L’autor

El ball del Tio Fresco

Em dic Arnau i he passat la trentena fa pocs anys. M’agraden els gats, la bona cuina i la bruixeria. Com anireu veient, si us quedeu per aquí, trobo el sentit de l’humor i la disbauxa com quelcom indispensable. El meu ofici diari té a veure amb qüestions tècniques i musicals, sóc post-productor i tècnic de so. Malgrat això la meva formació de base ha sigut filològica i artística, i la meva passió per les costums i tradicions catalanes m’ha portat a començar aquesta revista digital on hi dedico força temps lliure.

Sóc un d’aquells amants de les tradicions populars a qui els hi agraden ben vives i bategants, del poble, de tots junts, vinguem d’on vinguem, ens diguem com ens diguem, car l’amor per allò nostre ens uneix; sóc d’aquells a qui les històries no els hi agraden resclosides, amagades entre estanteries polsegoses, abandonades darrere vitrines silencioses, sempre en llavis d’alguns erudits elitistes que les utilitzen per engrandir-se, sense estimació per la terra i la seva gent.

Segurament, en això, sóc com tu. Potser t’agrada la festa i pertanys a alguna colla de diables, a una associació excursionista, ets casteller o bastoner, o no ets cap d’aquestes coses i ets més de porró i brasa calenteta, no estàs per romanços i t’agrada caminar des del sofà de casa teva pels vells senders dels nostres avantpassats i per això et trobes llegint aquestes línies ara mateix.

I això és el primer que m’agradaria destacar: L’amor per la Terra.

Tinc la sensació de que en el frenètic món modern, colpit incessantment per modes histèriques, gairebé no hi ha espai per aturar-se i observar amb calma el que ens ha precedit i el que s’esdevé diàriament al nostre voltant. La capacitat de focalitzar-se amb un tema, de prestar atenció a una sola cosa, es veu trossejada en mil bocins i ens deixa amb la riallada, molt sovint sarcàstica i àcida, com a única eina per enfrontar-nos a la galeria d’aparences banals que va desfilant per davant nostre com una mena de circ ambulant de l’estrany.

M’agradaria que Llegendàrium fos un lloc tranquil. Un lloc on aturar-se un moment i restar en calma, delir-se amb allò que s’està llegint, fantasiejar, passejar sense mirar el temps, tinguis l’edat que tinguis, siguis una jove passavolant que estima la seva llengua o un gat veterà de set vides. Escric els articles amb la primera intenció de preguntar-me sobre el fet tradicional, veure’l amb ulls nets i tornar-lo a reviure per escoltar què em vol dir sense presses, amb ànim crític i alhora gaudint de l’aprenentatge.  Aquesta és la meva segona intenció amb aquesta revista: Fer preguntes i aprendre.

Bé, ja hem posat els troncs i els encenalls, però a aquesta foguera encara li manca l’espurna que li faci nàixer la flama per poder-nos arrecerar al seu voltant. Perquè el folklore no es llegeix solament, és viu i, vivint-lo, el crees. Al territori se’l coneix caminant-lo, observant-lo i escoltant-lo, parlant amb la seva gent de tu a tu. Descobrint genis del lloc amagats i burletes, escoltant les melodies, els espetecs inquiets i vius de les bèsties de foc, participant dels balls, suant a la vora de la teia, cremant-se els dits i nedant a les seves platges, submergint-te a les coves i escalant els pics, llegint els llibres dels valents folkloristes que ens llegaren les paraules dels nostres avantpassats, inclús sota la dictadura i la persecució, el silenciament i l’oblit.

I és que en aquestes pàgines espero mostrar la Tradició tal com és. Molt més que un element llibresc i erudit, de biblioteca, naftalina i paraules esgrogueïdes. Quan t’atures a escoltar l’oratge dels que navegaren abans que tu pots veure indicis d’allò que un dia ens va conformar en l’invisible i l’ombra de la qual s’estén fins a les nostres petjades. Tanmateix, aquests indicis s’allarguen com raigs de sol fins a l’ara i l’aquí. Car la Tradició no viu pas en un passat de donzelles i dracs. La Tradició travessa la realitat d’un poble i les arrels de la seva terra. La seva llavor està en el passat que és avui i el seu creixement està dins de tots nosaltres. Amb Llegendàrium vull fer-vos la proposta de què participeu de la flama de la nostra tradició.

La Tradició és viva, avui, al nostre voltant i en nosaltres, mentre el cor del nostre poble bategui flamíger amb força. Espero collir ni que sigui una guspira d’aquest cor perquè tots pugueu encendre una llar a les vostres cases amb ella.