Llegendes històriques catalanes, d’en Martí de Riquer

Llegendes històriques catalanes, d'en Martí de Riquer. A la portada, Retaule de Sant Esteve, del mestre Jaume Serra. Cap a 1385. La representació més antiga, i una de les poques que ha sobreviscut, del rescat de Galceran de Pinós i les cent donzelles
Llegendes històriques catalanes, d'en Martí de Riquer. A la portada, Retaule de Sant Esteve, del mestre Jaume Serra. Cap a 1385. La representació més antiga, i una de les poques que ha sobreviscut, del rescat de Galceran de Pinós i les cent donzelles

Martí de Riquer –Barcelona, 1914-2013– va ser un dels nostres medievalistes més importants i un incansable investigador i divulgador de l’Edat Mitjana a les terres de parla catalana. Amb «Llegendes històriques catalanes», De Riquer proposa una recuperació de cinc llegendes que trobaren la seva formulació més acabada, o el seu naixement, en època medieval: «Les quatre barres», «El naixement de Jaume I», «La mort de la infanta Sança», «L’espasa de Vilardell i el drac de Sant Celoni» i «Galceran de Pinós i el rescat de les cent donzelles», deixant fora d’altres que, segons ell, ja han sigut molt estudiades, com les de «Sant Jordi», «Els Nou Barons de la Fama», «Fra Garí i el Diable» o, la que és potser la llegenda cabdal del Principat: «El Comte Arnau».

Algunes d’elles encara segueixen força vives en el col·lectiu popular, com la llegenda de l’espasa de Vilardell o la de Galceran de Pinós, celebrades amb respectives festes a Sant Celoni i Bagà, viles d’on són originaries. Ambdues tenen orígens molt més antics que l’Edat Mitjana, trobant les seves arrels en costums paganes, que De Riquer també rastreja.

D’altres van néixer i morir en un àmbit cortesà, com la del naixement de Jaume I, propagada pels joglars –els mitjans de comunicació de l’època– per esvair els dubtes que hi haguera sobre qui era el verdader pare del Conqueridor; o la llegenda de la infanta Sança, creada per donar llustre al seu llinatge. Autèntiques llegendes fetes com a propaganda, arreplegant mites i costums anteriors, i idees coetànies a l’època en què es forjaren.

Finalment tenim la llegenda de les quatre barres, autèntica llegenda popular catalana. Va ser el mateix poble en vertical, des d’un estament culte fins a un popular, que la van fer seva a partir d’un autor valencià, i la van propagar de boca a orella tot i ser totalment apòcrifa. Encara avui, tothom pot evocar les imatges del Comte Guifré marcant la senyera amb la seva sang, sobre un escut d’or sostingut pel rei de França. El poder de la imatgeria i la plasticitat èpica que suscita la llegenda va suplir la seva autenticitat, també pels romàntics de la Renaixença, que van córrer a fer-la seva.

«Llegendes històriques catalanes» és un llibre imprescindible per a qui li agradi l’Edat Mitjana i les llegendes del territori, on De Riquer analitza una a una les rondalles seguint l’ordre cronològic de les fonts i estirant del fil daurat del seu desenvolupament, de l’època medieval, quan es crearen, fins avui dia. Amb un llenguatge planer i comprensible per qualsevol tipus de lector, sense perdre un gram del rigor, tot sovint irònic i sorneguer, i la sagacitat que caracteritzen tots els seus treballs, el treball conté tots els documents recopilats per De Riquer de primera mà.

Tant en llatí, francès, castellà o català medieval, a vegades traduïts, a vegades no, el que fa que sigui doblement interessant: No solament conté l’anàlisi de l’erudit medievalista, sinó que per a qui vulgui embolcallar-se de l’atmosfera del passat, tant de textos medievals, com dels segles XVI a XX, trobarà les fonts primàries per estudiar-les i llegir-les ell mateix. Sense estalviar-se crítiques, quan cal, a cada un dels compiladors que cita, o corregint les diverses fonts secundàries comparant-les amb altres documents. No és aquesta una mera recopilació de documents.

«Llegendes històriques catalanes», com molts altres llibres d’en De Riquer, és una obra que sempre tinc a mà i que referenciaré tot sovint a Llegendàrium: Un bon punt de partida –però també d’arribada– per a tothom que vulgui conèixer més els nostres orígens i l’Edat Mitjana catalana a través de les seves llegendes que, tot sovint, ens diuen molt més de l’esperit i la mentalitat dels nostres avantpassats que la història crua i despullada de qualsevol artifici.

Si és que això és possible, clar…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada