XXII edició de les Festes del Renaixement de Tortosa (2017)

L'entrega dels estàndards a les famílies nobles
L'entrega dels estàndards a les famílies nobles de Tortosa

Tornar a casa després de dos dies a les Festes del Renaixement de Tortosa i escriure un article es fa difícil. Difícil perquè, en primer lloc, és una fira on passen molts esdeveniments i espectacles de gran qualitat, per tot Tortosa, al mateix moment. Quan s’està representant Shakespeare o Commedia dell’arte al Palau Episcopal, en Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries estan actuant als meravellosos Jardins del Príncep, joglars i acròbates vinguts d’arreu d’Europa volten pels seus carrers encantant amb els seus números als passavolants, o un grup d’arrauxats cavallers justant davant del Papa i la noblesa de la ciutat a la fortalesa de les Avançades. Per això, qualsevol article sobre les Festes del Renaixement ha d’ésser, forçosament, subjectiu: No es poden viure alhora la gran quantitat d’espectacles, visites, concerts i sensacions que ofereix. S’ha d’escollir. Però això ja ens indica que estem davant d’una festa històrica amb un caire diferent a les habituals fires de les que he parlat a Llegendàrium, una festa massiva, feta per a tots els gustos, on la història i la diversió es donen la mà amb una intenció divulgativa i nostàlgica per recuperar l’esplendor de la ciutat que viu al cor de l’Ebre.

Les Dragons du Cormyr a la plaça de l'Absis interpretant Le Cabaret des filles en joïe
Les Dragons du Cormyr a la plaça de l’Absis interpretant un dels seus números d’equilibrisme i dansa a Le cabaret des filles en joïe

Tortosa és una ciutat extraordinària, amb un patrimoni històric dels més importants de tot Catalunya. Probablement sigui la ciutat amb més patrimoni renaixentista de tot el Principat. Just al bell centre de les terres de parla catalana, epicentre entre València i Barcelona, per ella hi van passar els romans, els sarraïns, els Templers, un gran nombre d’italians de Gènova que participaren en la seva conquesta, el Papa Luna, els francesos de Napoleó, els aventurers que navegaven Ebre amunt i avall. Tots ells hi van deixar la seva petjada. Rodejada de fortaleses, d’entre les que destaca la Suda, aquest gran nombre de fortificacions militars ens dona una idea de la importància estratègica i històrica que tenia aquesta ciutat catalana en el passat. Tortosa hauria de ser coneguda i admirada per tots els catalans, però resulta molt desconeguda i el seu patrimoni històric i arquitectònic, per desgràcia, està en relatiu abandó per part de les institucions. Esperem que amb el temps això és solucioni.

Les Festes del Renaixement és un molt bon moment per conèixer la ciutat, ja que s’obren les portes d’un gran nombre d’edificis, entre ells palaus nobiliaris i burgesos o la magnífica Catedral renaixentista, d’arrels gòtiques i romàniques. Els carrers s’omplen de vida, música, recreacions i exòtics aromes d’aquella època. S’hi organitzen visites guiades i dramatitzades per la ciutat i els seus emplaçaments, i hom pot copsar breument el que va ser la sumptuositat i el fast tortosí al segle XVI, quan per allí hi passaven totes les mercaderies per l’Ebre, riu al qual la ciutat hi està íntimament relacionada. Solament arribar-hi, el dissabte després de dinar, ja vaig entrar un huracà d’esdeveniments: Seguint el seguici nobiliari que surt de la plaça de l’Ajuntament, vaig acompanyar les famílies nobles de l’antiga Tortosa fins als Reials Col·legis, on s’hi escenificà l’entrega dels estàndards. En ella, les famílies més assenyalades de la ciutat al segle XVI, amb un vestuari i unes maneres rigorosament documentades, reben els penons amb el seu nom i el seu escut després del tradicional i simbòlic ball de l’Aguilot. El fet de poder recórrer la ciutat pel bell mig de nobles, gaiters i fanfares, abillat com a l’època, va ser com entrar per una porta al segle XVI.

Els nobles ballen als Col·legis Reials
Els nobles de Tortosa ballen al voltant del pou dels Col·legis Reials

Tot just acabada l’entrega vaig assistir al Cabaret des Filles en Joïe de Les Dragons du Cormyr, una companyia francesa de circ, acrobàcies, faràndula, música i espectacle nòmada, composta exclusivament per dones, que recorda a aquelles companyies ambulants de segles pretèrits i que porten a terme arriscats números amb foc, dansa, pole dance, equilibri, acompanyats de música medieval i renaixentista que toquen en directe, sempre amb molt bon humor i he de dir que em va sorprendre que tot l’espectacle va transcórrer en un català molt correcte per part de les dragones. Sota l’ombra de la Catedral, a l’amfiteatre de la plaça de l’Absis ple de gom a gom, la gent va gaudir, riure i oblidar. I per poc oblido que, al Palau Episcopal, a les nou, tenia una representació d’El Mercader de Venècia, de William Shakespeare. Va ser molt agradable reconèixer les cares dels actors i actrius tortosins que cada any ens porten obres de l’època a la Festa del Renaixement. Era la primera vegada que veia un Shakespeare a la ciutat de l’Ebre, ja que normalment, els anys anteriors, em decantava per Commedia dell’arte. Dins del pati del Palau Episcopal, el lloc no podia ser més espectacular. L’actor que va donar vida al jueu Shylock va brillar amb una interpretació matisada, mostrant-nos les complexitats d’un dels grans personatges escrits pel Cigne d’Avon. I els joves actors que l’acompanyaven ens van fer riure i patir amb una comèdia ben dramàtica i, fins a l’últim moment, frenètica. Vaig mirar de reüll les cares de la gent, encantada amb els actors, que amb molt pocs elements escènics mantenien al públic fascinat, talment com imagino que succeïa al segle XVI pels carrers, escenaris improvisats i corrals de comèdia.

Sopar un bon entrepà de baldana acompanyat de vi de nous i gaudir dels espectacles dels músics Jabardeus i els combats amb armadura a les Avançades de Sant Joan, la fortalesa que domina la ciutat, per després visitar els elements renaixentistes de la Catedral, en una tranquil·la visita guiada nocturna, tot fent temps per a l’últim espectacle de la nit, l’autèntic plat fort, La Dansa del Dervitx. Era això o escollir el torneig de cavallers que girava entorn la figura del Papa Adrià d’Utrech, que imagino espectacular i espero poder veure l’any proper. La Dansa del Dervitx, amb la música hipnotitzant dels francesos Tornals, el millor espectacle musical que he pogut gaudir aquest any a Tortosa, la va portar a terme Ibrahim Hassan, un ballarí que va deixar bocabadats i emmudits a tothom que omplia la plaça de l’Absis, amb un espectacle de dansa frenètica, girant durant un temps impossible i amb les flames i pirotècnica que sorgia del seu vestuari en un ball mil·limètric i natural, fill de la passió i amb ingredients molt propers a l’espiritualitat. I després, encara amb el foc i les giravoltes del dervitx impreses als ulls i a l’ànima, amunt cap als concerts a les Avançades, on vaig ballar rodejat d’aquestes antigues i centenàries estructures militars al ritme dels portuguesos Cornalusa, els catalans Sübitus i els txecs Bohemian Bards, que van fer dansar a tothom amb els seus ritmes antics i moderns com si mil anys no haguessin passat mai, com diuen els Corvus Corax.

Tots els actors d'El Mercader de Venècia, al Palau Episcopal de Tortosa
Tots els actors d’El Mercader de Venècia, de William Shakespeare, a les escales del Palau Episcopal de Tortosa

L’endemà va ser més relaxat, vaig visitar tota la fira i el mercat medieval i, malgrat un bon xàfec que va caure durant una mitja hora, els firaires van recuperar les seves tendes com si res hagués passat, com a bons nòmades, acostumats a tot tipus de compassos del temps. D’entre tots els espectacles que vaig gaudir el diumenge citaré els Abanderats d’Arezzo, vinguts d’Itàlia, els Ambients del XVI amb música de llaüt i tiorba al Palau Despuig, o recreacions com la Missa d’època a la Catedral de Santa Maria, la Crida del Consell i el Seguici dels Procuradors. I d’entre tots ells us parlaré dels abanderats de Tortosa, que aquest any van portar a terme una sèrie de números a la plaça de la Cinta molt més arriscats que els anys anteriors i van complir amb molt d’ofici. Els abanderats de les Festes del Renaixement de Tortosa són una de les poques, potser l’única, companyia catalana que porta a terme aquests números tan espectaculars amb banderes, propis d’Itàlia, així que espero que segueixin creixent i any rere any ens ofereixen números més complexos. Tot seguit vaig poder gaudir pels carrers de Tortosa de la música i els números d’equilibrisme de Les Dragons du Cormyr que, curiosament, van trobar-se amb els combats a espasa i van compartir música i lluita. Per acabar, us parlaré d’uns intèrprets que espero cada any, Grimorium, que amb les seves màscares i impressionants vestits de monstre, cada un d’ells amb una personalitat diferent que els mateixos Turdion Medieval, el grup que hi ha darrere de Grimorium, interpreten. La música de Grimorium és enèrgica i vitalista, profana i salvatge, convida a ballar i saltar, ja sigui al ritme de l’opening de Joc de Trons, com d’interpretacions populars dels segles XIV a XVI.

L'Aguilot de Tortosa
L’Aguilot de Tortosa balla davant les famílies nobles

Per acomiadar-me un any més d’aquesta festa, una de les millors festes històriques de tot el Principat, vaig assistir a la gran desfilada en què concorren tots els participants a les Festes del Renaixement, començant per les nobles famílies tortosines, passant per tots els estaments socials i oficis d’aquella època, acompanyats de fanfares, cavalls, saltimbanquis, equilibristes, números de circ i molta música, ja que també els acompanyen tots els grups que han tocat a Tortosa, així com totes les bandes de música locals interpretant temes de l’època. Aquesta desfilada és el moment perfecte per poder veure tot allò que no has vist durant la festa i gaudir d’una vegada de tot el que pot oferir, tot somiant amb el que veuràs quan tornis a visitar-la. La ciutat de Tortosa apaga de nou les Festes del Renaixement i comença a apilar els encenalls per encendre les de l’any que ve. I com estimem Tortosa, allà hi serem per arrecerar-nos de nou a la calor de les seves flames d’imaginació, música i ball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada