Llegendàrium: Foc sense fum

Per celebrar el primer any de vida de la pàgina us parlo d’ella mateixa, dels seus inicis, dels seus objectius i què hi podreu trobar en el futur pròxim. Darrerament, al voltant de Llegendàrium, s’està construint una comunitat i, per aquest motiu, he cregut necessari explicar-vos algunes coses, utilitzant diverses preguntes que m’heu fet en els comentaris o quan m’heu escrit.

Interior de Gavrinis

Quan neix la idea?

Se’m fa difícil de dir. Realment és com si sempre hagués estat allà, en algun racó de l’Altre Costat, esperant el seu moment de sorgir. Crec que la primera vegada que vaig pensar a fer alguna cosa amb llegendes i tradicions va ser en un viatge que vaig fer a la Bretanya, concretament quan era dins del dolmen de Gavrinis. Tocant els patrons infinits de la pedra, olorant el seu interior salat i fred. A la Bretanya vaig visitar llocs que em van impressionar, canviant la meva percepció de la realitat: Carnac, Barnenez, Champ-Dolent, La Roche-aux-Fées, Locqmariaquer, Mane Braz…

Quan vaig tornar a Catalunya vaig començar a interessar-me pels megàlits dels Països Catalans i els primers que vaig visitar van ser els de la Roca del Vallès, la Pedra Foradada i aquell conjunt extraordinari del viarany tort –del qual vaig fer-ne una de les primeres sèries–, descobrint que tota la nostra terra estava sembrada d’elles. Com jo ho desconeixia, vaig pensar: Per què no fer difusió d’això? D’alguna manera em vaig sentir unit amb la gent que les va construir, com si m’estiguessin cridant a donar el millor de mi per donar-los veu.

Qui fa Llegendàrium?

La pàgina la faig jo, tot sol. Una de les preguntes que més em feu quan m’escriviu per preguntar-me sobre història i llegendes o enviar-me tradicions dels vostres pobles, és: «Com nassos t’ho fas per publicar amb aquesta freqüència i amb tanta documentació?» Això es respon fàcil, perquè no hi ha cap secret, ni conspiració: Treball dur, disciplina de ferro i… bruixeria.

Més enllà de bromes, aquest és un projecte que escric en el meu temps lliure, perquè com qualsevol de vosaltres també treballo per pagar les factures i donar menjar a les meves feres, però li dedico molt de temps, pràcticament tot el meu temps d’oci. Com és un projecte que faig amb passió, en gaudeixo molt d’escriure-hi i de veure la vostra resposta que, aprofito per dir-ho, m’està deixant espatarrat. No hi ha cap secret, solament molt de treball al darrere. Ah! Bé, i màgia negra, és clar. Tinc una legió de dimonis i gats de l’Inframón que treballen per mi. O què us pensàveu?

La Vallferrera

Com treballes?

El meu procés de treball és molt senzill. Senzill, però laboriós i detallat. Abans de posar-me a escriure em documento tot el que puc, intentant assolir tots els llibres –no sempre és fàcil– i autors que han parlat d’aquella temàtica, llegir-los atentament, submergint-me fins al fons del tema que vull tractar i, després, fer-me la meva pròpia idea. En faig esbossos i anoto les idees principals que vull expressar d’una manera jeràrquica. Després l’article neix molt fàcilment. A vegades descarto fragments sencers que guardo… i el reescric molt, moltíssim.

Una anècdota que us puc explicar del meu procés de treball, potser alguns de vosaltres ja us heu adonat, és que quan publico un article sempre, sense excepció, malgrat que abans l’he reescrit moltes vegades, el torno a llegir moltes vegades més. Durant aquell dia el llegeixo i el rellegeixo i vaig anotant errades gramaticals, ortogràfiques o d’expressió que després arreglo. A vegades hi afegeixo paràgrafs sencers, si trobo que m’he deixat alguna cosa, o elimino d’altres. Per això és probable que, si rellegiu un article al cap d’un temps, trobeu que és diferent. Sempre miro de tindre molta cura i prestar atenció al detall. I així i tot a vegades els torno a corregir al cap dels dies, perquè sempre hi trobo coses que puc corregir o millorar.

Els articles els tinc escrits molt abans de publicar-los, per això tinc un calendari de publicacions on vaig pensant com intercalar diverses temàtiques perquè no siguin repetitives, combinant articles sobre temes antics o més moderns. També intento seguir fites i moments del cicle estacional: Inici de la primavera, solstici d’estiu… parlant-vos de tradicions i criatures que desperten en aquell moment de l’any.

Què significa el nom Llegendàrium?

El nom Llegendàrium és un homenatge a l’escriptor anglès J.R.R. Tolkien, creador d’El Hòbbit i El Senyor dels Anells, pedres angulars del fantàstic del segle passat. Tolkien va anomenar al seu recull de llegendes «Legendarium». Vaig trobar que era un nom original, amb molta força i que complia a la perfecció amb les intencions que tenia per a la web.

Falç i mandràgora

La veu dels avantpassats

Tot sovint, i cada vegada més, sento que tinc una gran responsabilitat. Els temes que tracto no els veig com anecdòtics o per passar el temps, al contrari. Els tracto amb la importància que mereixen. A vegades em dieu que esteu aprenent moltes coses, però us ben asseguro que el primer que aprèn sóc jo, quan preparo els articles i em documento, quan llegeixo, quan escric, descobreixo i m’endinso al territori, escoltant veus i esperits amb els quals, d’alguna manera, entro en contacte.

Molts van treballar incansablement perquè les nostres arrels no es perdessin, a vegades sota condicions en què perillava la seva vida, per dir-ne solament alguns: Mossèn Alcover a les Illes Balears, Joan Amades a Catalunya, Enric Valor al País Valencià. Portar la flama que ells i tants altres van sostenir, en un temps tan dur com la dictadura espanyola, és una gran responsabilitat. M’esforço cada dia per estar a l’altura de tot el que ens van llegar, en el segle XXI i en la cultura digital. Vosaltres decidireu si ho estic o no.

Contra el setge

El foc i la paraula són armes de llibertat. La difusió de la nostra cultura és una altra idea fonamental que tenia al cap quan vaig començar aquest camí, donant veu a tots els oblidats, perquè els conegueu i podeu parlar-hi, conèixer-los, estimar-los, recordar-los. Perquè tots ells, per molts segles que hagin passat, també som nosaltres, així com nosaltres som aquells que vindran.

Em prenc molt seriosament l’espurna de la història. Aquesta espurna és la que manté viva la flama de la nostra cultura, que està assetjada per tot arreu. Els atacs i la violència, social i política, premeditada i agressiva, contra la cultura catalana és constant, d’alta i baixa intensitat. No som l’únic poble del món que viu sota aquestes condicions de setge, però és el nostre poble. En aquesta llarga nit en la qual encara vivim, no cal que us esmenti tots els atacs que patim, perquè són molt nombrosos, des del menyspreu fins a les prohibicions. Fa segles que no podem expressar-nos amb normalitat i les nostres arrels volen ser reduïdes a la cosa folkloritzada i inservible.

Aquests atacs ens parlen de la psicologia dels nostres assetjants: Hom odia i menysprea allò que tem, com a les bruixes, com a la llibertat plena i duradora de l’individu i dels pobles. En aquest sentit no amago que Llegendàrium, entre altres coses, té un caràcter combatiu i rebel. I sempre el tindrà. Crec fermament que conèixer les nostres arrels, saber de tots aquells i aquelles que van lluitar abans que nosaltres, els que mantingueren les nostres tradicions, és una de les millors maneres de viure amb dignitat, portant la torxa encesa en aquesta llarga nit.

Llegendàrium en altres idiomes?

Aquesta és una altra pregunta que m’heu fet sovint. La resposta és que Llegendàrium és en català i així ho serà sempre. Dit això, en els últims mesos he entrat en un cercle de folkloristes i antropòlegs anglesos i nord-americans amb qui comparteixo, en anglès i a través de Twitter, folklore i llegendes catalanes. La seva resposta, al voltant del programa londinenc Folklore Thursday, ha estat i segueix sent molt positiva, arribant a parlar des de Londres i per a tot al món de les peces que els hi escric. Fer difusió de la nostra cultura arreu del món és una cosa que m’encanta, així que és possible que en un futur pròxim tradueixi i republiqui en anglès alguns dels principals articles de Llegendàrium, creant una secció en llengua anglesa per al públic d’arreu del món.

I en altres idiomes? No tinc cap intenció de traduir a altres idiomes els articles, perquè porta molta feina i vaig molt curt de temps, amb la feina fora de la web i l’escriptura d’articles. Igualment, podeu traduir articles al vostre idioma d’elecció, a condició que enllaceu la font original, deixant constància que l’article pertany a Llegendàrium. I escrivint-me a mi abans, per comentar-m’ho.

També m’agradaria afegir una cosa. A vegades m’han dit que «si fas la pàgina en castellà, podries arribar a més gent». La meva resposta a això és variada: En primer lloc, la llengua en què penso, visc i m’expresso és el català, simplement. No hi ha cap conspiració o voluntat política. Tot sovint sembla que, pel mer fet de pensar i expressar-nos en català, ho fem per molestar o amb ànims d’establir fronteres. Però el català és el nostre idioma i, si vivim en català, el més natural és expressar-se en català, igual que altres pobles ho fan en el seu idioma. Tan fàcil i senzill com això.

En segon lloc, no tindria cap sentit fer una pàgina sobre cultura catalana en altres idiomes. En tercer lloc, crec que l’anglès és una llengua de molt, molt més abast que qualsevol altre. Per això traduiré alguns articles en anglès, perquè hi ha gent d’aquelles contrades que han mostrat un interès amable i sincer. I, per acabar, no busco «la quantitat» de públic, sinó arribar al públic catalanoparlant que estimi els temes de què parlo. Ni més, ni menys.

Quins són els temes que més t’agraden?

Com ja sabeu, si heu seguit Llegendàrium, un dels temes que més m’agrada tractar és el de la bruixeria catalana. Per què? Hi ha moltes raons. La principal és que la bruixeria és un fenomen molt mal entès, sigui d’una manera pejorativa, fins i tot a vegades negant-lo o idealitzant-lo d’una manera igualment equivocada. També crec que hi ha una mena de «justícia» en donar veu a homes i dones que foren perseguits, torturats, que els hi van prendre tot el que tenien i, moltes vegades, executats de maneres cruels –forca, foguera, sota tortures–, per les seves creences i pràctiques. Crec que mereixen tornar a ser escoltats i coneguts d’una manera honesta i sincera, amb les seves llums i ombres, doncs eren tan humans com qualsevol de nosaltres.

Articles propers sobre bruixeria que tinc preparats, en un estat més o menys avançat o simplement com esbossos, són: L’ungüent de vol, les pedres de bruixa, Pere Torrent el bruixot llobater, el record de Francina Redorta, les persecucions a la Vall Fosca, l’inquisidor Nicolau Aymerich, el caçador de bruixes Joan Malet, l’herba des uis, els comunidors. I, per acabar, la màgia de la música i la dansa.

Altres temes que m’agrada molt tractar són: La metal·lúrgia, el món dels llops, el Comte Arnau, etnobotànica, les tradicions i llegendes relacionades amb el foc, tot el que tingui a veure amb criatures estranyes i oblidades, espais i llocs concrets de la terra, i persones especials i peculiars que van marcar la nostra història però que no són conegudes.

Republicacions

Considero el treball a Llegendàrium un «work in progress», un treball en constant evolució. No tracto els articles com «coses acabades» i perfectes que, un cop publicades, ja està tot dit. Al contrari. És possible que a mesura que jo vagi aprenent-ne més, llegint més llibres i coneixent més autors, formant-me noves idees i assolint una nova profunditat en els temes, els torni a reescriure i publicar amb contingut nou. Això és probable que ho vagi fent amb articles importants, com el Boc de Biterna o les Festes de Maig, per dir-ne alguns. El format de pàgina web em permet fer-ho i, quan s’escaigui, ja us aniré avisant. En tot cas mai re-publicaré cap article que no contingui una reescriptura profunda. No el republicaré per fer solament canvis cosmètics o afegir quatre coses.

Què hi podreu trobar en el futur

Per començar, seguiré publicant amb el ritme habitual. Em centraré encara més en les llegendes i les tradicions, combinant peces literàries amb altres d’assaig. Continuaré parlant d’etnobotànica i criatures de la mitologia catalana. Faré per publicar més contingut del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord. Trobareu també festes i tradicions modernes, actuals. I tinc preparats una sèrie d’articles sobre personatges o fets peculiars i molt poc coneguts de la nostra història. En general la meva intenció és millorar els continguts en tots els aspectes, amb més articles de qualitat, amb més entrevistes a artistes, músics, antropòlegs i acadèmics, amb bon humor o foscor quan pertoqui, amb l’estil particular que ja coneixeu.

Què m’agradaria canviar

Llegendàrium ha canviat molt durant aquest any. Hi ha temàtiques que he deixat aparcades –fires i esdeveniments– i d’altres que han agafat més protagonisme, a mesura que anava treballant i m’anava aclarint amb el camí a seguir, donant forma al que volia que la pàgina fos d’ençà d’un bell principi. També la meva manera d’escriure ha variat. Tot això és normal en qualsevol procés creatiu.

Però, si una cosa m’agradaria canviar de veritat, és poder tindre més temps per a poder dedicar-me plenament a crear contingut i escriure, millorant la web i podent oferir-vos articles encara més treballats. Per assolir aquest objectiu hauria de deixar la meva feina quotidiana, però això és una cosa que solament podré fer si la comunitat al voltant de Llegendàrium segueix creixent com ho està fent i, d’alguna manera –fent un Patreon, un Verkami…–, puc pagar les factures i el menjar amb el seu contingut. De moment no crec que hagi arribat aquest dia, però qui sap en un futur.

Amb Llegendàrium, avui dia, no guanyo ni un sol cèntim. No tinc cap suport institucional, ni publicitari. I mai contindrà publicitat de cap mena, ni privada, ni pública, perquè vull mantenir la meva independència creativa més enllà del Govern de torn o el partner. Al contrari, suposa una despesa per part meva –que faig amb gust– pagant el servidor, el tema, els dissenyadors, els il·lustradors… Però si pogués invertir-hi més diners, sobretot m’agradaria poder comptar amb més il·lustracions i fotografies originals, sense tirar de fotos i il·lustracions trobades per Internet. I també anar substituint les que hi ha ara, en els articles ja publicats, per treballs originals.

Si tingués més temps, també m’agradaria recuperar una secció a la qual li tenia molta estima i, pel que m’heu comentat molts de vosaltres, us agradava molt, que és la de senderisme i viatges. Al principi vaig fer diversos articles i sèries dedicades a llocs del territori que visitava, per després parlar-vos de les seves llegendes, misteris i criatures, tot seguint una ruta a peu. Aquesta secció demanda més temps, perquè quan parlo d’un lloc sempre el visito una o més vegades, fins a conèixer bé el seu esperit i caràcter propi. De moment no puc tornar-hi, però en un futur voldria dedicar-li més espai si puc gaudir de més temps, com ja us he explicat.

Últimes paraules

En el futur m’agradaria que la web fos un punt de trobada d’una comunitat apassionada per les llegendes, les tradicions i les criatures de les nostres contrades. Això, gràcies a tots, ja ho estem assolint. Estic treballant perquè tingui un caràcter «atemporal», on qualsevol persona que vulgui trobar un tema relacionat amb el folklore i els mites, els trobi a Llegendàrium. La meva idea és fer el que van fer Amades i tots els altres mestres, però portar-ho al segle XXI, a l’època digital i d’internet, sempre des del rigor i la documentació acadèmica però amb elements narratius, trobant aquell balanç entre l’assaig i la literatura de ficció.

Per acabar voldria comentar-vos un tema personal. Tots els que sigueu escriptors, músics, ballarins o artistes de qualsevol mena, especialment de temes tinguts per «minoritaris» i que us expresseu en català, eventualment haureu escoltat aquella famosa i rància frase: «En català no arribaràs enlloc». A vegades, sorprenentment, dita per catalanoparlants. D’ençà del primer segon que vaig començar Llegendàrium n’estava convençut que això era mentida i he combatut fermament contra aquesta idea fins avui. N’estic completament convençut que allà fora hi ha un públic ampli que desitja llegir contingut en català i de qualitat, sobre temes que no són de cap manera «minoritaris», doncs les arrels ens impliquen a tots. I cada dia m’ho esteu demostrant.

Així que moltes gràcies, de tot cor, a tots vosaltres per llegir, comentar i seguir la web. Per recomanar-la als vostres amics i per mostrar l’amor que tots tenim pel que és nostre. Sense el vostre suport fa temps que Llegendàrium hauria mort.

Ens trobem ballant al sàbat,

Arnau Folch