Folklore i llegendes del cérvol a Catalunya

Pintures de la cova o Roca dels Moros, al Cogul, les Garrigues.

L’aparició del cérvol en antics ritus i llegendes possiblement es pot remuntar a temps que no podem documentar, durant la Prehistòria. Amades ens diu que: «...els animals que surten representats en les pintures neolítiques: el bou, la cabra, el cérvol i el senglar. Aquests dos darrers havien estat objecte de grans caceres fins a gairebé llur extinció, sembla natural l’existència de cerimònies que s’hi relacionessin».

Un dels exemples més clars a Catalunya, però no l’únic, és a les Coves del Cogul, a la Roca dels Moros, interpretat pels arqueòlegs com un indret-santuari o màgic, també en època ibera i romana. En ell, les pintures rupestres fetes fa 6000 anys en art esquemàtic pels primers agricultors neolítics, ens mostren un cérvol que presideix el que sembla ser una dansa de dones. Als peus de la dansa, un cérvol jove o cérvola morta per unes fletxes. L’element de la cacera del cérvol és així d’antic.

Recollir totes les tradicions i llegendes on apareix el cérvol a l’antiguitat clàssica o a l’Edat del Ferro és impossible perquè ens portaria molt d’espai, però sí que parlaré d’algunes llegendes, mites i tradicions que ens serviran de context per les catalanes.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Altres articles d’animals:

Folklore i llegendes de gats a Catalunya (I)

Llegendes i folklore del senglar

Folklore i llegendes de la guineu a Catalunya

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.