Això era i no era: obra folklòrica de Josep M. Pujol

El doctor Josep Maria Pujol –1947-2012– va ser professor i investigador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El seu camp d’estudis, molt ampli i ric en referències, fonamental en la investigació del folklore narratiu català, va anar de la literatura medieval i romànica –la seva tesi doctoral va ser un interessant estudi des del vessant del folklore del Llibre dels fets de Jaume I, encara avui un treball totalment original– fins al disseny gràfic –va donar classes d’història de la lletra, de tipografia, publicant obres cabdals del tema com Ortotipografia amb Joan Solà–. L’hàgiu tingut de professor en el passat o no, si esteu interessats a aprofundir en el coneixement del folklore català i les seves narracions, encara que no sigui des de l’àmbit acadèmic, no trobar-se amb la seva obra és pràcticament impossible.

No solament pels seus nombrosos articles, publicacions i treballs, molts d’ells pioners en els seus respectius camps, sinó perquè el 2010 també va enllestir l’eina en línia de Rondalles Catalanes de l’Arxiu de Folklore de Catalunya, web de gran valor amb més de 5000 entrades diferents, històries totes elles classificades per temàtica començant l’any 1854 fins avui, totes elles narracions recollides de la veu oral. Una web que acostumo a emprar com a punt inicial de moltes publicacions que faig aquí mateix a Llegendàrium.

Durant molts anys els articles del professor Pujol es trobaven dispersos, però del 2013 ençà gaudim d’aquesta acurada edició de tota la seva obra d’investigació, publicada per la Universitat Rovira i Virgili, a cura dels també filòlegs i folkloristes Carme Oriol i Emili Samper –d’ambdós us seguiré portant treballs, com Història de la literatura popular catalana–. Com diu Carme Oriol a la introducció: «La recerca que va realitzar en el terreny del folklore va girar al voltant de quatre grans eixos: la teoria del folklore (o teoria de la comunicació artística interactiva, com a ell li agradava de dir), la història del folklore (o, més exactament «els folklores» com explica en alguns dels seus articles), la catalogació de les rondalles (d’acord amb el sistema tipològic internacional de referència) i la narrativa folklòrica (especialment, les rondalles i les llegendes)».

Seguint aquests quatre eixos l’antologia està dividida en quatre parts, teoria del folklore, història de la literatura oral, narrativa folklòrica en ella mateixa i la tercera, intercalada entre la segona i la tercera, parla de la catalogació dels reculls catalans de rondalles. La tesina –1982– d’en Josep Maria Pujol va consistir a catalogar la rondalla catalana segons el sistema Aarne-Thompson i veiem aquesta estructuració en diversos articles de l’antologia, com per exemple en el pioner Variacions sobre el diable, on analitza la figura del Diable com a símbol en la tradició oral catalana. I és que l’obra del professor Pujol va suposar una modernització, una posada al dia, de tot un ventall de conceptes i idees que en aquella època –inicis dels anys vuitanta– encara tenien el pes d’una tradició acadèmica que per qüestions sociopolítiques –principalment, la dictadura espanyola i la persecució del català– s’havia quedat endarrerida en comparació amb la d’altres contrades europees.

Fem un parèntesi: vam veure-ho a La rondalla i la llegenda, de Ramona Violant, i a La mitologia i la seva interpretació, de Joan Prat, la classificació Aarne-Thompson és una eina que analitza els contes del folklore oral d’acord amb els motius comuns que apareixen en la seva narració. Va ser iniciada pel finès Antti Arne el 1910 amb el seu «Catàleg de la tipologia dels contes» i el 1927 l’estatunidenc Stith Thompson va ampliar el sistema i el 1961 publicà l’obra de referència, citada per Ramona Violant: The Types of the Folktale. A classification and bibliography. Tanmateix, aquí a Llegendàrium a vegades us he parlat de «les funcions de Propp», establertes pel folklorista rus Vladímir Propp, que a més a més tenien en compte les funcions d’aquests motius. Roland Barthes, Jacques Derrida o Claude Lévi-Strauss van afegir-hi les construccions verbals i els usos lingüístics.

Tornant a l’obra d’en Josep Maria Pujol, aquestes eines ens són útils per moltes raons, entre elles per poder establir relacions entre les narracions, procurar d’esbrinar la seva antiguitat, d’on venen i com van escampar-se pel territori amb variacions i molts altres conceptes, tots ells presents a l’obra de Pujol. El 2008, conjuntament amb Carme Oriol, va publicar l’Index of Catalan Folktales –que ressenyaré més endavant– publicació internacional, en anglès, que recull les rondalles catalanes a partir de l’oralitat, del 1853 al 2007. A l’apartat de teoria del folklore de l’antologia, per exemple, trobem articles tan preclars com La crisi del folklore, publicat a Serra d’Or el 1989 i encara d’actualitat trenta anys després, on el professor Pujol parla de què és el folklore o de com la industrialització va afectar el seu desenvolupament, fets tots ells dels quals acostumo a parlar aquí. Un altre element destacable és l’erudició dels textos, que fan de nexe entre pioners del folklorisme català com Milà i Fontanals o Maspons i Labrós, amb els temps presents.

Per anar acabant, a més a més de contenir tota l’obra publicada de Pujol, en Això era i no era trobarem una abundant i acurada bibliografia que referència les publicacions o cites i fragments de molts altres autors, fet que converteix aquest recull en un punt de partida bàsic per on començar a cercar diferents camins, el que més ens interessi.


Enllaços

RondCat, cercador de la rondalla catalana

BiblioFolk, repertori bibliogràfic de la literatura popular catalana

Arxiu de Folklore de Catalunya

En anglès, també tenim Three Selected Papers on Catalan Folklore

Estudis en literatura oral popular, 5

Anthology of Catalan Folktales

La mitologia i la seva interpretació (Joan Prat i Carós, 1984)

La rondalla i la llegenda (Ramona Violant Ribera, 1988)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.