Castanyada (I): Panellets, castanyes, pa de morts

Castanyes rostides per la Castanyada. No és una menja exclusiva de Catalunya, també la trobem a molts altres llocs d'Europa, on es mengen entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre.

El vespre del 31 d’octubre és el temps d’atipar-se de castanyes i panellets amb la família. D’ençà de finals del segle XVIII i durant el segle XIX, quan va anar-se formalitzant, a aquesta celebració avui secularitzada l’hem anomenat la Castanyada i aquests dolços, molt populars, es mengen arreu de les terres de parla catalana, del País Valencià fins a la Catalunya Nord, passant per la Franja o Andorra.

Però quin és l’origen dels àpats de la nit de la Castanyada? I d’on ve el costum de menjar panellets? I el d’altres menges com el pa de morts o els ossets de sant? I de beure vi novell o dolç? A Catalunya buidàvem naps o carabasses per fer-ne caps il·luminats com a altres contrades europees? Hi havia captiris de morts que cantaven a canvi d’aliments?

Anem a pams. A finals d’octubre la verema ja passat i es cullen olives, aranyons i fruits del bosc, fesols, naps i altres tubercles molt importants per aquesta festivitat. També és el temps de la rompuda, la llaura i el sembrat d’algunes llavors. Recordem la dita popular:

«Pel novembre, cava i sembra»

I també, no ho oblidem, hi ha la caiguda de les castanyes, fruit emblemàtic de la tardor. I de castanyes començaré parlant.

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.