L’arboç: entre marges i nimfeus

Arboç en el camí a la creu del Montcabrer.

Qui coneix l’arbocer, arbre de la família del llorer, sobretot el coneix per una raó, perquè els seus fruits diuen que poden emborratxar-te. Aquella llegenda de l’ós que s’abraona al damunt d’un arbocer carregat de fruits i acaba per terra adormit, amb la panxa plena i borratxo, potser no és tan recent com puguem pensar. De fet, l’etimologia de l’arboç ve del llatí arbutus, que vol dir arbret, però el seu nom taxonòmic és Arbutus unedo; aquest unedo fa referència al fet que dels seus fruits solament has de menjar-ne un, perquè pot emborratxar-te o donar-te mal de cap.

Malgrat tot, l’etanol que conté depèn de la maduració del fruit i n’has de menjar moltíssims perquè t’arribi a emborratxar. Abans et faria mal la panxa o patiries una pujada de sucre, que emborratxar-te. Això sí, és un fruit que accepta molt bé la fermentació i posterior destil·lació en beguda alcohòlica i, per aquest motiu, a Catalunya i altres contrades del Mediterrani s’empraven les cireres de pastor per a fer-ne una beguda fermentada, vinagre o com a component de remeis casolans, també per les característiques antisèptiques que posseeixen la seva escorça i fulles. El metge grec Dioscòrides, al segle I dC, ja escrivia que a la península els ibers feien, en abundància, un vinagre medicinal i culinari, molt vermell, amb els seus fruits.

Trobem el perenne arbocer arreu de les costes del Mediterrani i, a la península Ibèrica, també a Portugal i a Galícia. Curiosament, hi ha alguns arboçars esporàdics a Irlanda, on diu la llegenda que hi van ser portats per monjos de Compostel·la o peregrins irlandesos que tornaven del Camí de Sant Jaume, malgrat que fa més de 3000 anys que hi creixen, probablement importats de la península Ibèrica. El seu nom irlandès és caithne, amb indrets com Ard na Caithne, badia al Comtat de Kerry. A Catalunya gaudim de diversos topònims que el citen, com el poble de L’Arboç al Baix Penedès, anomenat així, com a mínim, d’ençà de l’any 1064, quan s’anomenà al lloc Arbucio, probablement per la gran quantitat d’aquests arbres que hi creixerien pels voltants. També tenim en català, entre d’altres, el Coll de l’Arboç, muntanya del Montsià, el Turó de l’Arbocer i la Baga de l’Arbocer a Bigues i Riells, el Coll del Llipoter a la Catalunya del Nord o el Pas de s’Arboç, a Bunyola, Mallorca.

No és un arbre que accepti bé les temperatures fredes, ni els sòls molt humits, però sí que és una espècie molt resistent i dura. A Catalunya gaudim d’alguns exemplars monumentals, com el de Sant Esteve del Coll a Llinars del Vallès o el de Can Genoer, a les Gavarres. Creix sobretot entre bardisses, boscos mixtos i alzinars, li agraden els terres sorrencs i amb bona matèria orgànica, per això acostuma a ser un indicador de terres vives, de sòls fèrtils. Els seus fruits tenen una gran quantitat de tanins, fins al 36% i, per tant, també són molt bons per fertilitzar els camps. Hi havia pagesos que els plantaven amb aquest sentit i, també, per a l’aprofitament de la seva fusta, molt resistent al foc, tema que tractarem més endavant. En resum, pot fer el paper d’espècie pionera, fixant la terra amb les seves extenses arrels i ajudar a restaurar ecosistemes en degradació, prevenint la desertificació de sols àcids i sorrencs.

En aquest article parlaré de diverses llegendes, tradicions i costums que s’associaren a l’arbocer, algunes d’època romana, d’altres ben recents. Com sempre repeteixo en els articles dedicats a plantes i animals, aquí solament tractaré amb la part de les llegendes i les creences, no amb remeis o receptes, solament quan sigui necessari per complementar o explicar una història.

Aquest article fa referències al de l’arç blanc:

Arç blanc: endins de les espines

També podeu recuperar altres, com el de l’arç negre:

Arç negre: la salvatge corona de l’hivern

O el fonoll:

Folklore i llegendes del fonoll

Això solament és un petit fragment! Vols llegir sencer aquest article? I molts altres? Dóna suport a Llegendàrium amb una aportació mensual de 4€ a Patreon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.