La Mala Dona, d’en Marc Pastor: Des de l’Infern de la Barcelona de 1912

Enriqueta Martí, la Vampira del Raval

La Mala Dona és una de les múltiples obres que en els darrers deu anys han abordat la figura de l’assassina Enriqueta Martí, més coneguda com «la Vampira del Raval». Sobre ella hi ha diverses opinions que van des del més absolut escepticisme –Jordi Coromines, Elsa Plaza–, on s’explica que Enriqueta simplement va ser víctima de la premsa de l’època i del maltractament per part dels seus marits, que mai va existir la dita «Vampiressa», ni van desaparèixer nens, ni hi havia cap segrest i que tot formava part d’un complot polític i social per amagar sota l’estora els fets de la Setmana Tràgica. Aquesta és la versió, per dir-ho així, més «oficial» per part d’alguns historiadors i periodistes.

I a l’altre extrem trobem la versió popular, on ja segons les fonts i enraonies de l’època la Vampira del Raval va ser una proxeneta infantil de principis del segle XX, que segrestava i després venia els nens i nenes a membres de l’Alta Societat per a satisfer els seus vicis pedòfils i que, a més, era una nigromant que utilitzava la sang i els cossos dels nens per a fabricar ungüents i beuratges que després venia a gent adinerada, que creien que així guaririen malalties molt habituals a l’època com la tuberculosi o la sífilis.

Marc Pastor opta per aquesta segona opció, en una novel·la molt àgil de llegir, amb un estil pràcticament expressionista, de traç fosc i molt ben documentada. En les seves línies podem entrellucar les vinyetes en blanc i negre d’un From Hell brut i sec, a la barcelonina, però la Barcelona real, la d’abans dels Jocs Olímpics del 92, no la que ara s’amaga sota llums de colors i les bosses de la compra dels turistes, amb detalls de documentació que són molt d’agrair i capítols fascinants com el que transcorre al Casino de l’Arrabassada, avui una ruïna abandonada però a inicis del segle XX un lloc on es reunia l’aristocràcia i l’alta burgesia de tota Europa.

El santfeliuenc –lloc d’on era originaria, curiosament, Enriqueta Martí i localitat que apareix en algun moment de la història– utilitza un recurs molt intel·ligent al dotar de personalitat a un narrador omniscient, que no desvetllaré qui és, i que dóna un caràcter molt crepuscular la seva novel·la. En la tradició del gènere negre més fosc i nihilista, seguim les investigacions del comissari Corvo, un policia que recorda als protagonistes de Raymond Carver i que s’obsessiona amb la història de la Vampira. La seva aventura per aquesta Barcelona fin de siècle la seguirem fins al final, enganxats a la seva mateixa pell. En la tradició de Carver, Montalbán i altres autors que cultivaren el gènere negre, en l’obra de Pastor també hi ha una forta crítica de classe, on les víctimes sempre són els pobres, en aquest cas del Barri Xino de Barcelona, però també els rics… a la seva manera torturada.

Interior de la revista Crónica Gráfica, de l’època. En el centre es pot veure Teresa Guitart, la nena que va ser salvada d’Enriqueta Martí, acompanyada dels policies que la salvaren i un doctor

A La Mala Dona, com és habitual en la narrativa de Pastor, hi ha una combinació molt sana i pop de referències literàries i, moltes d’elles, cinèfiles. Hi ha un moment de la història on, per exemple, apareix sense dir-se explícitament l’«Hotel Eléctrico», de Segundo de Chomón, considerada la primera pel·lícula fantàstica de la història a Espanya. Però també una caracterització de les investigacions, dels fets luctuosos, de la mateixa mort i de la manera de fer de policies i criminals, que beu directament de la seva feina dins del cos dels Mossos d’Esquadra i que porten a la Mala Dona, a vegades, a un realisme cru i despullat de tot artifici. En tota la novel·la hi ha un corrent subterrani en què no deixa de comparar-se la ficció d’horror i misteri –el cinema, Sherlock Holmes, Poe–, i la realitat, que en Marc Pastor coneix molt bé.

Arribats a aquest punt he de reconèixer que vaig córrer a fer-me amb La Mala Dona després d’escoltar en Marc Pastor a la CatCon de Vilanova i la Geltrú. Allà va narrar, amb molta honestedat i senzillesa, fets terribles que va viure ell mateix mentre realitzava la seva feina amb els Mossos i en els que es va inspirar per a crear diversos passatges d’obres seves com Bioko –la massacre del tren de Castelldefels– o per crear la personalitat de la Vampira del Raval. Per Enriqueta Martí va inspirar-se en una assassina que va conèixer, la coneguda com a «Mataviejas», que va assassinar diverses ancianes per tota Barcelona aprofitant-se de la seva feina com a cuidadora.

Revista L’esquella de la Torratxa de 1912, mostrant una caricatura d’Enriqueta Martí segrestant nens

Aquest vessant més fosc també està relacionat amb la literatura pulp –el que aquí sempre s’havia anomenat «novel·les de duro»– i el cinema de sèrie B i gore, els còmics de terror i les sèries de televisió. I és cap aquí on trobem personatges clàssics del rol i el còmic, com el doctor Baumgarten, tot un Renfield en la tradició gòtica més exagerada, inclús un contrapunt còmic, o l’il·lusionista que treballa al teatre Arnau, un altre personatge clàssic del moment. Com va comentar l’editor Lluís Rueda en la recent entrevista que vam publicar d’ell, necessitem més autors com en Pastor, que sense complexos agafen les referències que ens són pròpies.

La Mala Dona és una novel·la breu, agradable de llegir –encara que el seu contingut no ho sigui pas–, que dóna carta de naixement a la forma «clàssica» de la llegenda o la realitat de la Vampira del Raval, la nostra particular Jack l’Esbudellador, la nostra Sweeney Todd, i una bona porta d’entrada a aquest mite real de la nostra història. Una porta que pot fer que després us interesseu per investigar més pel vostre compte i embarcar-vos a llegir altres llibres sobre aquest cas d’una Barcelona convulsa i violenta, molt desconeguda fins i tot per molts barcelonins. Perquè al final un assassí, com un heroi, no és res més que un producte de la societat i el temps que l’ha vist nàixer.

La Vampira del Raval i l’obra d’en Marc Pastor, a tots dos ben segur que els tornarem a tindre aquí a Llegendàrium, en propers articles.