Hipermatrònic i Els híbrids minvants: Microrelats ferotges

Hipermatrònic, d'en Sergi G. Oset
Hipermatrònic, d'en Sergi G. Oset

Aquest divendres, a la llibreria La font de Mimir, de Barcelona, va haver-hi una taula rodona on es va parlar del microrelat fantàstic amb els escriptors Sergi G. Oset i Edgar Cotes, autors de dos llibres d’aquest gènere, «Hipermatrònic», publicat per Orciny Press, i «Els híbrids minvants», publicat per Edicions SECC, ambdós editors, Hugo Camacho d’Orciny Press, i Alícia Gili, d’Edicions SECC, van ser-hi també. Durant la trobada es va parlar de moltes coses, però sobretot de literatura i dels llibres que ara passaré a ressenyar.

Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund

«Hipermatrònic», subtitulat com «111 minificcions per a malalts del fantàstic», obra d’en Sergi G. Oset, és un conjunt de microrelats que, com es va comentar durant la taula rodona, demanen del lector que entri al joc, que s’hi capbussi de cap. Per comprendre la ironia punk d’Oset, per copsar fins on pot arribar amb el trencaclosques de referències al rock, els còmics, el cinema o la literatura fantàstica –clàssica o no–, s’ha de conèixer de què està parlant, per això és ben encertat el subtítol: «per a malalts del fantàstic». Perquè no estem parlant de la referència per la referència, d’aquella banalitat postmoderna que fa uns 15 anys estava tan de moda, sinó que, a través d’aquestes referències, i de la unió amb altres, com en un collage dels surrealistes, Oset troba significats nous, com quan compara els «hilillos de plastilina» de Rajoy amb el Primigeni lovecraftià Cthulhu.

Amb records als «diamants al cul dels morts» dels que parlava Burroughs –o Cronenberg– a «Naked Lunch», sense oblidar la crítica social i el comentari personal, que no dubta en comparar als jawas de Star Wars amb els compradors d’Apple, Oset demostra que la microficció pot ser tant o més personal que un relat de 10.000 paraules. Sempre al límit de la tragèdia, de l’erudició de la Sèrie B –i Z–, de la cultura popular d’Ateneu, dels fanzines, d’un concepte ràpid de l’estrany que enllaça molt bé amb les xarxes socials. Aquesta obra d’Oset té aquell esperit dels concerts underground als quals hi van els fans més acèrrims de la banda, aquelles en què la paret invisible que tot sovint separa els músics i el seu públic, cau feta miques, perquè tots són el mateix, estan agermanats.

Convidant-te a pensar i a riure, a reconèixer-te a tu mateix en les seves paraules, a participar del seu joc, amb un estil ferotge i veloç, humorístic, paròdic i seriós alhora, Oset pilota la seva nau de microficcions per un espai profund plagat de metàfores, el·lipsis, paradoxes, dobles sentits, ironies i altres tècniques literàries que l’autor coneix molt bé: Ha participat en més de 40 obres diferents, entre elles el llibre de relats «Malsons de Gat», juntament amb Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov i, amb Hipermatrònic, ha publicat fins a tres llibres de microrelats, entre ells «Paràsits mentals», gènere en què habitualment el podem trobar publicant també a les seves xarxes, que us recomano seguir. El «cadàver exquisit» troba a Hipermatrònic un hereu despietat.

La meva perdició, blog d’en Sergi G. Oset

Twitter de l’autor

Els híbrids minvants

Els Híbrids Minvants

I si Sergi G. Oset és un autor que ha cultivat les microficcions i el relat curt, l’Edgar Cotes és un nouvingut a aquest camp, essent els «Híbrids Minvants» la seva primera obra publicada. Però no és pas un desconegut per als seguidors de la literatura fantàstica a les xarxes, havent-se avesat des dels 16 anys a publicar molt activament a Internet, ha guanyat diversos premis literaris –concursos en els quals també és molt actiu– i ja ha aparegut en diverses antologies com «El cicle de la vida» (2014) o «Cryptonomicon VII» (2015), demostrant amb molta feina i constància que té un gran talent, talent que han sabut veure la gent d’Edicions SECC, on també ha publicat a «Bestiari» (2017).

Si obriu les seves pàgines, us trobareu amb un autor que té molt a dir i, el més important, sap com dir-ho, recreant un «món propi» que es deixa entrellucar des de la primera pàgina, un món on trobem la mitologia i l’anime, autors nostres, com Calders, Pedrolo i Perucho, i també clàssics com Bradbury i Asimov, o clàssics moderns com Tolkien. L’estil de Cotes és intertextual, subtil, però sobretot és una exploració de les possibilitats que ofereix el relat curt, de la micronarrativa en 20 paraules, fins als límits del conte. En aquesta intenció lliure d’escriure i compondre un relat personal, repartit en diverses parts, «Els híbrids minvants» també resulten estimulants, en com Cotes treu totes les cotilles per oferir-nos la seva visió i llambregades ràpides a un munt d’idees, situacions i possibilitats, com el «Dinosaure de Rodalies» que dialoga irònicament amb el de Monterroso, o a «Fuga de Cervells», quan ens parla del comte Estruch viatjant a Transsilvània per trobar una feina millor, amb aquell sentit de l’humor tan català i, també, anglès.

Acompanyat en tot moment de les il·lustracions de l’Anna Sanjuan, que comenten i aporten una visió també molt pròpia dels relats de Cotes, trobarem una part dedicada més o menys al terror, un altre a la ciència-ficció, a la mitologia clàssica, a Calders i a les distòpies. Però dir-ho així és quedar-se curt, molt curt, perquè el seu sentit de l’humor, fi i molt madurat –a vegades negre i salvatge, com a Avantatges apocalíptics, on parla d’un concert d’en Bowie i l’apocalipsi zombi–, la passió per la ciència-ficció, el fantàstic i el cinema, fan dels «Híbrids Minvants» una lectura ràpida, però en la que t’hi pots aturar en cada frase, trobant sempre coses noves.

Cadascú les seves, perquè aquesta també és la grandesa de les microficcions i els relats curts, com les «patates alienígenes de l’espai», tenen un gustós aroma d’interpretacions i una bona riquesa textual, que fa de bon degustar, si no et devoren elles a tu, clar…

La màgia de les lletres, blog de n’Edgar Cotes

Twitter de l’autor