Mort, èxtasi i renaixement. La moixiganga de Sitges

Ball de la Moixiganga. 1951. Sitges. Arxiu Sebastià Giménez

Ball, música, festa, representació, religió, màgia, simbolisme, transcendència, frenesí i èxtasi, tot anava de la mà pels nostres avantpassats més remots. El teatre sorgeix de les representacions populars religioses, així com les danses i les festivitats, que es van disgregant del seu nucli, especialment en un àmbit elitista. Però per les classes populars això va seguir essent així, fins ben entrat el segle XX en algunes zones de la península Ibèrica. La moixiganga, que normalment obria el pas de les representacions religioses cristianes, és un d’aquests passos que mescla dansa, proesa física i festivitat, amb un gran pes de representació dramàtica i simbòlica. I que encara manté ben vius els seus orígens els quals, cristianitzats, es poden rastrejar fins a les arrels de l’Antiguitat sense gaires transformacions. Les festes majors que a l’estiu floreixen arreu del territori són una bona ocasió per recuperar-les i viure-les de nou, en aquest cas els meus passos m’han portat fins a Sitges, on se celebra un dels seguicis populars més espectaculars de Catalunya.

Al País Valencià aquesta tradició està molt estesa i és tot un símbol identitari, especialment a Algemesí, on és anomenada muixeranga i és Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A vegades confoses, per bé que són dues representacions diferents. La moixiganga és l’avantpassat comú de muixerangues i castellers, molt més centrats en la proesa física i l’alçada, conservant la moixiganga els seus trets rituals i no aconseguint gran alçada. Car a molts altres pobles i ciutats del País Valencià s’hi celebren muixerangues destacades i és per això que, durant segles, a Espanya s’anomenà aquesta representació «el baile de los valencianos» –el ball dels valencians–, essent prohibit durament després de la desfeta d’Almansa a inicis del segle XVIII, on el lletrat de Madrid, Manuel Llorca, promulgà: «…que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles» –que s’extermini l’ús dels Castells en els Balls anomenats de Valencians, i es prohibeixi absolutament l’ús d’aquests balls–.

A Catalunya és pròpia del sud, especialment de l’àrea del Penedès, essent inexistent al nord i a Girona, per bé que des del 2014 se celebra una moixiganga a Barcelona. A Sitges la moixiganga, que també celebra una versió infantil, és també un dels balls més estimats pel poble i una de les peces centrals del seguici popular, així com a diferents punts del Penedès, zones tradicionalment vitícoles i cerealístiques, ambdós elements, com veurem, íntimament relacionats amb aquest vall simbòlic.

El seguici a Sitges manté una estructura ben antiga. Obert el seu pas pels Diables, un dels balls més antics dels que tenim constància escrita, ja al segle XII. Els antropòlegs relacionen els diables, amb el seu ritual igni, sorollós i extasiant, amb arrels agràries i, sobretot, vinícoles, d’aquí el seu arrelament secular al Camp de Tarragona i al Penedès, d’on semblen originaris a la nostra terra. El culte a l’Arbre de Maig, una cerimònia de caràcter agrari-floral, està representat pel ball de Cintes, estretament relacionant amb el ball de Gitanes, on un grup de noies amb les seves cintes de colors envolten a un noi –l’Estaquirot– que suporta un pal ben alt. El ball de Cercolets, interpretat per infants, està relacionat amb la mort i renaixement del vi, però també està relacionat amb la flora i els fruits, així com l’espectacular ball de Pastors, relacionat amb rituals agrícoles.

La moixiganga de Sitges té constància escrita des de 1853, d’ençà d’aleshores s’ha representat gairebé cada any, però ja participava en les festes de Corpus del segle XIV i les primeres referències que guardem es remunten al segle XVIII. Durant molts anys la moixiganga de Sitges va ser l’única que es seguí interpretant ininterrompudament al carrer. Per bé que el seu simbolisme i l’estructura de la melodia que l’acompanya és més antiga que l’època medieval i ens parla d’una Antiguitat remota. Al ball de la moixiganga de Sitges la música de gralla és especialment important, ja que al mantenir-se viva al carrer gairebé sense aturar-se, encara conserva la melodia de temps antics i ens diu molt dels seus compassos i moviment.

Moixiganga de Sitges. 1986. Arxiu Sebastià Giménez
Moixiganga de Sitges. 1986. Arxiu Sebastià Giménez

Si prestem atenció a l’etimologia, trobem que «Moixiganga» és una paraula àrab que significa «reunió de gent emmascarada», probablement perquè els musulmans que van conquerir la Península van anomenar així a un ritu que, abans de la seva arribada tindria un altre nom i en reprimir-se la seva pràctica va adoptar un nom genèric com aquest, o era tan popular i viu que no en tindria, però que en folkloritzar-se i perdre la seva vocació sacralitzada, es va adoptar. El que ens interessa, però, és que fa referència a «màscares», element avui perdut, però habitual en les dionisíaques i en les representacions ritualístiques de l’Antiguitat. Val a dir, també, que el que anomenem «moixiganga», com sol succeir amb celebracions que no estan encaixonades i folkloritzades del tot, que encara segueixen vives, fluint al carrer, el terme «moixiganga» també es fa servir per celebracions que no tenen res a veure –o ben poc– amb la que aquí us presento.

Avui els seus compassos –anomenats quadres o «misteris»– representen la passió, mort i resurrecció de Crist, però en el passat la moixiganga formava part del culte a l’esperit o Déu del cereal, i els seus celebrants duien vestits blancs recoberts de flors, avui substituïts per pigues de colors, a més de barrets profusament guarnits amb flors i llavors. En ella es representava la mort i resurrecció del gra, en un moment de l’any propici, com és l’estiu, temps de collita. És per això que la moixiganga no va patir gaires transformacions amb el pas del temps, ja que la seva translació del paganisme al cristianisme va ser gairebé literal, conservant fins i tot els trets del vestuari i els característics barrets florals. Per als nostres avantpassats no va ser gaire difícil veure en la mort i resurrecció de Crist una representació del seu cicle de mort i resurrecció anual de la natura, concretament del cereal, que a més era consumit, com així és consumia el cos i la sang de Crist durant l’Eucaristia.

Moixiganga de Sitges. 1924. Arxiu de la Generalitat de Catalunya
Moixiganga de Sitges. 1924. Arxiu de la Generalitat de Catalunya

Els celebrants són 15 balladors, 10 candelers –costers, mitgers, alts i baixos– que porten amb ells uns llargs ciris encesos a tall de torxa, 4 bastaixos que formen el cos de l’Arbre i el Crist, que, com el Déu del Cereal, centra tota l’acció dramàtica. Els espectaculars exercicis gimnàstics que porten a terme els celebrants de la moixiganga segueixen una sèrie de compassos ben marcats: Primer es delimita un espai sagrat o ritualístic –la presentació de Jesús al poble– i després se segueixen una sèrie d’altars humans, que amb el temps van donar origen a la tradició dels castellers. Els altars humans segueixen una estructura que simbolitza l’Arbre de la Vida –creu llatina– separant dos mons, el terrenal –l’inferior– i l’espiritual o transcendent –superior–, sempre en sentit ascendent. Lògicament i seguint a James Frazer en la seva obra La branca daurada, pel Déu o esperit del Cereal seria el moment de tornar a créixer, essent l’estiu el moment en què es cull el blat i la civada. En l’Assot, el Crist, està a la part inferior, arribant al paroxisme, en el Davallament i en el Sepulcre, en la del mig, entre el món físic i l’espiritual, suspès en l’encreuament de camins, i a l’Argolla, la Figuereta i la Resurrecció està en la part superior, on aquesta divinitat se sacrifica per salvar la humanitat. En el cas del Déu del Cereal, propiciant amb aquest sacrifici i desterrament final un nou cicle anual de vida, mort i èxtasi; el cos vell, mort, el cos nou, elevat, transcendit amb el foc de la il·luminació.

En un ambient immillorable, davant el Cau Ferrat, vaig poder gaudir de tot el seguici popular de Sitges, del que us espero anar parlant en propers articles, aprofundint més en aquest tipus de representacions antiquíssimes i amb tant de valor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada