D’aquesta sèrie d’articles que porto publicant l’últim any, dedicats al folklore, llegendes i tradicions d’herbes, arbres, animals, roques i indrets del territori, l’article de l’arç blanc és un que feia temps que volia fer. L’arç blanc –crataegus monogyna– és un arbust d’àmplia tradició a Catalunya, prova d’això són la gran quantitat de noms locals que posseeix, fins a 112 com a mínim, com albespí, espinaler, gaürrer, dobriülls, cirerer de la Mare de Déu, cirerer del pastor o gargaller. És una espècie molt freqüent per tot el territori català i els seus usos populars han estat molts. Tanmateix, en aquest article parlaré d’un parell de varietats d’arç més, com el muntanyenc.
Per exemple, l’arç blanc és un dels arbustos predilectes per les benediccions de Quaresma, especialment de Diumenge de Rams. L’arç blanc, juntament amb els palmons i altres espècies d’herbes i arbustos, es posava a les portes per protegir-les. Pel Ripollès i altres contrades pirinenques, per exemple, es portava a beneir arç i boix que després, trenat fent formes molt determinades, que es traspassaven de pares a fills, es posava a les portes i les finestres perquè, d’acord amb els costums recollits a finals del segle XIX i inicis del XX, no hi entrés el mal.
L’arç blanc és un d’aquells arbustos que, en el passat, era àmpliament utilitzat, la seva fusta, els seus fruits, les seves fulles i branques, fins i tot les arrels. Però amb el temps, com va passar amb els fruits dels faigs i tants altres, va quedar en l’oblit de les persones –i qui sap, potser, millor per ell–. Tenia ganes de parlar de l’arç per donar a conèixer la riquesa de tradicions i relats al seu voltant, principalment a Catalunya, però també arreu d’Europa. En aquest article recolliré aquests usos tradicionals i folklòrics, a més a més de les narracions on apareix.
Però, com sempre esmento al principi dels articles d’animals, herbes i arbres, no parlaré d’usos medicinals o terapèutics, solament col·lateralment, quan sigui necessari per complementar el sentit d’una tradició o una llegenda. Aquí parlarem del seu valor simbòlic i de la relació que va mantenir amb les comunitats humanes del passat, les comunitats que visqueren en aquesta part del món i hi dialogaren. I, també, ens servirà per preparar-nos pel següent arbust del qual parlaré, l’arç negre, també conegut com a espinavessa o aranyoner.
