Presentació a Gigamesh de La Pedra de la Llum, d’en Carles Vilar

la pedra de la llum, carles vilar, gigamesh
Presentació de La Pedra de la Llum, d'en Carles Vilar, a la llibreria Gigamesh.

Les pedres precioses de l’interior de cada ésser els guiaven. Eren els camins a seguir per formar part del que els Primers Déus havien creat. La llum de les pedres havia sorgit per fer-se sentir, fer-se cercar i per aprendre a viure-hi fins al final…

Ahir dimarts es va presentar a la llibreria Gigamesh, imprescindible centre neuràlgic de la fantasia i la ciència ficció a Catalunya, la novel·la de fantasia èpica La Pedra de la Llum, d’en Carles Vilar. Amb la sala plena de gom a gom i el contrapunt humorístic de l’escriptor Martín Piñol, que va conduir la presentació de manera desimbolta i divertida, l’escriptor de La Garriga, amb el seu estil pausat, detallat i sobretot denotant un gran amor pel seu llibre, ens va anar explicant el procés de creació, edició i publicació d’una obra que té molt a veure amb la fantasia èpica clàssica i alhora amb una visió molt personal.

És ben destacable que en Carles Vilar va estar més de deu anys escrivint la seva novel·la. Com ell va dir, i en Martín Piñol va subratllar, no és una novel·la d’aquelles que es fan de pressa i corrents per agafar els diners i marxar, sinó que es va començar a fer a través de la construcció del món, el worldbuilding, que Piñol va citar en la ja mítica entrevista amb Alejo Cuervo i l’incombustible Emilio Bueso; el worldbuilding de La Pedra de la Llum inicialment va ser fet a través d’un mapa i unes notes que Vilar va anar confeccionant amb estima i calma, una col·lecció d’idees que es van anar trobant pel camí i sempre amb la brúixola de la intenció de crear una mitologia per a la tradició literària catalana, en un moment de la vida de Vilar en què necessitava escriure i crear el seu propi món per trobar sortida a la seva situació personal.

I és que com va dir el garriguenc, les seves dues grans influències van ser, a l’hora de l’escriptura, la mestra Ursula K. Le Guin, i en la mitologia, J.R.R. Tolkien. De Tolkien, que va crear un món inesgotable que va donar origen a tot un moviment literari, va manllevar la idea de portar a Catalunya una mitologia personal. Com ens va dir, ha intentat no llegir novel·la de fantasia moderna i centrar-se en els clàssics com Le Guin o Tolkien, tot i que va comentar haver-ne gaudit força de llegir a Sanderson i Rothfuss, que curiosament formen part també d’un moviment més neoclàssic de la fantasia, allunyat del grimdark d’Abercrombie i les formes més post-modernes del gènere, de l’estil de China Miéville.

En Carles Vilar ens mostra el mapa de La Pedra de la Llum
En Carles Vilar ens mostra el mapa de La Pedra de la Llum

Potser era el moment de cercar aquella llum que venia del passat, ara esvaïda per les tenebres del temps, només retrobada per les ments més despertes i buscada en els llibres més sagrats.

En Vilar ens relatà que la Pedra de la Llum és una novel·la feta amb passió pel detall, on fins i tot els noms dels protagonistes prenen importància i tenen un significat que s’anirà desvetllant a mesura que anem llegint. Novel·la que, a causa del fet que es va anar estenent durant la seva escriptura, va decidir transformar en una trilogia, format que li agrada força al garriguenc, un autèntic clàssic de la fantasia èpica i un format que acompanya molt bé l’estructura de bildungsroman, de novel·la d’aprenentatge i de viatges. És per això que a Les Pedres de la Llum, com ens va explicar en Vilar, assistim a un viatge, l’arquetípica estructura pròpia de les mitologies antigues de la que ens parlava Joseph Campbell a L’Heroi de les Mil Cares, per això una de les referències que ens va citar va ser el Tirant Lo Blanc, l’Amadís o el Curial e Güelfa, així com Chrétien de Troyes i la tradició europea de les novel·les de cavalleries.

Però si us penseu que Les Pedres de la Llum és una novel·la de fantasia clàssica, en Carles Vilar ens va parlar de què és també una novel·la molt íntima, molt personal, i això es notava en les seves paraules i l’afecte que hi posava en totes elles. Fins i tot va cuidar l’aspecte gràfic, ja que, influenciat per la saga de novel·les i videojocs Myst –referència que els que tenim certa edat vàrem reconèixer i agrair molt–, va voler tindre cura dels dibuixos de la seva novel·la, realitzats amb per Pau Gasol Valls –en Piñol no va poder evitar la broma que us podeu imaginar– amb aquarel·la i tinta, un estil nostàlgic i melancòlic, amb aires classicistes, que acompanya molt bé la novel·la.

Quin futur esperava Khorluith, la terre de les pedres? Què amagava el passat? Un viatge a l’interior de cadascú, un viatge per conèixer-se a si mateix. Un viatge al passat i al cor de les llegendes.

En sortir de la conferència em vaig fer amb La Pedra de la Llum, i tinc moltes ganes de començar a llegir-la, així que espero parlar-vos d’ella ben aviat a Llegendàrium. Des d’aquí, com sempre, celebro la publicació d’una novel·la de fantasia escrita en català, gènere molt necessari en les nostres lletres. Una nova publicació de fantasia en la nostra llengua sempre és una gran notícia, en aquest cas obra d’en Carles Vilar i el seu editor, que han fet una aposta valenta.

I també cal celebrar el bon fer de Gigamesh que, com a centre de la literatura fantàstica, segueix apostant per presentacions i llibres escrits en català. Espero poder-hi assistir durant molts anys!

La Pedra de la Llum, de Carles Vilar
La Pedra de la Llum, de Carles Vilar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada