Venim d’aquests dos articles, on narro la història de la Torre Salbana de l’Edat Mitjana fins al segle XX.
http://www.llegendesdecatalunya.cat/torre-salvana-paradigma-de-folklore-modern/
L’inici de la llegenda: Els incendis dels anys 80
La seva magnitud, les pintades insolents que hom s’esforça a esborrar però que sempre tornen fantasmagòriques, l’escut neogòtic que encara es manté orgullós a la façana, el muret enrunat per una cantonada per on tothom s’hi escola i els complements com la falsa barbacana de la torre o la porta de ferro forjat, de regust literari passat de moda, contribueixen a recrear encara més la seva atmosfera de ruïna gòtica i decadent, postapocalíptica, estranyament moderna. Per fora té aquella glòria perduda que algunes velles ruïnes tenen, amb aquell aire majestuós de temps que solament van existir en la imaginació, però també té alguna cosa de decorat atrotinat, de portada xarona de disc de heavy metal o de pel·lícula en VHS dels anys 80. Tot passejant pel seu interior un podria jurar estar en les restes oblidades d’una d’aquelles pel·lícules gòtiques italianes de directors com Mario Bava, estil que Roger Corman va portar a Estats Units en les seves inoblidables adaptacions de Sèrie B del mestre Edgar Allan Poe.
