Pàtria (2017) – Joan Frank Charansonnet

Pàtria - Pel·lícula (2017). Joan Frank Charansonnet
Pàtria (2017). Joan Frank Charansonnet

Pàtria és una pel·lícula valenta. Valenta perquè tracta la història d’Otger Cataló i els seus Nou Barons de la Fama, un personatge malauradament molt poc conegut de les nostres llegendes populars, aquelles que s’enquadren en allò que hom anomena mites fundacionals i que mai abans s’havia portat a la pantalla gran. Valenta perquè es filmà sense ajudes oficials i amb suport d’una campanya de crowdfunding, sense cap més medi que la passió pel que s’explica i l’amor per la terra i les seves llegendes. I amb els temps que corren, on vendre entrades de cinema cada vegada és més difícil, estrenar-la en nombrosos cinemes d’arreu dels Països Catalans i que aguanti ja més de quatre setmanes, és tot un triomf.

He de reconèixer que no en sabia res del crowdfunding ni de la pel·lícula, i mentre passejava pel carrer per Sant Feliu de Llobregat me la vaig trobar a la cartellera del cinema local al qual vaig sovint. Sorprès, com a coneixedor de la llegenda dels Nou Barons que algun dia tractaré en aquestes pàgines, vaig decidir veure-la aquell mateix dia. I em vaig trobar amb què Pàtria és una pel·lícula petita i festiva, feta amb molta persistència, que gaudirà tot aquell que la vagi a veure sabent que va disposar de pocs medis, i es nota, però qui no ho tingui en compte, qui sàpiga llegir entre línies l’amor que hi ha pel que s’explica com a expressió d’un cinema popular, fet entre amics amb molt de coratge, pot arribar a gaudir-ne. Si aneu cercant una pel·lícula a l’ús, potser us decebrà. Si aneu per divertir-vos i sense expectatives, en gaudireu. Algunes localitzacions són impressionants, com el Castell de Requesens, i alguns plans realitzats amb dron les capturen molt bé; la participació d’alguns actors ben coneguts per tots com, entre d’altres, Boris Ruíz, Joan Massotkleiner, Miquel Sitjar o Àngels Bassas sempre s’agraeix, i la presència dels espectaculars Alma Cubrae, que els aficionats a fires i recreacions històriques del país coneixeran bé, a més d’Aestus i Fets Històrics, tot plegat la fa entretinguda per l’espectador sense complexos i que conegui la llegenda que la pel·lícula tracta.

Si una cosa ben positiva m’agradaria destacar és la intenció que plana per sobre de tota la seva narrativa de ser corretja de transmissió d’una història que no es vol que es perdi, d’unes arrels que no han de ser oblidades. I l’epíleg final així ens ho mostra. Tant de bo que, com la crida del corn d’Otger, l’exemple valent de Pàtria s’escampés per Catalunya i la resta de la Terra i es fes no una, sinó moltes més pel·lícules sobre llegendes i històries del nostre passat. Pel·lícules petites i grans, per tot tipus de públic. De tot tipus de gèneres. I qui diu pel·lícules diu novel·les, obres de teatre, festes, aplecs…

Podeu veure el tràiler aquí

I us deixo també el facebook on podeu estar al dia de les notícies sobre la pel·lícula i els seus autors.

Facebook de Pàtria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada