Presentació d’El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya

Aquest passat dijous 19 vaig assistir a la presentació d’«El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya», d’en Joan de Déu Prats, amb il·lustracions de Maria Padilla. La casa del llibre va acollir aquesta trobada d’esperits del territori i éssers invisibles, com la Ginebreda, que va vindre des de l’Alt Berguedà amb les seves branques cobertes de fruits negres. Ens va explicar com en el poble miner abandonat de Peguera, on hi té la seva llar, espantava als miners perquè no seguissin foradant la muntanya, fins i tot fent que alguns quedessin dins la mina colgats, deixant rere seu una fortor a ginebró, d’on li ve el nom. També vam conèixer a la Tinyosa, que amb les seves maneres etèries de boira ens parlà de com, allà al Montserratí, baixa lliscant de la serra i aplega les criatures perdudes, portant-les als llocs més secrets i solitaris de la muntanya serrada, llocs que ella s’encarrega de guardar. Als nens no se’ls torna a veure mai més… I és que no us penseu que totes les criatures amb les que vam parlar eren criatures «bondadoses», tampoc és que fossin dolentes, elles tenen els seus motius i les seves maneres, apropiades a cada lloc que les ha vist néixer.

En Joan de Déu Prats, autor principalment de llibres infantils i juvenils, va parlar-nos de com totes aquestes criatures que s’havien presentat allí no estan creades per nosaltres, sinó pel mateix territori en confluència amb la imaginació de la terra. Una terra, segons les seves paraules, que vol tornar a omplir-se, que vol tornar a imaginar-se a través dels seus somnis i d’allò que és invisible als ulls, perquè al capdavall aquestes criatures també són els heralds i els fills d’espais concrets, que s’escampen per tot el territori català. D’aquesta remor tel·lúrica, subterrània, neixen projectes com aquest llibre, en una edició d’autèntic luxe d’Editorial Comanegra. I jo que les vaig veure a la presentació cara a cara i que les conec una mica, puc afirmar que les il·lustracions de Maria Padilla els hi fan justícia. Unes il·lustracions fetes amb un estil entre «clàssic» i actual que, com tota l’atmosfera que genera el llibre, remeten a un passat que també és present, avui més que mai.

En el recull hi ha 53 d’aquestes criatures, repartides per tota Catalunya, Andorra, la Catalunya del Nord i Mallorca, algunes d’elles són «espantacriatures» urbans, basats en personatges reals terribles com els saginers, que extreien els unts, el greix, de les criatures per a vendre-les a potentats malalts de tuberculosi. D’altres són esperits del lloc, «lars» i «genius loci», que progressivament ven veure’s transformats i, d’alguna manera, «degradats», pel sincretisme cristià, com el pobre Pardinot, que acaba essent l’ase dels cops i les pedregades de la mainada. També hi ha herois com Joan de l’Ós o personatges que responen a esperits o déus de la contrada, com El Pare Llop o la Molsosa, propera a les dríades i les nimfes de l’Antiguitat. Però cap d’aquestes criatures són intercambiables. Com va dir en Joan de Déu Prats, totes elles estan fermament arrelades al territori i n’expressen les seves característiques, això és quelcom que ell ha intentat transmetre amb el seu recull.

«La imaginació és la màgia més poderosa que existeix i amb ella es pot canviar tot i fer el que vulguis», va dir en un moment en Joan de Déu Prats. Esperem que, a través d’aquesta imaginació, les criatures tornin a campar pel territori, noves, renovades, diferents i iguals que sempre, amb vestits i noms nous, però sempre arrelades a la terra. Del llibre espero parlar-vos més endavant, les criatures n’estan ben contentes. I així la roda segueix rodant…