Sintonia Alfa. Andreas Faber-Kaiser a Catalunya Radio

Andreas-Faber-Kaiser, presentant Sintonia Alfa
Andreas-Faber-Kaiser, presentant Sintonia Alfa

He de reconèixer que no en sé gaire d’això que anomenen «misteris». Sempre he sigut un passavolant ocasional i encuriosit, ben poc quant a lector, zero pel que fa a revistes, molt més a través de la ràdio, amb programes com el malauradament desaparegut Terra Incognita a la ràdio de Sant Joan D’Espí –en espanyol– o el també cancel·lat Catalunya misteriosa, a Catalunya Ràdio, amb en Sebastià d’Arbó, que ara presenta Misteris, a RAC1. Trobar programes de ràdio de temes minoritaris en català és difícil, per no dir impossible. I pel que fa al tema dels misteris amb l’excepció, podríem dir «heroica», del professor d’Arbó i Font de Misteris a IB3, un entretingut programa de les Balears, no trobarem gaire més fora de ràdios locals o podcasts com el valencià Una nit al castell.

Quan em van recomanar Sintonia Alfa, del germano-català Andreas Faber-Kaiser, em van generar moltes expectatives. Jo no sabia qui era en Faber-Kaiser –ja he dit que no conec gens el món del misteri?– però em van insistir, amb molt d’entusiasme, en què era el millor programa que hi ha hagut sobre misteris en català. Quan en Faber-Kaiser emetia jo era massa jove per estar interessat en aquests temes, quan ell morí jo tenia 10 anys. I he de dir que a la primera escolta ja s’havia convertit en un dels meus programes de misteris favorit. Vaig investigar una mica sobre ell abans d’escoltar-lo i, efectivament, existeix un corrent d’aficionats que ha convertit en Faber-Kaiser en un autor «de culte», a causa de la seva mort prematura amb 49 anys, el 1994, i a la seva implicació en la investigació de temes que van més enllà del «misteri», com l’estranya intoxicació i mort de més de mil persones per la ingesta d’oli de colza il·legal el 1981, l’anomenat com a «síndrome tòxica», que en Faber-Kaiser va tractar en el seu llibre Pacto de Silencio, avui molt difícil de trobar.

Llicenciat en filosofia i lletres, guanyador del Premi Nacional d’Astronàutica a Espanya, el 1976 fundà Mundo Desconocido, una de les primeres revistes de misteris i ufologia a Espanya i una de les tres primeres d’arreu del món, desapareixent el 1982. L’estiu de 1988 va presentar Què volen aquesta gent?, dedicat al fenomen OVNI, i gràcies al seu èxit va passar a presentar, del 1988, fins a la seva mort el 1994, Sintonia Alfa, amb breus pinzellades d’un programa especial anomenat Arxiu Secret, sempre a Catalunya Ràdio. Si no heu escoltat mai en Faber-Kaiser i esteu avesats a altres presentadors –m’imagino que en castellà–, el seu estil planer i irònic, a vegades sorneguer, us pot sorprendre força. No és un presentador en el qual predomini l’ego per sobre d’allò que explica, les seves entrevistes se centren amb l’entrevistat i no en ell, i la recreació de l’atmosfera del programa, fonamental en una emissió de misteri, és generada per les dades que aporta i per la seva honestedat narrativa, apostant més per la sobrietat que per utilitzar trucs i pirotècnica.

Però no ens equivoquem, Sintonia Alfa és filla del seu temps. Si vas ser oient del programa en aquella època ja sabràs què vull dir. Si  no vas viure aquell temps, deixa’m que t’ho expliqui: En ella hi trobem l’estil propi de finals dels 80 i inicis dels 90, és a dir, entrevistats a vegades molt tronats i temes estrafolaris, oients que truquen per burlar-se del programa –les respostes d’en Faber-Kaiser solen ser espectaculars i molt còmplices– i una «estètica New Age» –els anuncis vintage que hi apareixen, la sintonia, les formes properes a tenda esotèrica orientalitzant, amb aquell aroma d’encens i patxulí– avui molt passada de moda i que pot molestar a alguns oients. Encara que si això s’obvia, pot aportar-li un caire estètic bastant divertit perquè no està al centre del que explica, fent que Sintonia Alfa sigui un programa modern, que es pot escoltar avui com si s’hagués acabat d’emetre, arriscant molt més en el que explica que programes avui molt famosos, molt més conservadors en les formes i en el fons. N’estic segur que l’oient intel·ligent sabrà extreure el que verdaderament importa del programa, més enllà de si hi creus o no amb els temes tractats.

Pacto de Silencio, Andreas Faber-Kaiser
Pacto de Silencio, llibre on Andreas Faber-Kaiser parla de la «Síndrome tòxica» de l’oli de colza, que va matar a més de mil persones l’any 1981 i va intoxicar a més de 60.000.

Sintonia Alfa, com qualsevol programa, també depèn molt del tema i l’entrevistat. En aquest sentit podem trobar aportacions irrepetibles de, per exemple, Hugo Pratt, fins a clàssics de la ufologia catalana com Antoni Ribera o dels misteris, com Miquel Aracil. Escoltant-lo em pregunto on estan tots aquests «estudiosos» i investigadors catalans, que desfilen per tots els programes en gran nombre i que no han trobat cap relleu generacional. Però hi ha programes, per exemple quan intervé l’incombustible André Malby, molt estimat pel públic d’aquell moment, que es transformen en un autèntic terrabastall. Hi ha temes que avui serien impensables en el seu tractament i que suposarien una gran polèmica, com els que tracten de la sida, malaltia que s’emportà al mateix Faber-Kaiser, en aquella època una malaltia encara força desconeguda i tabú, sobre la que planejaven molts mites.

Malgrat això, Sintonia Alfa és un programa de ràdio que es manté molt fresc, principalment gràcies a la bona feina de Faber-Kaiser, que tot i ser molt honest amb les dades i, notant-se que hi creu molt amb el que explica, és força irònic i també, paradoxalment, descregut, aprofitant qualsevol ocasió per desacreditar xarlatans i tronats. Al programa de Catalunya Ràdio hi he trobat una voluntat gairebé «combativa», de denuncia social, però també combativa contra el mateix «món del misteri», una amalgama difícil de discernir, especialment si no es contextualitza en l’època, on encara la Pedra Gentil era lloc de peregrinació perquè hi vivien «homes llangardaix» en coves properes i hi havia qui deia que tenia capturats follets en pots de formol, cosa que en Faber-Kaiser denuncia en el mateix programa, sempre amb tocs d’humor i ironia.

La ràdio té alguna cosa que arriba on no pot arribar el text. Un bon comunicador pot generar aquella atmosfera que neix, entre amics, al reunir-se al voltant del foc per explicar velles històries; o la vibració de la veu del cec que vagarejava pels pobles i llogarrets amb auques i un tamborí explicant històries macabres, divertides o curioses; i, és clar, la del joglar que, a la taverna, canta amb tres acords mal comptats a llegendes i mites, per poder menjar, però també perquè no s’oblidin. Doncs és això el que, com a oient, m’agradava d’alguns programes de misteri i les històries que s’hi explicaven, a més a més de l’aspecte més proper a allò que he anomenat en alguns articles «folklore modern», la generació de mites, llegendes, històries, també en el segle XX i XXI.

I tot això, creguis o no creguis en els temes que tracta –que, de fet, és el menys important–, és a Sintonia Alfa, programa que avui us porto com a curiositat i al que, potser, tornaré ocasionalment a Llegendàrium.


Si voleu escoltar Sintonia Alfa, L’Arxiu Secret o Què volen aquesta gent?, un grup d’aficionats que conservaven els programes en cassette, han fet que és puguin escoltar sense problemes i amb bona qualitat en aquests enllaços que us deixo aquí a baix. Alguns d’ells s’han perdut perquè en aquella època no és conservaven tots els programes, ja que Catalunya Ràdio, com totes les ràdios del moment, reciclaven les cintes magnètiques.

Andreas.Faber.Cat

Podcast d’Andreas Faber-Kaiser

Catalunya Ràdio a la carta

Andreas Faber-Kaiser a la Viquipèdia