El vespre del 31 d’octubre és la Castanyada, temps d’atipar-se de castanyes amb la família. No sempre va ser així, perquè la data més tradicional és la del vespre del primer de novembre, Tots Sants, cap al Dia de Difunts, el 2. Malgrat tot, a més a més d’això, se celebrava alguna cosa més? Què es feia, a Catalunya, durant aquesta nit i els dos dies posteriors, el primer i el segon de novembre? Per què són anomenats, el primer de novembre, Tots Sants i el segon, el Dia dels Morts? Quin és l’origen dels àpats de la nit de la Castanyada? I d’on ve el costum de menjar panellets? I el d’altres aliments com el pa de morts o els ossets de sant? Fèiem fogueres? A Catalunya buidàvem naps o carabasses per fer-ne caps il·luminats com fan a altres contrades europees? Hi havia captiris de morts que, porta a porta, cantaven a canvi d’aliments? Què es feia en els cementiris? S’acollia als difunts i als avantpassats a les llars? De tot això i més en parlarem en aquest article i els següents, que repartiré entre octubre i novembre.
Com totes les altres tradicions, la Castanyada i els dies dels difunts han passat per una sèrie d’evolucions a cavall dels canvis de la societat, del seu context material i de creences. Avui és una celebració esquelètica, reduïda a la seva mínima expressió. La seva decadència ha arribat al punt que la gran majoria de catalans pensen que la Castanyada és, simplement, menjar castanyes i panellets –en realitat, els panellets es menjaven la nit que anava del primer al segon de novembre–. Aquells que encara conserven idees religioses potser saben que, també, es visiten els cementiris i es canvien les flors, es té cura dels nínxols i s’aixequen pregàries. Fins i tot, algú recorda la seva àvia posant espelmes a les finestres. Però, més enllà d’aquestes dues pràctiques, menjar castanyes i panellets i visitar els cementiris, hi havia alguna cosa més? La primera resposta és clara: i tant! Moltes més, un mosaic riquíssim de pràctiques que avui s’han oblidat. Tanmateix, les celebracions dels dies de difunts són de les més riques i complexes de tot el cicle de l’any.
La primera etapa de gestació de la Castanyada és boirosa, difícil de perfilar: d’alguna manera, tot un seguit de ritus i tradicions que anaren perdurant durant els segles, alguns els hem vist en els articles d’introducció, van reunir-se en mans de les persones que emigraren dels camps a les ciutats. La segona etapa, de formació, és més fàcil documentar-la. S’esdevé d’ençà de finals del segle XVIII i durant el segle XIX, sobretot a les ciutats, quan va anar-se formalitzant el que avui coneixem com a Castanyada. I de les ciutats retornà als pobles, estandarditzant el que es portava segles celebrant-se de maneres molt diferents, fent una uniformització que anà esborrant particularitats locals. La tercera etapa, que a grans trets va del segle XX al XXI, sobretot després de la Guerra Civil espanyola, és quan la Castanyada pràcticament desapareix. Si ja estaven tocades de mort, el franquisme les acabà de soterrar. El materialisme victoriós i el nihilisme del segle XX foren l’últim clau del taüt.
En aquest primer article veurem què eren els àpats de difunts, també l’origen de menjar castanyes la nit del 31 d’octubre i la importància simbòlica del castanyer, altres costums amb les castanyes. Després, coneixerem els captiris porta a porta, on la mainada catalana oferia pregàries, cançons i petites actuacions pels morts, a canvi de regals, captiris que es feien per tota Europa i que van secularitzar-se en el Halloween americà. No solament es feien aquests captiris, hi havia tot de celebracions que avisaven o prevenien de l’arribada dels morts. Unes d’aquestes pràctiques, a Catalunya, era l’aixecament de fogueres comunitàries o posar petites flames en caps fets amb carabasses o naps, que simulaven ser cranis. Finalment, parlarem de l’origen dels panellets en el pa de difunts, i tots els costums i celebracions que es feien amb aquests dolços, fins avui.
Els anteriors articles:
Introducció a la Castanyada (I): ritus funeraris d’ibers i romans
Introducció a la Castanyada (II): Samhain i els ritus funeraris en les cultures celtes
