Històries encantades de Catalunya: Llegendes amb regust neoclàssic

Històries encantades de Catalunya, d'en César Alcalà
Històries encantades de Catalunya, d'en César Alcalà

Històries encantades de Catalunya, editat per Columna, és un llibre agradable de llegir, amb llegendes i mites tradicionals catalans, aquí reformulades per l’autor César Alcalà –Barcelona, 1965– en forma de collage amb diferents llegendes, successos reals, anècdotes i fets curiosos de Catalunya, que a vegades l’autor ha unit mitjançant una mateixa història troncal i d’altres simplement les succeeix per qüestió de proximitat geogràfica o perquè transcorren al mateix lloc, unides com retalls periodístics d’escenes diverses i amb un estil narratiu àgil, a vegades evocador, que m’ha recordat molt a un estil d’inicis del segle XX.

La col·lecció conté relats i figures molt conegudes, com una curiosa relació entre el mite del Rei Artús i el Comte Arnau, i d’altres no tant, portades de la història local –les faules i llegendes d’Aiguafreda i rodalia, la dona d’aigua de Riells del Fai, La Santa Creu d’Olorda, a Collserola–, el llibre és un bon compendi introductori a les llegendes del país amb incursions a trets antropològics d’allò més interessants, com quan parla de les «Carasses» o «els penjats de les esglésies», tradicions que avui serien molt políticament incorrectes, però que tenen un gran valor per entendre la mentalitat dels nostres avantpassats.

Ermita de Santa Creu d'Olorda, Collserola
Ermita de Santa Creu d’Olorda, Collserola

El gruix del llibre són històries amb un rerefons catòlic, des de la introducció on l’autor ens parla de les talles religioses trobades per animals, fins a la darrere història sobre Les Nou filles del rei de Portugal, faula propera a històries molt antigues que recorda per exemple a La història de Nastagio degli Onesti, llegenda sanguinària narrada per Boccaccio i portada a la pintura per Sandro Botticcelli i ajudants del seu taller com Filippino Lippi. Qui estigui interessat a conèixer més el nostre passat pròxim al catolicisme trobarà en aquest llibre una finestra a ell i si llegeix entre línies, pot trobar elements anteriors al catolicisme o propers a altres històries similars d’arreu d’Europa. No en va Catalunya és un país, com molts d’altres de l’Occident europeu, amb una forta influència sociològica del catolicisme que va vertebrar la societat catalana durant segles i així és normal, com ja vaig parlar a l’anàlisi del llibre Oracions, eixarms i sortilegis, que es mostri en diferents elements folklòrics i en els seus mites i llegendes gairebé sempre moralitzants, com sol passar en les faules i auques del passat o en moltes llegendes urbanes actuals.

César Alcalà és un historiador i periodista especialitzat en el Carlisme que ha col·laborat a medis conservadors lligats a l’àmbit catòlic com La Razón o la cadena COPE. I això es nota en el llibre, en què per exemple moltes històries d’ermites o talles religioses miraculoses acaben amb la frase de què van ser destruïdes el 1936, cosa que per altra banda, no dubto pas. I és que com amb qualsevol altre escriptor la seva ideologia i creences pesen molt en allò que aquest escriu i és per això que, també, tot essent col·laborador de La Revista del Vallès, té nombroses històries del llibre que succeeixen en aquesta regió catalana. Si més no, no és un llibre on la ideologia de l’autor sigui primordial i converteixi les faules en propaganda, ans al contrari, s’albira un gran respecte i estimació per allò que l’autor està explicant, cosa que és d’agrair, més enllà de la ideologia.

Carassa del Museu de la Seu de Manresa
Carassa del Museu de la Seu de Manresa

Així doncs també és un llibre que pot interessar a aquells que es vulguin apropar per primera vegada a històries clàssiques de Catalunya o a aquells que vulguin llegir-ne una nova i lleugera versió amb un toc neoclàssic, modernista i, tot sovint, moralitzant. He trobat a faltar un bon apartat de referències o bibliografia, per poder llegir més si alguna de les seves històries m’ha agradat especialment, per bé que entenc que, en ser un llibre de faules, tampoc era necessari i menys en temps d’Internet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada