Sobre bruixeria llegeixo tot el que cau a les meves mans. Sobretot els llibres que parlen de la bruixeria a les terres de parla catalana, i he vist que un dels defectes més grans de la nostra bibliografia bruixada és que uns llibres beuen dels altres i, al final, no et diuen res de nou. Però quan vaig llegir «Bruixes a la Catalunya interior» m’anava engrescant a mesura que avançava, trobant-me més sorprès amb cada pàgina girada. I crec que, sense exagerar, puc dir-vos que és un dels llibres més interessants sobre el tema que he llegit aquest any. Com sempre amb els llibres de l’editorial Farell, ens trobem amb un recull que tant pot agradar a la persona que vol gaudir de llegendes i d’història, com de qui cerqui un caire més antropològic i rigorós.
L’assaig se centra en informacions recuperades durant dècades, en l’últim moment abans que desapareguessin per sempre amb qui les recordava, gràcies a l’esforç «heroic» d’en Jordi Torres, que tingué una paciència i una minuciositat lloables. Solament com a document d’una manera de pensar, de sentir i veure el territori, més enllà de la bruixeria, és un document extraordinari. Però si el que us interessa és la bruixeria, hi trobareu tot el que vulgueu.
Els fets dels quals ens parla giren al voltant del Lluçanès, un dels territoris de
