L’any 1820, en una de les revoltes populars que van succeir-se a Barcelona contra l’autoritat que suposava l’aristocràcia i l’Església catòlica i que va donar peu al Trienni Liberal, va incendiar-se l’arxiu de la Inquisició de Barcelona, la que va regir Catalunya per sota de la Suprema o Inquisició espanyola, d’ençà de la creació d’aquesta el 1488 després d’una butlla papal que demanaren els Reis Catòlics. Això va fer que es perdessin gairebé tots els documents que parlaven dels centenars de persecucions contra bruixes i bruixots catalans en els quals va intervenir la Inquisició catalana. Solament van salvar-se aquells que l’arxiver reial Pere Miquel va copiar el 1516 i que solament tenen a veure amb el seu període inicial –1487-1507–, per un costat, i alguns dels segles XVII-XIX que el viatger dels Estats Units, Andrew Thorndike, va comprar just abans de la destrucció de l’arxiu.
Tots els altres processos solament els coneixem breument per les «relaciones de causa», que són les cartes o documents que la Suprema espanyola escrivia per deixar constància dels processos en els quals intervenia la Inquisició catalana. Aquestes «relaciones de causa» són com una mena de notes en les que es recull el nom, l’ofici, l’edat i procedència dels jutjats i pels motius pels quals se’ls jutja, a vegades recullen menys informació i a vegades més. Aquests documents es conserven actualment a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid.
