Kentucky és una esbojarrada novel·la fantàstica, àcida i satírica, escrita per un dels guionistes i muntadors del conegut programa d’humor de TV3, APM. El frenètic món modern es desplega davant dels nostres ulls amb una paràbola tant surrealista com absurda i original: El mateix dia que un hipòcrita actor televisiu, convertit en President de la Generalitat, proclama la independència de Catalunya, una fuga radioactiva converteix a milers de pollastres en monstres assassins que no dubtaran en sembrar el caos i la destrucció al seu pas.
Tota la societat catalana queda feta miques sota les lletres d’Aniol Florensa, que no deixa a ningú sense passar per la seva agressiva piconadora. L’acció de la novel·la la porta una jove activista radical, ecologista, feminista, vegana i okupa, membre d’un grotesc grup ecoterrorista; un nen de 12 anys fanàtic d’Star Wars, rabassut i superdotat, sobreprotegit i víctima del bullying escolar; un guionista fracassat que ens mostra els budells i les interioritats del món del cinema; i finalment un vicepresident megalòman i de pagès, tota una bestiota que va ser cantant d’un grup de crust rural i garrí. Tot enquadrat per un president espanyol que ha pactat deixar anar tots els residus radioactius espanyols –i europeus– a Catalunya a canvi de la independència. En la seva caracterització de personatges, on Kentucky és molt interessant és en el desplegament d’un mosaic interminable de secundaris: Polítics de tota mena, policies, amos de supermercat, taquillers de tren, periodistes, conductors… tots ells amb la manera de parlar que els és pròpia i tan propers però tan caricaturitzats com solament un guionista de l’APM podria fer-ho, amb la mateixa concepció de collage de frenopàtic que és aquest programa de televisió, que al final no és sinó un reflex –passat per la caricatura de la petita pantalla– de la nostra societat i d’allò que no vol veure de si mateixa.
Amb aquesta premissa de pollastres-radioactius-zombi, pròpia de la sèrie Z més cruel i gruixuda, Aniol Florensa desplega una sàtira molt més punyent i fina del que pugui semblar a primera vista; però sempre des de les vísceres, des d’una mala hòstia desfermada i caòtica, com la munió de galls, gallines i pollets que, com en una plaga bíblica, decideixen destruir la independència de Catalunya i tot el seguit d’estereotips, trets propis de la nostra cultura i personatges en els quals podem reconèixer els nostres amics, veïns, coneguts i saludats, amb pseudònims que gairebé no amaguen a qui es refereixen, com en una mena de càsting estel·lar. L’humor i l’absurd ajuden a pair aquesta història que no escatima en tot el que és políticament incorrecte. Però com demostren els temps que estem vivint, la realitat moltes vegades supera la ficció, i en aquest marc de la societat catalana actual la novel·la d’en Florensa pot resultar una paràbola tot sovint encertada, per a aquell que sàpiga entre línies. En aquesta voluntat de replantejament sense compassió, ni pudor, de tot allò que creiem icones catalanes, és on Kentucky resulta més encertada.
I també, és clar, com a frenètic entreteniment, perquè d’això en sap molt, com a guionista i muntador, utilitzant tots els recursos literaris i visuals que té a la seva mà. En la novel·la es barregen, com en un patchwork demoníac, pantalles de WhatsApp, fragments de guió, mapes propers als jocs de rol, fragments de diari, cançons crosta, oracions cristianes, dibuixos, referències al cinema volgudes o no –George Romero, Hitchcock, Buñuel, John Waters, la Troma…–, en una narrativa seca i visual, pròpia de l’audiovisual i molt àgil, de les que es llegeix d’una revolada, controlant molt bé els actes i els ritmes de l’acció, creant al mil·límetre els personatges amb quatre pinzellades i després aprofundint en ells, per desmuntar-los i tornar-los a muntar de nou, cap a un final sorprenent i hilarant.
Com mostren les punyents històries d’altres escriptors de la seva generació, com l’intel·ligent, divertit i brutal Valero Sanmartí, o les hiperrealistes i cruels històries d’en David Gálvez, per citar solament dos, veiem que alguna cosa està passant en la literatura catalana que s’atreveix a estimbar i esmicolar totes les vaques sagrades, tots els arquetips, tot allò que en algun moment d’un passat pròxim va ser sagrat i amable, però que ara s’esdevé cansat i esgotat. I això és sa, perquè demostra que la literatura catalana es mou, es repensa, reneix i segueix ferotgement viva, per molt que hi hagi que vulgui enterrar-la abans d’hora. Per tot això, i per passar-ho collonudament bé, ja val la pena fer-se amb Kentucky i embarcar-se en aquesta lluita per la supervivència contra els pollastres mutants que serveixen a un senyor més fosc del que us podeu imaginar.
Estic molt interessat a saber qui ha escrit aquest text per agrair-li la menció.
David: Molt feliç pel teu comentari! L’acabo de veure ara i val més tard que mai. La brutalitat honesta d’Arnes em va encantar, espero poder-la portar a Llegendàrium en breu. Esperant a llençar-me a llegir Res no és real i Cartes mortes.