El Gran Llibre dels Indrets Fantàstics de Catalunya

El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya és un recorregut per la geografia de somni de les terres catalanes. Seria senzill separar la geografia real, la física i material, de la geografia imaginada, dir que una neix de l’altre i quedar-nos tan amples. Però el que ens proposen Joan de Déu Prats i Maria Padilla és quelcom diferent, és el passatge d’un vaixell que s’endinsa a les terres boiroses on la realitat i la fantasia es confonen i, precisament per això, ens trobem a nosaltres mateixos al final d’aquest particular camí de llosetes grogues (i vermelles).

La geografia catalana és riquíssima en tresors de rondalles d’antiga estirp oral, en llegendes transcrites, mantingudes i renovades per un llinatge d’autors de tots els temps, i també en mites moderns que han nascut un carrer més enllà amb una força que ens fa creure, murris ells, que vénen de molt més lluny. És una terra viva de fantasia, on els somnis constantment bullen en el calder de la inspiració. Però tot sovint són poc coneguts i, menys, recordats. La pressió és gran, implacable. I aquí és on aquest llibre, com els altres de Joan de Déu Prats i Maria Padilla amb Comanegra, ve a fer-nos de brúixola i mapa. Perquè somiar, imaginar, és trencar totes les barreres, és el país de la llibertat. Potser l’única llibertat autèntica, la que s’enfonsa dins el cau del conill.

Però seria quedar-nos curts dir que el llibre es limita, únicament, a parlar-nos de les fronteres de la imposada comunitat autònoma de Catalunya. Va molt més enllà. De l’Amazones a l’Extrem Orient, de les estepes del nord al continent africà, les relacions entre Catalunya i tot el món s’estenen com una xarxa inacabable i, això, ho recull Joan de Déu Prats en un paisatge que pinta amb pinzellades ràpides, precises i agradables.

Anirem al fascinant Palau de les Goges, ens balancejarà el Temps de la Culpa i menjarem els enganyosos fruits del Jardí de les Delícies, portarem amb nosaltres Talismans Fabulosos i ens enfrontarem als dimonis i espectres de la Vila del Sis. Caminarem pels passadissos que s’obren a Banyoles, on s’escolta la melodia de les goges fins a la vall de Ribes, i la culpa s’ensenyorirà de les veus airades que criden a Juncosa i al Delta de l’Ebre, i compte amb confiar-se, perquè els amulets fabulosos sempre són servats per criatures perilloses, com els monstres del Pla dels Escurçons o de tot allò que veieren exploradors com el brau Fèlix Cardona a la Guaiana veneçolana, qui sap què hagués pensat davant la porta de l’infern que és la Mussara, la Vila del Sis. I no és casualitat que el trajecte es tanqui al Reialme dels Somnis. Perquè Fantasia sempre té, com a mínim, dues cares. I el seu nom, quan et pregunti com es diu, sempre l’esculls tu.

Palau de les Goges, a les Estunes. Il·lustració de Maria Padilla

Així, per exemple, a «La Pàtria dels Morts» ens porten a la Vall de Lord, a Port del Comte i a Balsareny, al castell de Requesens i a Montsoriu, territoris agermanats amb aquell d’Iràs i no tornaràs, on regna la Quaresma, la vella Castanyera com a herald de la mort, que s’aixeca com una ombra terrible sobre el castell d’Iràs, en una de les il·lustracions més esgarrifoses i, alhora, poètiques, que ens ha ofert Maria Padilla en els tres llibres que he anat ressenyat aquí.

Podríem pensar que aquest llibre és, simplement, una segona part de Les criatures fantàstiques, però no és així. Hi ha certa voluntat de continuació. Però en ell, cavalcant en les arrels del llibre, s’endevina una emoció més sentida, hi ha un descens «cap endins», sobre les onades de la pedra dels somnis. Les il·lustracions són molt més elaborades i les referències inesgotables dels textos es llegeixen com claus a l’altre món, s’escolten com notes d’una melodia secreta, es gaudeixen amb els ulls de tots els que vam ser nens escoltant les seves rondalles o tornem a ser-ho coneixent els seus territoris feréstecs per primera vegada, com la Vall del Bisaura i el Vidranès, on els Bufadors ens sotgen des del seu món ombrívol.

Obrir un llibre sempre és un viatge. Això s’ha dit i repetit moltes vegades. Però aquest viatge no és un. Són mil i un. Com Xahrazad, anem descobrint intrigants màscares que ha pres la cultura catalana, anem parlant amb aquells que caminaven pels viaranys de bosc i roca abans que nosaltres i trepitgem territoris que no tenen nom sinó somnis. I, en anar travessant les màscares, descobrim el que som i la cultura que ens ha vist néixer, despullada de carotes, sobreviu a la darrera nit.


Recupera les ressenyes dels altres llibres de Joan de Déu Prats i Maria Padilla amb Comanegra:

Història mítica del Cap de Creus

El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya

Pàgina web oficial d’editorial Comanegra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada