Forja: El Llibre dels Feyts

Quan vaig descobrir el grup Forja vaig saber que havia d’entrevistar-los i parlar-ne d’ells a Llegendàrium. Un grup que dedica el seu primer disc al rei en Jaume, vist des de la perspectiva de l’home, la llegenda i la història, era quelcom que havia d’estar en aquestes pàgines. Per això vaig anar fins a Vic, on em vaig reunir amb en Martí, vocalista de la banda, per parlar d’història medieval, metal i de l’estat de la música avui.

En aquest primer article us parlaré del seu primer treball, El llibre dels feyts, i demà publicaré l’entrevista. Espero que en gaudiu tant de la seva música com jo ho he fet, tant si us agrada el heavy, com si us agrada la història medieval i la figura d’aquest rei que rau al cor de la nostra història, probablement el més llegendari i famós de tots i, també, el que se’ns ofereix més proper i humà…

L’Home i la Història

La introducció al disc, feta amb la veu del mateix Jaume parlant amb sí mateix, és una porta d’entrada al disc que ens prepara ambientalment pel que vindrà. El seu títol no deixa lloc al dubte, «l’home i la història» és del que ens parlarà Forja. Seguint la voluntat d’El Llibre dels Feyts, que a més de ser una obra propagandística, també és una obra en que Jaume és pregunta a sí mateix què ha fet amb la seva vida i durant el seu regnat. El disc, com aquesta crònica medieval, és un exercici d’introspecció d’un monarca medieval com pocs més s’han vist a la història d’Europa.

Els Bons Homes

Aquest primer tema ens situa abans del naixement del mateix Jaume, parlant-nos dels fets que portaren a la Croada Albigesa, quan França i el Papat, amb l’excusa de l’heretgia càtara, feren seus els feus de l’Occitània que estaven sota la influència de la Corona d’Aragó. A un nivell musical veurem que, tot i que Forja està dins del folk metal, van més enllà del clàssic heavy medieval, amb veus agudes i solos interminables. Com va comentar en Martí a l’entrevista, tots els membres del grup han afegit la seva influència al disc i, en aquest, no dubten en afegir-hi blast beats, elements propis del black metal i del folk metal finès o d’altres influències.

Infància

Aquesta peça, que ens parla de la turbulenta infància d’en Jaume, primer sota la tutela de Simó de Montfort, que el segrestà, i després dels cavallers templers i els nobles catalans i aragonesos, situa la vessant més humana del monarca. Després d’una llarga introducció instrumental, la veu ens parla de Miravet i, com diu la cançó, «jo mai vaig poder escollir, maig vaig poder ser un nen». Un interludi més íntim, però no menys èpic, que ens narra d’una manera molt encertada la soledat i les ombres d’una infància on un rei, també és un nen, on no té temps per ell mateix. La gralla solitària, acompanyada del baix i la bateria, pren protagonisme absolut, marcant molt bé la soledat del jove rei, com si fos la seva veu enmig dels murs de pedra.

Muret

Podríem dir que Muret és, d’alguna manera, el single del disc, doncs és el que ha protagonitzat el videoclip que Forja ha realitzat. En ell parlen de la desfeta del rei Pere davant del mercenari francès Simó de Montfort tal com es narra el Llibre dels Fets, on ens mostra un rei Pere que mentre està celebrant una victòria anticipada, és sorprès pels croats. És una de les peces més contundents del disc, amb un fons de bateria que no desentonaria en alguns grups de death, i on les melodies de gralla i vents brillen amb llum pròpia, apropant a Forja a sons com els de L’Ham de Foc o Els Berros de la Cort –en la gravació de les gralles i gaites del disc hi intervé l’Alba, una de les components dels Berros–. L’èpica dels cors, de la veu d’en Martí i de la bateria, fan la resta.

Llarga Vida Al Rei!

Un interludi musical i sonor que, a la manera d’una novel·la o una pel·lícula, ens introdueix la següent cançó. Sons de festa i disbauxa enmig de la coronació del rei i que ens endinsen més en l’atmosfera de la narració.

Jaume I

Aquí en Jaume ja és rei. És una cançó propera a Infància musicalment, com una continuació, però més madura, més lenta i pausada, amb moments on en Jaume ens interpel·la directament, «ara és l’hora de fer-se valent, no deixar-se trepitjar». Doncs la primera joventut d’en Jaume va ser molt turbulenta. La vida del nostre rei va estar marcada per les constants revoltes nobiliàries, que no donaven ni un duro per ell, i res semblava que apuntés a que el joveníssim rei pogués triomfar o sobreviure en un regne caòtic i desfermat, però com diu la cançó: «La rebel·lió forjà el seu temperament». Una idea cabdal per entendre el regnat del futur Conqueridor.

Aurembiaix

Una de les meves cançons preferides del disc amb El Llibre dels Fets, s’allunya momentàniament de la vida d’en Jaume per parlar de les dones medievals i, concretament, de la noble Aurembiaix d’Urgell, adés amiga, adés enemiga d’en Jaume. En ella Forja ens parla de l’orgull i la llibertat que Aurembiaix volia assolir en un món fet i pensat per homes, un personatge que, tot sovint, queda a l’ombra del Conqueridor, però fascinant igualment. La cançó bascula en dues parts que van i tornen, una de més contundent i una de més melòdica, que van dialogant entre elles, expressant el caràcter del personatge i la seva vida.

El Conqueridor

Entrem en el Jaume que tots coneixem més, el que conquerí Mallorca i València, que s’enfrontà als musulmans fins a l’últim dels seus dies. Una cançó ràpida, que beu de l’speed metal i el heavy clàssic alemany –els primers Helloween, Running Wild–. Si us agrada Blind Guardian, però els Blind Guardian dels inicis, d’abans del Nightfall, aquesta us agradarà. També hi ha aquí melodies que recorden a tocs valencians, perquè la història d’en Jaume marcà per sempre més el País Valencià. Una de les cançons més ràpides del disc i que, pels seguidors del metall clàssic i grups com Coroner, hi trobaran on agafar-s‘hi, en un temps on cada vegada més el metall intenta reinventar-se de maneres absurdes, Forja dona un cop de martell sobre l’enclusa i parla molt clar de quins són els seus referents.

Ales Negres

En ella trobem la vessant més llegendària i èpica del nostre rei i heroi, en relació a la llegenda del ratpenat que li va permetre de conquerir València. Una cançó diferent de la resta de l’àlbum, que comença amb una balada amb força i contundència, però que no us enganyi, doncs personalment m’ha recordat moltíssim a Sangtraït i, aquí a Llegendàrium, som fans de Sangtraït, ja ho sabeu, doncs vaig ressenyar un dels seus discos, i més que en ressenyaré. Hi trobareu rock més clàssic i moments més lents, que ballen a un compàs de vaivé per aixecar els punys i deixar que la música et travessi de pam a pam.

Plany d’Occitània

I arribem a la meva cançó preferida del disc. És una cançó on la mateixa terra d’Occitània pren la paraula, parlant amb ella mateixa, amb el rei i amb nosaltres, doncs parla de com en Jaume va abandonar a la seva sort a l’Occitània. La seva veu es projecta en el futur, «un somni creix en la memòria, esperarem a la fi dels temps, quan els nostres opressors cauran…». Al final hi ha un gir instrumental que desemboca en la tornada, amb uns tons més pesats i gairebé doom, com convé a una terra que va ser a partir d’aquell moment anorreada culturalment, quan havia sigut la més brillant de totes les cultures medievals i tothom parlava occità com a llengua de cultura i poesia.

La Fi del Camí

De nou tornem a un interludi, on ens narra la fi d’en Jaume i el seu exercici introspectiu, «passar comptes amb ell mateix», en un rei de caràcter medieval i actual alhora.

El Llibre dels Fets

Agafant paraules del mateix Llibre dels Fets, on ens recorden la qualitat de mer humà del rei, la seva soledat i la seva lluita, un repàs a tot el disc fins ara. El Llibre dels Fets és la meva cançó preferida del disc després de diverses escoltes, tota una coda al viatge que hem emprès al costat del rei, acompanyant-lo en batalles i amors, en traïcions i en preguntes, coneixent-lo millor. I també és una cançó que parla de si mateixa i del Llibre, de per què Jaume el va escriure i dels seus objectius. «Ara que passo aquesta vida, no oblideu pas tot el que hem fet». Si heu prestat atenció, trobareu en tot aquest disc molt més del que sembla a primera vista, doncs va guanyant escolta rere escolta, el que ens demostra el bon fer de Forja i ens deixa amb ganes de seguir escoltant els seus propers treballs.

Desperta Ferro!

Si fem aquell exercici de deixar volar la imaginació que fèiem quan érem petits i hagués d’escollir un moment en la història, probablement escolliria formar part de la Gran Companyia Catalana, al capdavant, Roger de Flor i el de Llúria, els grans almiralls, més enllà, Grècia i l’Orient. La «bonus track» del disc és Desperta Ferro!, que recorda l’èpica d’una de les més grans gestes històriques dels catalans, tant tràgiques i terribles com heroiques. La gralla enceta amb un crit èpic la cançó, que ens porta de la mà fins al final i ens convida a cridar amb el clam més senzill, bell i terrible que s’ha sentit mai en un camp de batalla, aquell que crida a despertar el ferro del seu somni. I Forja ha llegit molt bé aquest valor del ferro i transporta aquest clam a un territori íntim i personal, aquell que crida a despertar el ferro interior, el dels alquimistes i els bruixots, el del secret de l’acer.


Facebook de Forja

Pàgina web