En el primer article dedicat a la Castanyada hem vist d’on ve el costum de menjar castanyes i panellets, de fer captiris per les ànimes o fer cranis amb carabasses o naps, a l’interior de les quals es posaven espelmes. Però, què més es feia per aquestes dates? En aquesta segona part veurem tot el que té relació amb les tradicions que implicaven reunir-se amb els que ja no hi són, amb els àpats de difunts, amb l’aliment que els vius ofereixen als oblidats. Són les tradicions del primer de novembre, Tots Sants, i del segon, el Dia dels Morts, avui gairebé oblidades a Catalunya.
Aquestes tradicions funeràries i religioses eren molt abundants i diverses, comprenent uns compassos molt determinats. Si llegim atentament el Costumari Català i altres obres del folklorisme de Catalunya, veurem com el vespre del 31, fins on sabem, mai va ser una nit d’especial celebració, amb excepcions. Hem parlat d’algunes en l’anterior article. Sí que ho era el vespre del primer de novembre, Tots Sants, i tot el dia 2, el Dia dels difunts. Tanmateix, la Castanyada més tradicional se celebrava el vespre del primer de novembre, la revetlla del dia 2. Ja en Marià Aguiló, al segle XIX, va anotar que aquest era el dia de martro o martaror, el dia de la mort. Hi havia algunes hores, com veurem, quan es creia que els morts caminaven entre els vius, en altres moments retornaven, per tornar a continuació.
Les tradicions que es duien a terme estaven marcades per aquest vaivé entre mons i les trobades entre els vius i els morts.
Recupereu el primer article:
