Josep Romeu i Figueras va ser un poeta i crític cultural que va escriure principalment sobre teatre, poesia i folklore, un activista compromès amb la cultura catalana durant els anys més durs del franquisme, fins a l’arribada de la suposada «democràcia espanyola». L’estudi etnològic del comte Arnau formà part de la seva tesi doctoral de 1946, que cursà en filologia hispànica en plena postguerra, quan estava prohibit estudiar català a les universitats i les escoles. Aquest estudi va ser reeditat i adaptat el 2002 pel mateix autor en una versió resumida, editada per Farell, essent encara el millor assaig que s’ha fet sobre el comte. L’edició completa solament es pot trobar en llibreries de vell a preus elevats.
L’assaig està dividit en tres parts. En la primera s’analitza la cançó que, segons l’autor, donà origen al mite d’Arnau. Com la mateixa catalanitat, la cançó té una forta influència melòdica, compositiva i fins i tot en la seva lletra, de l’occità i el francès d’oïl. Romeu i Figueras ho té molt clar i la seva idea troncal és que tot el mite neix al voltant de la cançó i no a l’inrevés, potser el punt més discutible de tot aquest magnífic i complet assaig, doncs és una idea contradictòria amb altres conceptes que analitza l’autor. Deixa clar que la cançó té origen a Ripoll, que va ser un epicentre musical molt important durant segles, d’ençà de l’edat mitjana i gràcies al dinamisme cultural del seu monestir. Però més endavant afirma que el mite d’Arnau solament està «de pas» per Ripoll, que el seu nucli principal no té res a veure amb la ciutat, trobant-se a Gombrèn i el Montgrony, nuclis massa rurals, massa petits i aïllats per tindre una tradició musical i cultural prou potent per forjar i estendre la cançó. La cançó a més a més és relativament recent, però els motius folklòrics del mite són molt més arcaics, empeltats amb la Cacera Salvatge i el Mal Caçador.
