Sübitus: El camí dels músics

Sübitus
Sübitus

La banda gironina Sübitus neix del que eren els músics principals de la companyia Festinamus, apareguda el 2005 amb artistes multidisciplinaris d’espectacles de carrer, que combinaven músics, actors, malabaristes, xanquers, entre d’altres. És una banda encara jove, però amb molta empenta i no són pas uns nouvinguts, al contrari. Estem davant de músics molt complets i amb molta experiència, d’aquells que han fet molts quilòmetres i coneixen el país, tant amb Festinamus com amb moltes altres formacions, tant de música com teatrals. Si sou assidus a les festes històriques que hi ha pel país els haureu pogut gaudir a fires com el Renaixement de Tortosa o Terra de Trobadors, a Castelló d’Empúries. La seva és una música vibrant, que et submergeix en els ambients i paisatges medievals i renaixentistes, però també adapten la seva música i espectacles a diferents etapes històriques, arranjant peces de diferents èpoques.

Sübitus és una companyia versàtil i original, que a través de la seva música i d’un espectacle viu, em va transmetre molt vivament aquelles emocions properes al teatre del segle XVI i la Commedia dell’arte. Un espectacle itinerant i nòmada d’arrel popular, fet i pensat per al carrer i les tarimes, pel ball i el cant, acompanyats de l’esperit del vi i la passió pel passat.

El primer que us vull preguntar és personal: Què significa Sübitus per a vosaltres?

Per a nosaltres Sübitus significa una culminació d’experiències, una criatura forta, resultant de tot el nostre bagatge passat, com a grup i com a éssers. Durant molt temps tots nosaltres hem anat recollint pedres precioses, que potser en el moment de recollir-les no t’adones que ho són, fins al dia que et trobes amb companys d’ofici, les poses en comú i t’adones del que tens, i del que pots fer. Per a nosaltres, el que ve a partir d’aquí és Sübitus.

I el nom? Què vol dir i com el veu escollir?

El nom ve de la paraula llatina “subitus”, sense dièresi, la qual vol dir “de sobte”. Per això trobem que és un mot molt adequat per descriure el moment d’ensenyar-nos les pedres precioses entre nosaltres, i la història que estem escrivint a partir de llavors. Podríem dir, doncs, que els puntets de sobre la u són part del paral·lelisme de les pedretes.

Sübitus a la Festa dels Romeus, Monistrol de Montserrat
Sübitus a la Festa dels Romeus, Monistrol de Montserrat

Qui sou Sübitus? Quan veu començar i quins són, de moment, els espectacles més importants en els que heu participat amb aquesta formació?

Bé, podríem dir que Sübitus té el seu nucli dur, un line up “titular”, que és el que s’encarrega d’empènyer el carro creatiu i de fer créixer la nostra proposta; però no seria just dir que es limita a això. Dins la maquinària de Sübitus hi ha un equip molt potent de Management, el qual queda amagat al públic que ens veu, però que s’emporten una de les feines més pesades, que és la part comercial de la història. També heu de pensar que en aquest tipus de formacions, treballant amb músics professionals i tenint en compte com està el mercat musical a casa nostra, és molt fàcil que els músics treballem en altres projectes, i en conseqüència, sovint hàgim de disposar de “covers”, o sigui, altres músics que substitueixen els titulars, així com canvis en la formació d’un any per l’altre. Per tant, no ens podem descuidar aquestes persones, els quals també han aportat i aporten aspectes fonamentals per la trajectòria del grup.

Malgrat que la formació musical va néixer fa 9 anys amb la Companyia Festinamus, sota el nom de Sübitus vam començar a funcionar el passat 2016 a funcionar, tot i que la primera actuació l’hem fet el gener de 2017.

Per a nosaltres cada actuació és rellevant, i no n’hi ha una de menys important que una altra. Podríem destacar les dues festes que has esmentat al principi de l’entrevista, la Fira del Renaixement de Tortosa i el Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries com a festes de gran magnificència en molts sentits, i sobretot, per ser de les molt poques festes que aposten per espectacles de qualitat, on dóna gust treballar, i on aprens en tot moment dels teus companys. Tant a un lloc com a l’altre vam xalar moltíssim amb les altres companyies, i l’organització va ser impecable.

El mateix podem dir de la Festa dels Romeus de Monistrol de Montserrat, per exemple, una fira més petita però impecable, sens dubte ens va enamorar des del primer moment la seva força tel·lúrica, i l’amor que posava la gent del poble per fer d’allò un petit tresor entre les muntanyes de Montserrat.

Per anomenar altres conceptes d’esdeveniments podem citar també l’actuació que vam fer a Empuriabrava, per exemple, on vam col·laborar en una rua impressionant muntada conjuntament pels Comediants i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, o al Mercat Romà de Llagostera, on la nostra formació ja fa 9 edicions que hi participa, i dóna gust veure com ha crescut!. El mateix passa amb la Fira Medieval Na Mercadera de Peralada, o amb la Festa Remença de la Vall del Llémena, vall preciosa que ens acull i on Sübitus hi té la seva seu.

Podríeu fer-nos cinc cèntims de la vostra trajectòria anterior? I que ens podeu explicar de la vostra etapa amb Festinamus?

La trajectòria anterior de la formació, i l’embrió indiscutible de tot això, com bé dius, la trobem a l’espectacle Musicæst de la Companyia Festinamus. Va ser una època preciosa que tots recordarem, on vam créixer, intel·lectualment, espiritualment, però també físicament, ja que molts érem menors d’edat!; vam explorar el món junts i ens vam anar configurant com a persones i com a grup. Allà tots teníem clar que volíem fer una cosa amb cara i ulls, de carrer, amb música, teatre i altres disciplines artístiques (dansa, malabars…). Molts experiments, moltes actuacions, molta carretera…

Amb Festinamus vam descobrir que el món no s’acabava a Catalunya, i vam estar voltant per la península, les illes Balears, França i Còrsega. Sens dubte durant aquests viatges va ser on vam consolidar la formació, vam anar descobrint quin repertori funcionava, com havíem d’afrontar els arranjaments, i també, i no menys important, vam aprendre a conviure i a passar hores junts.

Toqueu amb altres bandes?

Si! Com hem dit abans, malauradament a Catalunya dedicar-se a la música és tota una odissea, i és molt habitual que un músic hagi de repartir el seu temps i els seus esforços en diferents projectes per poder fer-se una mínima estabilitat. Però bé, això té també la lectura que tots podem aportar molta experiència vinguda de punts molt diferents, aspecte que ens enriqueix d’una manera brutal.

En l’àmbit de l’espectacle de carrer, tenim gent que ha treballat i treballa amb grups com Xarop de Canya, La Banda del Surdo o Graiatus, que són grups que es dediquen a l’espectacle musical de carrer, però també gent que ha treballat amb companyies d’espectacles de caire més escènic, com Aestus, Drakonia o Tequatre. I llavors tenim un denominador comú que és la vessant amateur en el nostre passat, en colles geganteres (Fal·lera Gironina, Gegants de Ribes de Freser i Gegants d’Hostalric).

També alguns de nosaltres participem en projectes musicals molt llunyans a la música medieval, com Deceleratrix (funk), Folk o Barbàrie (folk) o la Banda del Mariscal (rock), entre d’altres.

Sübitus, a la Festa del Renaixement, Tortosa
Sübitus, a la Festa del Renaixement, Tortosa

Amb Sübitus, em podríeu explicar alguna anècdota d’alguna actuació que guardeu amb especial estima

D’anècdotes en podríem explicar moltíssimes, penseu que amb el grapat d’hores que passem junts en surten a cabassos! No ho sé, com ja hem dit abans, una de les actuacions de les quals guardem especial estima és la Festa dels Romeus de Monistrol de Montserrat, ja que va ser la primera que vam fer sota el nom de Sübitus, i on el nou vestuari i la nova posada en escena van veure la llum. Hi vam fer moltes i bones amistats amb gent que deambulava per allà, com en Joan Pozo, que encarnava el Pare Abat de Montserrat, o com en Jordi Pesarrodona, que interpretava un entranyable peregrí cec. Aquell matí havia plogut, i tots ens vam disposar a fer l’espectacle inaugural. En un moment de l’espectacle entrava el Pare Abad en escena, i a en Jordi Pesarrodona (recordem que feia de peregrí cec) no se li va acudir res més que fer “genuflexió amb mullena” al seu honor, i fer agenollar a tothom amb el terra ben moll i enfangat. Nosaltres estrenant vestuari, amb mudes de color cru… hauríeu d’haver vist com ens va quedar la cara. Hàbilment ens vam apartar de l’escena, i ningú va notar res.

També podríem explicar mil preses falses a l’hora de gravar els vídeos amb els quals anunciem les nostres actuacions, que podeu anar trobant a les xarxes socials i a la web oficial. Són vídeos curts de caràcter humorístic que gravem amb el que tenim a l’abast, i dels quals acostumem a improvisar força el guió. Són moments molt divertits que ens recorden que a part de ser músics som persones, i en els que veient-los hom pot captar la bona sintonia que hi ha entre nosaltres!

He vist que heu col·laborat amb companyies i bandes molt importants del país. Quines són i quin record en guardeu d’aquestes actuacions?

Bé, hem col·laborat amb molta gent és cert! El fet de posar la nostra música en espectacles diferents és quelcom que ens agrada molt, ja que és com “sortir de la rutina”. Cada vegada que ho fem veiem el nostre paper des de punts de vista diferents. I el fet que la gent amb qui col·labores siguin veterans en l’ofici sempre és un autèntic luxe. És com si a un cuiner li proposen de treballar amb en Ferran Adrià, o a un futbolista li proposen jugar amb Messi.

En aquest país, malgrat el maltracte a la nostra feina, hi ha molta vocació, i persones que amb la seva trajectòria han assolit un nivell extraordinari. Aquest any hem tingut la sort de treballar amb Comediants, en la cercavil·la de celebració dels 50 anys d’Empuriabrava, també amb l’inigualable Jordi Pesarrodona, que lamentablement ara està de moda per temes no relacionats amb el seu ofici de pallasso, membre fundador de Gog i Magog, així com amb els mateixos Gog Teatre de Carrer, els quals també són descendents d’aquesta companyia que va revolucionar el teatre de carrer. Això per no parlar dels companys amb qui no hem compartit espectacle, però si cartellera i festival! Ens podem sentir molt afortunats d’haver conviscut amb grups com Les Monts Rieurs, Acibreira, Ut Medieval o Turdion, o d’altres com Xarop de Canya o Els Berros de la Cort, els quals ens han estat un referent indiscutible i ens en sentim “fills musicals”.

Heu fet també, potser, espectacles de teatre o relacionats amb el carrer, que no siguin estrictament musicals?

De moment, aquest és un terreny que tenim poc explorat. Nosaltres ens considerem més músics que cap altra cosa. Però sí que és cert que, com hem dit més amunt, tenim un lligam molt estret amb altres arts escèniques, i és per això que no es pot descartar mai el joc amb elements escènics, personatges o artistes d’altres disciplines. Jugar a fer art en el fons és la nostra finalitat!

Us faré ara una pregunta per si hi ha algú que vol seguir el vostre camí: Quan afronteu una actuació al carrer, com us ho feu per implicar tant al públic com us he vist fer-ho?

Doncs ens encanta que ens vegis d’aquesta manera! Per nosaltres la part d’acting i comunicació amb el públic sempre ha estat un repte a millorar, i de fet, un dels grans passos a superar en el moment de fundar Sübitus. Treballem molt per aconseguir una bona presència escènica, i per això som molt conscients de tot el recorregut que ens queda per arribar a assolir el punt que ens agradaria.

El feedback amb el públic és un aspecte que es va aprenent amb els anys. A mesura que vas actuant i et vas trobant en situacions diferents, amb públics diferents, en indrets on de vegades no entenen el teu idioma, és on vas veient què funciona i de quines maneres et pots comunicar i fer arribar el que vols transmetre.

I, evidentment, l’ingredient principal és tenir quelcom a transmetre. Nosaltres actuant ens ho passem genial, i procurem que cada “bolo” sigui una festa! Som molt conscients que treballem fent el que ens agrada, i pensem que és una gran sort. Per tant, si hi ha algú que vol començar a fer espectacles al carrer, la resposta és que comenci el més aviat possible sense por, i que experimenti, i, sobretot, que ho gaudeixi moltíssim!

Què en penseu del rigor històric a l’hora d’interpretar les peces? Com les arrangeu?

Malgrat en l’aspecte de vestuari i estètica sí que és així, cal dir que el rigor històric musical per a nosaltres no és l’objectiu a assolir, com podria passar en altres casos d’algunes formacions encapçalades per Jordi Savall, o per exemple, com el magnífic treball que va fer Antoni Madueño reconstruint i fent sonar els instruments de la portalada romànica del Monestir de Ripoll. Nosaltres som molt conscients que el que fem va en una altra línia, i té una altra finalitat.

És cert que toquem instruments de doble canya que remunten els seus orígens en instruments medievals, així com timbals, corns, i d’altres elements de percussió, i també és cert que la base de gran part del nostre repertori són melodies medievals o renaixentistes. Però també és cert que el tractament que donem a aquestes melodies té un regust marcadament contemporani, començant per les bases de percussió, passant pel tractament harmònic, i acabant per l’estètica musical.

En el fons el que fem és música que ha de ser escoltada per persones del carrer del segle XXI, acostumats a unes sonoritats molt concretes i molt diferents de les que poguessin haver existit en aquells temps i, nosaltres som músics formats amb mètodes contemporanis. Mirem de trobar l’equilibri que ens fa vibrar entre sonoritats actuals i sonoritats antigues, barrejant recursos i fent proves. Entenem que l’art i la cultura creixen jugant-hi, i això intentem!

Sübitus, al festival Terra de Trobadors, Castelló d'Empúries
Sübitus, al festival Terra de Trobadors, Castelló d’Empúries

Per portar a terme un espectacle musical medieval, us deu agradar molt la història d’aquella època. Teniu algun personatge o succés preferit de l’època medieval o renaixentista?

Bé, nosaltres principalment som músics, i el que hem fet ha estat documentar-nos força sobre la música d’aquestes èpoques, els contextos, i sobretot també com l’entenien i com la tractaven, quedant-nos amb recursos musicals i sonoritats.

Recorrent aquest camí és cert que hem coincidit amb personatges que ens han sorprès, com certs trobadors o trobairitz (hem de confessar certa debilitat per Beatriu Comtessa de Dia), i d’altres de qui hem agafat més influències, com Alfons X “El Savi”, o del renaixement Giovanni Ambrosio, del qual interpretem unes quantes peces.

I de la nostra història? Quina relació teniu amb el país i la música i la història de Catalunya?

Doncs la veritat és que del principat tenim poqueta cosa, i més aviat són cançons populars. El que sí que tenim és força influència de la música de la Provença occitana, per exemple.

No obstant això, a l’actuació que vam fer a Monistrol de Montserrat, per exemple, vam estar treballant repertori del Llibre Vermell per fer conjuntament amb l’Orfeó d’allà. Són unes peces precioses que no descartem treballar en un futur pròxim, malgrat que per sonoritat se’ns escapen una mica d’època, ja que nosaltres ens focalitzem en una edat mitjana més tardana i el renaixement.

Alguna peça o peces que us agradin molt tocar, personalment, com a músics? Aquelles que us facin vibrar més a vosaltres.

El nostre repertori és un repertori relativament complex de tocar, pel tipus de formació que portem i per alguns arranjaments. Això fa que moltes vegades l’estudi d’un tema concret sigui un repte, i que aquells que més t’han costat siguin els que més t’agraden tocar. Per aquesta raó també, per a cadascú hi ha peces predilectes diferents.

De cara al públic hi ha temes que funcionen millor en determinades situacions, però està força equilibrat. En moments determinats de l’evolució del grup sí que potser hi ha hagut determinats hits, com poden ser Foc, o Platerspiel, però a nivell intern diria que no tenen per què coincidir amb els temes on millor ens ho passem.

Parleu-me dels vostres instruments. Quins són? Els afineu en una determinada escala?

Nosaltres sempre hem optat per una formació base d’oboès tradicionals (dues gralles i una tarota) acompanyada per una secció de percussió potent, conformada per dos timbals de cordes: un de gros a mode de surdo, i un de més petit amb bordonera a mode de caixa. A partir d’aquí, segons la cançó, impliquem d’altres instruments, com gralls, corns i elements de percussió diversos.

Amb els instruments sí que ens agrada tenir un cert “rigor històric” a l’hora de tractar-los, i per exemple, les membranes dels timbals ens les fem nosaltres amb pell de cabra. Enguany tenim ganes de donar una mica la volta a tot això i provar coses diferents, així que potser a partir de la temporada 2018 sorprendrem amb alguna novetat. Estem fent proves!

Pel que fa a les afinacions, n’hem provat diverses i hem passat èpoques de tot, però darrerament ens hem estandarditzat als 440Hz. Som plenament conscients que hi ha puristes que indagaran amb les xifres de freqüència sonora, d’altres diran que abans s’afinava a 432Hz perquè és la freqüència de vibració de la Terra, o que l’afinació “tradicional” d’una gralla és a 415Hz. Però per a nosaltres la raó d’afinar a 440Hz és la mateixa de sempre: fem música per a gent del s. XXI, i toquem amb instruments fets actualment, i entenem que tocar fora de l’estàndard és tancar portes a afegir altres instruments a la formació, i fins i tot, a col·laborar amb altres músics.

Les escales en les que ens movem també són diverses, dins les possibilitats que ofereixen aquests instruments. Hem de dir que ens agraden força les sonoritats que recorden l’arrel Al-Àndalus que també té la nostra terra, a més dels típics modes de la música cristiana de l’Edat Mitjana.

M’encanta el vostre vestuari. Trobo que dóna molta cohesió al grup i personalitat pròpia, se us distingeix ràpidament en qualsevol carrer o fira. Qui us l’ha fet? Veu participar en el seu disseny? És a dir, el volíeu d’una determinada manera?

El vestuari va ser també una de les grans apostes del grup. Teníem clar que no era un dels temes a escatimar, perquè és la façana del grup, un dels grans trets identificatius. I a més de tot això, ha de ser quelcom amb el que hom se senti còmode, ja que moltes vegades és un vestuari que portes moltes hores, i que també té uns requisits tècnics (en funció del que toques, el que cadascú necessita portar, la versatilitat amb els canvis de temperatura…). També teníem molt clar en quina època el volíem ubicar.

Nosaltres, a diferència d’altres grups, apostem per una estètica d’una edat mitjana més evolucionada (s. XIV – XV), fregant el principi del renaixement. Això implica que l’estètica de llavors ja tenia en compte aspectes de la moda: la gent ja no es vestia només per no tenir fred, sinó que hi havia un afany de lluïment i un criteri estètic important.

Després de donar-hi moltes voltes vam decidir encarregar el disseny i confecció a la Carme Puigdevall, una modista de Girona especialitzada en vestuari per a espectacles, que a més es caracteritza per tenir una línia de disseny molt personal.

Vam estar treballant amb ella, colze a colze, fent reunions, cercant influències estètiques concretes, elements que podrien funcionar i materials, fins que un bon dia ens va portar els dibuixos al local d’assaig i vam al·lucinar. Realment va superar fins i tot el nostre imaginari, i n’estem molt contents. Van ser uns mesos de feina, i encara n’estem polint detalls tècnics, però ens encanta, i a la gent sembla que també!

Heu sortit a l’estranger amb Sübitus? A Espanya? França? I abans, amb Festinamus?

Amb Sübitus enguany hem volgut començar ensenyant el nostre producte al país, i a presentar-nos a les grans fires que tenim per aquí, a més d’alguns esdeveniments privats; però la idea és expandir- nos cap a Espanya, Portugal, França, i potser rascar una mica la resta d’Europa.

Com a Festinamus vam fer aquesta expansió l’any 2013 i ens va anar molt bé! Vam arribar a fer molts “bolos” a França, Còrsega i també per Espanya.

Amb quines altres bandes us agrada més tocar, o us agradaria fer-ho en un futur?

Doncs, la veritat és que hem tocat amb gent molt i molt potent dins del panorama, i hem fet molts, i bons amics, al llarg del recorregut que portem. No sabria dir-te amb quines bandes ens agrada més tocar, ja que cada cop és diferent. Hi ha grups més propers, amb els que tens molta confiança i és genial compartir “bolos” amb ells. És com retrobar-te amb amics de tota la vida. Però també ens emociona molt conèixer gent nova, sobretot grups que són de lluny i tenen diferents visions de la música, o utilitzen altres tipus d’instruments.

Moltes vegades, quan es donen aquestes situacions, els camerinos esdevenen la ubicació perfecta per fer jam sessions, i tocar amb tothom que pots. Això és part de l’aprenentatge, i sens dubte, un regal que ens fa aquesta feina. Llavors, la màgia no és tant el fet de compartir cartell amb algú concret, sinó el fet de la convivència que això et comporta.

Per anar acabant: Vosaltres que hi treballeu i feu quilòmetres per tot el territori, com veieu el panorama de fires i festes o espectacles d’arrel històrica a Catalunya? Queda molta feina per fer?

El panorama de fires, festes i espectacles temàtics del país està en un moment molt complicat. A títol comercial el mercat està molt rebentat, amb uns preus impossibles de quadrar i molta competència deslleial, és a dir, grups que es malvenen a uns preus irrisoris col·lapsant la llei de l’oferta i la demanda.

Això deixant de banda que treballar a Catalunya (bé i a Espanya) en règim de músic professional és complicadíssim: molts impostos i unes condicions força dolentes. Necessites rendir molt per fer quatre duros.

És per aquest motiu, suposem, que moltes fires s’han convertit en un producte estàndard on s’hi troba sempre el mateix, i on el que interessa a l’organitzador és la quantitat o el baix cost, més que la qualitat.

Tot això és una pena, perquè hi ha un futur molt prometedor per part dels artistes del país que es dediquen a això. Gent amb moltíssim talent que lluita cada dia per poder-se fer un lloc en aquesta jungla, amb l’esperança que algun dia es regularà tot plegat.

Pel que fa a elements artístics, queda molta feina per fer però no anem gens malament! En l’àmbit administratiu, queda moltíssima feina per fer, sí.

Us desitjo molta sort i força! Espero tornar a gaudir ben aviat de la vostra música.

Moltes gràcies i igualment, esteu fent una feina de divulgació cultural molt interessant! Esperem coincidir ben aviat al carrer!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.