Què és el que ens atrau de les ruïnes? L’escriptora anglesa del Grup de Bloomsbury, Rose Macaulay, que va viure en primera persona les terribles conseqüències del Blitz durant la Segona Guerra Mundial, va escriure en el seu excèntric i excel·lent assaig Pleasure of Ruins1 sobre com l’art dels segles XVIII i XIX va cercar en les ruïnes una expressió externa de desitjos trencats i somnis perduts, d’estats emocionals ocults guiats per l’ull malenconiós, de la fascinació per la destrucció que és reflexa avui en les fotografies artístiques del Detroit post-industrial o de parcs d’atraccions abandonats convertits en centres de peregrinació de fotògrafs i passavolants d’arreu del món.
Com diu Macaulay hi ha alguna cosa que apel·la a l’inconscient més profund en ruïnes com les de Torre Salbana, El Castell de l’Infern, on l’inconscient ha obert una porta a la col·lectivitat a uns dos-cents metres de la Cripta de la famosa Colònia Güell, al municipi de Santa Coloma de Cervelló. És un quadre ideal d’aquelles ruïnes que els pintors romàntics tant es delien per pintar i que Ann Radcliffe, creadora del gènere gòtic, va fer escenari principal de les seves ficcions. Però quins són els orígens històrics d’aquestes romàntiques ruïnes i quina és la seva història? Què ens han dit els pocs historiadors que s’hi han apropat fins ara?
Durant tres articles us parlaré dels seus boirosos orígens medievals, de la història i vida de la Torre fins l’època moderna, deixant pel darrer l’origen de la seva llegenda i els misteris que rodegen al lloc fins al dia d’avui. Aquest és el primer d’una sèrie d’estudis que, amb molta més amplitud que la resta d’articles, tractaré amb profunditat llegendes i misteris que amaguen fets ben reals. Benvinguts a les ruïnes.
Torre Salvana III (i final). Un lloc on trobar-se amb el Diable
