Forja: Folk metal català

Qui sou Forja?

Forja som un grup de folk metal en català que vam néixer el 2012, com un projecte personal, que amb el temps i els integrants que han vingut i han sortit i altres, hem evolucionat cap aquest estil de folk metal que és on estem ara i és l’estil que volem mantenir, perquè ens hi sentim bé i creiem que és una cosa que pot funcionar perquè folk metal en català, ara mateix, no conec a ningú que en faci.

I bé, tenim una pàgina web, forja.cat, ens poden trobar a facebook, instagram, youtube, on es pot veure el videoclip de Muret, que és el que més èxit ha tingut fins avui. Ara hem tret fa poc el primer disc, que és un disc conceptual sobre Jaume I, El Llibre dels Fets, com la crònica. És el que estem defensant ara. Del llibre hi ha un tema, el que dóna nom al disc, que a la tornada vaig agafar fragments de la lletra del que escrivia Jaume I. Ell en el llibre, a més a més de fer-se propaganda, i dir que què guay que era, també és una justificació del que ha fet. I hi ha una frase, que és la tornada de la cançó, que és “per tal que els homes coneguin la història i per donar exemple als altres pobles”, aquesta frase, no exactament, però està reflectida en el llibre, doncs el llibre és la justificació de tota una vida i la volia plasmar.

Per què el vostre nom?

Forja és un nom que vaig escollir jo, perquè va ser un nom que dius hòstia, el foc dóna forma al metall, el tema del forjador, el ferrer, per fer heavy metal quedava molt bé i per sonoritat molt més. A mi m’agraden molt els noms curts i crec que han de ser “corejables”, tenia molta força i l’avantatge de què un espanyol també ho entendria, i per com ha evolucionat el grup quadrava bastant.

I qui sou els components?

Ara mateix el grup el formen en Saus, el bateria, que és d’Artés; en Nil, el guitarra, que és de Camprodon; en Carles, que és teclista i historiador de l’edat mitjana. En Saus és d’edat moderna, quan arribem a edat moderna ja en parlarem… (riu) I les noves incorporacions que són la Raquel, que és de València i toca gaita, dolçaina, flauta travessera i whistles; i la darrera incorporació, en Manel, el baixista, que és d’Olesa de Montserrat. Quedem un cop a la setmana en un punt mitjà, que és Centelles.

Després hi ha l’Alba, que és la nostra antiga gaitera i grallera, que no va poder continuar amb nosaltres, ens va saber molt greu, però és una cosa que es va parlar i vam pensar que era el millor. Mantenim molt bona relació i va venir a gravar el videoclip i li estem eternament agraïts, perquè va gravar totes les gaites i gralles del disc, va venir com un favor i tres quartes parts del disc s’ho va fotre ella així per la cara, així que si això ho escolta, Alba moltes gràcies!

Martí, cantant de Forja

Què em pots dir dels vostres primers treballs, la maqueta i l’EP?

La maqueta va quedar descatalogada perquè no representava el nostre estil, vam fer un canvi, una evolució, i vam veure que el que estàvem fent ara anava cap a un lloc totalment diferent del que hi havia, i a més la maqueta està gravada amb una sèrie de condicions més caseres, do it yourself per dir-ho així, i vam dir, hòstia perquè vingui algú a escoltar-nos i trobi això… a internet està, si la busques la trobes, és pirata i aquestes coses, però per la nostra part està descatalogada. Si es troba no tenim cap problema, més faltaria avergonyir-se, però sí, bé, és una cosa molt diferent del que fem ara.

Es van agafar coses d’aquella demo, de la temàtica, i es va poder encaminar cap a un altre lloc, però clar, era un altre estil, era un power més melòdic, que al principi es volia fer, perquè vam néixer com projecte personal, meu. Però després en entrar nova gent va acabar sent un cúmul d’influències i es va decidir tirar cap a un vessant més folk. L’EP és molt diferent de la maqueta, va fer molt el canvi de gravar en un bon estudi i ja té més elements encaminats cap a on volíem, amb folk, temàtiques medievals d’aquí, sobretot molt enfocat cap al tema d’aquí, perquè és on ens volem diferenciar.

Parlem d’El Llibre dels Fets. Què hi ha d’història i de llegenda en el vostre treball?

És interessant aquesta pregunta, perquè just en el grup tenim dos historiadors, i sempre que intentes fer alguna cosa més des del cor i dius, “va vull fer alguna cosa èpica, estil Manowar”, et surten els historiadors dient: “No, això no va passar pas així…” i dius, “val, a prendre pel cul que no hagi passat així, no és el que volia transmetre” (riu). Evidentment hi ha una part d’història, que es vol reflectir de narrar uns fets, però hi ha una part en la qual jo sempre en fixo quan faig les lletres, que és centrar-me en la persona, en la persona o en el conjunt de persones, la vessant més humana i propera.

Sobretot hi ha dos temes que estan fets des del punt de vista d’en Jaume, Infància i El Llibre dels Fets, aquests dos temes estan enfocats des de la seva visió, es justifica i s’expressa com a home normal. Els altres és un cronista que parla de la seva figura. Hem volgut enfocar el disc des de diversos punts de vista. Però també enfocant els sentiments. Què volia transmetre aquell tema en concret. Hi ha temes com Jaume I, o El Conqueridor, que és d’adulació màxima, d’epicitat, de guerres i combats, i molt heavys. Però després hi ha un altre tema, que és El Plany d’Occitània, que és el punt negatiu on surten els occitans a dir “escolta, ens has traït, ens has abandonat”. Són diferents punts de vista per enfocar la persona del rei Jaume amb totes les seves llums i ombres. Vulguis que no estàs narrant una història i intentes ser fidel perquè no ens volem inventar coses, ni volem dir simplement que gran era aquest tio, ni inventar res. Amb dos historiadors a més està difícil, i un especialitzat en l’edat mitjana!

Més relacionat amb les llegendes hi ha Ales Negres. Va ser un tema dels últims que es va incorporar, que tenia l’anterior baixista,b  d’un altre grup que tenia i es va adaptar, de fet, si t’hi fixes, és el que més és diferència de tots els temes. I vam pensar, com el fem per encaixar? I buscant informació vaig trobar la llegenda del ratpenat de l’escut de València i vaig dir, hòstia, pot sortir d’aquí una cançó amb temàtica guapa explicant-la. Som-hi, fem-li un tema.

Muret és un videoclip que està tenint força èxit a les xarxes. Com va anar la seva gravació? Alguna anècdota?

El vam gravar amb en Henry Menacho, que és de Kronic Productions. Ell ha fet diversos videoclips, com als nostres amics d’Inmorgon i amb altres bandes. Vaig parlar-ho amb ell, i la idea la vam treballar entre els dos. No som gent que pensem amb una idea i solament volem allò, donem llibertat, però teníem la idea clara perquè volíem transmetre certes coses.

Vam anar a gravar al matí, un dia de rodatge, amb els recreacionistes de Gesta Regnorum. L’Arnau és el que ho porta, té un terreny a un poble del Montseny i fan ells les seves històriesallà, tenen una caseta molt xula i ho han ampliat i tot. Vam estar el matí fent tota la part de tocar, va ser molt cansat, perquè és un tema molt ràpid. Tot el matí rodant i vam acabar fets caldo. Però és normal, perquè ha de quedar bé i fer les tomes que facin falta. Jo recordo que venia tocat de la veu i al final vaig acabar afònic perdut i el divendres següent tenia un concert. A la tarda venia tota la gent a fer la part de la història del videoclip per acabar-ho tot.

Haviem escarmentat del videoclip de Tornant de la Batalla, on hi havia detallets que se’ns van colar com unes vambes de color porpra. Però per aquella època va sortir molt bé, ens va donar a conèixer bastant i dins de les nostres possibilitats, va sortir molt bé. Però volíem cuidar detalls a Muret perquè no passés res d’això. Val que no som puristes, no anem acuradament a l’època, les armadures són posteriors… però com a mínim que no quedi malament i dóni una bona imatge. A la gent li ha encantat, és dinàmic i per mi era el que importava.

Com ha sigut la rebuda del disc?

La rebuda ha sigut bona per totes bandes. Som considerats com una cosa diferent i això trobo que és bo, també cal dir que hi ha molta gent que no acaba d’entendre o no li fa el pes el que és el folk metal. Jo que estic des del principi, abans que fèiem una cosa més estàndard, més power, la gent ho veia d’una altra manera. I m’ha semblat veure gent que li costa més el concepte del folk metal amb gralles, dolçaines, que potser hi ha d’altres factors que a mi també se m’escapen. Hi ha un públic dins del metal que li agrada perquè li agrada el gènere, però no li acaba de fer el pes del tot. I sí que hi ha una part de gent que li agrada el folk, el viking, fins i tot el black, que ho rep bastant bé. I que sigui en català, no sé si és pel moment actual o què, però en aquest aspecte estem molt ben acollits.

Quines influències musicals teniu?

Jo sóc molt melòdic i a l’hora de compondre també, però tenia clar que volia tralla perquè també m’agrada molt, i tot i ser un tio que ve molt del power, m’agraden altres elements d’altres estils, m’agraden els blast beats del black o tocs de death, m’agrada incloure coses d’altres gèneres que també escolto i gaudeixo. És curiós perquè cadascú té els seus gustos. Hi ha el teclista i el bateria que són més de power, els historiadors, jo també sóc de power però no tant com ells dos. El guitarra és de black i el baixista agafa de molts altres llocs. La gaitera ve molt del folk pur, quan era allà a València feia folk. I clar aquí això s’acaba barrejant, s’agafa de tot el que fem.

Un grup que, des del meu punt de vista ens ha influenciat bastant, ha sigut Blind Guardian, sobretot el primer Blind Guardian. Hi ha gent que m’ho diu, hòstia, escolto forja i em recorda molt a Blind Guardian. No sé fins a quin punt, però ens sentim molt contents que ens ho digui. Altres grups d’aquest vessant més nova, ens agrada Alestorm, Eluveitie, Equilibrium, Ensiferum, i altres aquest tipus de grups més enfocats a un estil més contundent. Però a qui li agrada el black doncs, posem una guitarra de l’estil, una bateria. És el que deia abans, Forja anava cap al metal simfònic, més rollo Kamelot, Blind Guardian després del Nightfall, però després vam avançar cap a la part dels Blind Guardian anterior a aquest disc.

El meu primer disc de música va ser el Somewhere far Beyond, crec que van ser un disc que ens va marcar a molts. De fet encara l’escolto i en gaudeixo, és molt bon disc.

Si t’hi fixes, Blind Guardian era una còpia bastant contundent dels primers Helloween, dels primers primers, el Walls of Jericoh i tot això, després van tirar per la seva banda i el propi seu so, però tenen moltes etapes. Tenen després una etapa més thrasher, potser, per dir-ho així, més canyera, dels primers discs, el Follow the Blind. I després hi ha l’Imaginations, que és el canvi, és el disc, el vell i lo nou, després ja van tirar cap a l’orquestral i simfònic. És molt diferent del Battalions of Fear i el Follow. El Somewhere, està més en la línia de l’Imaginations. Són un grup que han sabut evolucionar bé i diferenciar-se amb el temps.

Seguireu parlant de temes històrics en els vostres propers treballs?

Quan vam començar com a projecte volia agafar moltes coses d’història de Catalunya, però també parlava d’altres llegendes. La maqueta parlava de Gilgamesh, per exemple. I després altres temes que no tenien res a veure. Era una mescla, com el tema de Tirant lo Blanch. Però després quan vam enfocar-ho cap al folk metal, vam dir que no volíem fer com la majoria de grups d’aquí, que s’enfoquen o vikings o mitologia europea, perquè crec que no hem d’anar lluny per explicar una història i és bo reivindicar el concepte de què aquí també tenim històries molt potents. Per què parlar de vikings quan podem fer-ho d’almogàvers? Que està molt bé el tema vikings, m’encanten, però aquí tenim una cultura prou rica per poder parlar-ne. Quan vam tirar cap aquí ho teníem molt clar. Que potser algun dia fem una altra cosa, però relacionades amb la nostra història.

El proper disc, pel que portem, sembla que també serà conceptual, però no sé encara quin tema tocarem o fins a quin punt. No seguirem fent les Grans Cròniques, però bé, conceptual serà. Sobre què? No ho sabem? Ho hem d’anar treballant. I després d’estiu, concerts a saco i mirarem de sortir. Aquí dins de Catalunya la cosa està bastant fotuda, volem obrir-nos a altres llocs. Pel metal està fotuda especialment, però per tota la música en directe també. No som l’únic grup que ho diu. Vas a una sala i si et venen, trenta o quaranta persones, te n’alegres. I tota la feinada que porta, llogar la sala, fer propaganda, lligar-ho tot, i clar ve gent, però costa molt. I després ve la gent i la manera de viure els directes varia molt segons el lloc i el tipus d’esdeveniment.

Per això també ens volíem obrir a altres llocs i donar-nos a conèixer a tot arreu. Tot i que fem cançons en català no creiem que l’idioma sigui una barrera, al contrari, creiem que és la llengua l’hem de portar a tot arreu. I hem rebut molt bona rebuda fora, tenim més aquí, però curiosament d’altres llocs d’Espanya, m’ha contactat gent d’Andalusia, de Madrid, del País Basc… i s’estan fent ressò. Ens han posat a emissores de ràdio espanyoles i no hi ha hagut cap problema. Si fos un altre gènere, potser et diria que hi ha més problemes, però en el heavy tots acabem fent pinya. Entre heavies hi ha germanor i després cadascú que pensi el que vulgui. No ens hem trobat mai amb cap problema.

Potser del Comte Arnau?

Doncs mira, és un personatge que m’agradaria molt treballar!

I quins són els vostres propers concerts?

Aquesta setmana passada vam estar a València, a Alzira, vam sortir molt contents. També hem estat a la Bisbal, a Barcelona i a Reus, i ara estem mirant d’aconseguir per mitjans de juliol fer un parell de concerts més per aquí. Després anem a finals de juliol a un festival a Eslovènia i pel camí tocarem a Marsella. Potser farem un altre a algun lloc, però de moment no hi ha res confirmat. Ens agradaria tocar a Barcelona i Terrassa, en tot cas avisarem per les xarxes i a la pàgina web.


Facebook de Forja

Pàgina web

Ressenya del disc El Llibre dels Feyts