L’escola de bruixeria de La Font del Gat
Les nits sense lluna (com demà) es deia que a la Font del Gat de Montjuïc hi apareixia una escola de bruixeria, on un gat negre immens ensenyava les arts malèfiques a qui estigués disposat. D’aquest fet li vingué el nom a la famosa font.
El Pedraforca, l’origen de l’enforcadura
El Pedraforca, com sabreu, està molt relacionat amb la bruixeria i les llegendes. Per això, Isabel Artero, va recollir del pagès de Saldes, Isidre Massanes, que qui no és de bon grat dels bruixots, mai assolirà el cim. Això és, el cim real, no el que podeu veure amb els ulls… Hi ha diverses llegendes que expliquen l’origen de la seva impressionant enforcadura. Una diu que uns enamorats, de famílies enfrontades per velles rivalitats del camp, com no podien estar junts es llençaren del cim estant. La muntanya, afligida, s’obrí al seu pas.
Però la gran majoria parlen de bruixeria. La més coneguda és la que diu que al cim de la muntanya hi vivien els “moros”. Quan “moros” volia dir, simplement, gent pagana, del passat més remot, que no eren cristians i que sovint gaudien de trets mítics i terribles.Atemorits, cap cristià s’hi apropava. Fins que una nit de Sant Joan van escoltar profunds udols i crits esfereïdors. L’endemà van veure com un gran castell s’aixecava al seu cim. Obra que van atribuir al Mestre. Doncs qui podia aixecar un castell en una nit, sinó el Diable?
Els bons cristians van intentar atacar el castell, però els pagans s’hi tornaven amb negres sagetes i amb fortes llances. Era impossible foragitar-los d’allà. Els vilatans temien que, a causa d’allò, Déu portaria desgràcies i males collites. Vivien corpresos per la por. Van pregar dia rere dia. Fins que la nit de Sant Silvestre, la darrera de l’any, s’escoltà un fort terrabastall, la terra tremolà i cent crits s’esgargamellaren alhora. L’endemà el castell s’havia enfonsat i, amb ell, part de la muntanya, que s’emportà els pagans a l’Infern.
