Castanyada (II i final): Ritus i trobades amb els difunts

Espelmes votives, candeletes o animetes, posades a les cases com una tradició encara viva, però en declivi.

Hem vist en l’anterior article d’on ve el costum de menjar castanyes o panellets per la Castanyada i Tots Sants. I, en els anteriors articles d’història, hem seguit diferents tradicions ancestrals, com la romana i la celta, en relació amb  als difunts i als esperits de la llar. Però, més és enllà de menjar castanyes, panellets i moniatos, dels captiris de difunts, del pa de morts i d’aixecar fogueres, què més es feia per aquestes dates? Quina relació tenen amb els àpats de difunts? Quines ofrenes es feien als morts?

En aquesta segona part de la sèrie dedicada a la Castanyada parlarem de tot el que té relació amb les tradicions que implicaven reunir-se amb els que ja no hi són, amb els àpats de difunts, amb l’aliment que els vius ofereixen als oblidats i als perduts. Moltes d’aquestes tradicions i ritus del primer de novembre, Tots Sants, i del dos, el Dia dels Morts, han desaparegut, arrossegades per la modernitat, altres s’han transformat i, algunes, malden per tornar a renéixer sota diferents vestits.

En aquesta sèrie d’articles i, especialment en aquest, veure’m com algunes tradicions molt riques en ritus, costums i celebracions, s’han folkoritzat i empobrit fins a gairebé desaparèixer.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.