Llibres de bruixeria (XV): Per bruixa i metzinera: La cacera de bruixes a Catalunya

«Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya», és el llibre-catàleg que es publicà per acompanyar l’exposició que es celebrà els primers mesos de 2007 al Museu d’Història de Catalunya. Va ser aquesta una exposició que a molts ens impactà, per moltes raons, però una de les principals va ser que aportava una visió renovada del fenomen de la cacera de bruixes en terres catalanes. Per les seves pàgines hi escriuen historiadors com Teresa Vinyoles, Eva Serra, Ignasi Fernández Terricabres o Agustí Alcoberro i també el pioner Antoni Pladevall, que amb el seu assaig de 1974 sobre la bruixeria a Osona va ser un dels primers historiadors a parlar-ne.

El llibre està distribuït en tres grans apartats, la primera està dedicada a la bruixeria a l’edat mitjana en terres catalanes i serveix de marc contextual pel gruix del catàleg, que se centra en la bruixeria de l’edat moderna, durant els segles XVI i XVII. El segon apartat és el context històric i social d’aquests segles i com aquest està íntimament relacionat amb la cacera de bruixes, que ocupa la tercera part del llibre. Una última part, a tall d’epíleg, escrit per Josefina Roma, s’endinsa en la bruixa dins la cultura popular, de l’evolució de la seva figura i de tot de pràctiques i objectes que ens han pervingut fins als nostres dies, com les pedres de llamp, de les que ja vam parlar-ne en una sèrie d’articles. Aquest últim capítol és molt necessari. Nombrosos estudis sobre bruixeria se centren exclusivament en el fet històric i sociològic, però s’obliden de l’etnològic i antropològic.

Qui recordi l’exposició o l’hagi vist en el seu format reduït i itinerant, que encara podeu trobar en actiu, haurà vist que el catàleg segueix, més o menys, el trajecte de la mateixa exposició. Però el catàleg no es limita a complementar o subratllar l’exposició sinó que és un assaig interessant per si mateix i que va molt més enllà, comprenent un extens recull de pràctiques i persones cabdals per comprendre la bruixeria catalana. Per exemple, en el capítol sobre la bruixeria medieval dedicat a l’Inquisidor Nicolau Eimeric, l’historiador Jaume de Puig i Oliver ens descriu nombroses invocacions diabòliques o pràctiques de bruixeria que van donar-se arreu del territori català i més enllà, com aquesta: «Fra Guillem Seguí denuncià un sacerdot de Castelló que va exhumar dos caps de mort, va ungir-los amb safrà, va encendre candeles davant dels caps, va llegir un llibre, els va adreçar preguntes i va obtenir-ne respostes sobre com es podien obtenir dones i sobre altres coses».

Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots conforme ells ho han declarat en Tolosa, y altres llochs ahont son estats sentenciats à mort. Imprès a Barcelona el 1645

Eimeric és un inquisidor que ja presenta trets que s’atribuiran a l’edat moderna però que ja eren presents a l’edat mitjana: «La cura amb què Eimeric distingeix els diversos elements cultuals que intervenien en la invocació podia orientar el jutge que havia d’aplicar la pena. Amb tot, quedava clar un principi: en tot acte d’invocació hi havia, implícita o explícita, la convicció que el diable té poders i es mereix uns honors iguals o semblats als de Déu, i això és una perversió de la fe cristiana. Per això l’invocador havia d’ésser perseguit com a heretge». Aquest concepte és clau per comprendre la persecució de bruixes i bruixots com a membres d’un complot diabòlic i herètic, idea que predominarà durant la cacera de l’edat moderna.

També hi ha idees que encara no s’havien desenvolupat del tot fins aquell moment, com el caràcter epidèmic de la cacera catalana durant els segles XVI i XVII o les influències exteriors, occitanes i franceses, a les nostres terres. Agustí Alcoberro, en el seu capítol, ens diu que: «És possible establir un cert grau de relació entre, d’una banda, les caceres de bruixes de Lapurdi (País Basc francès) i de Zugarramurdi i Urdax (Navarra) i, de l’altra, la repressió a Catalunya, tot i que aquesta va comportar unes conseqüències enormement més tràgiques».

Endemés, el catàleg de Per bruixa i metzinera conté fotografies de les fonts originals, mapes i imatges d’objectes relacionats amb la bruixeria, que poden tant facilitar-nos la comprensió dels textos o ser tant o més poderoses per si mateixes que els documents. La qualitat dels textos i la quantitat de processos, pràctiques i noms que podem trobar-hi, fan que el llibre-catàleg sigui un bon punt d’inici per investigar més en profunditat. No és casual. L’exposició a la qual servia de complement va ser un punt de gir cabdal per la història de la bruixeria en terres catalanes i va influenciar a molts dels que, potser, ara esteu llegint aquestes línies.


Com és una pregunta que em soleu fer, el catàleg actualment és relativament difícil de trobar en format físic. Jo l’he trobat en una llibreria de vell. Però podeu descarregar-lo online si seguiu aquest enllaç. També podeu trobar-lo sense cap problema al servei interbibliotecari de la vostre biblioteca municipal sinó és que ja el tenen.

Enllaç de l’exposició Per bruixa i metzinera, del Museu d’Història de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada