Festes de la Baronia de Pinós a Bagà, 2017

Galceran de Pinós a Bagà
Estatua de Galceran de Pinós a Bagà durant les Festes de la baronia.

L’any 1990 es va celebrar a Bagà la primera representació del Rescat de les cent donzelles, una de les llegendes populars més importants del nostre passat medieval. Després de quatre anys sense fer-ho, la vila de Bagà ha tornat a escenificar-la, emmarcada en la conquesta d’Almeria per part del comte Ramon Berenguer IV el 1147 i on s’explica el miraculós alliberament del baró Galceran de Pinós i el cavaller Sancerni, senyor de Sull, presoners de l’emir d’Almeria i a canvi dels quals els vilatans de Bagà es veien obligats a intercanviar cent donzelles.

A més de l’escenificació d’aquesta llegenda simbòlica, des de 1993 Bagà celebra un mercat medieval que ha tornat amb gran èxit, acompanyat de nou d’una mostra d’oficis i una trobada de grups de recreació històrica, que poblen tots els voltants del riu Bastareny, sota la imponent ombra de l’església romànica de Sant Esteve –màrtir que, diu la versió més cristianitzada, realitzà el miracle de l’alliberament de Galceran i Sancerni– i a prop d’on el riu s’uneix amb el torrent de Turbians, un espai idíl·lic entre la fronda on podíem veure com la gent medieval feia vida, cuinava, rentava la llana al riu, practicava l’ofici de les armes i on es va celebrar una espectacular batalla on han arribat a participar més de cent combatents. Una nova mostra, com ja vaig narrar amb les festes dels templers de Puig-Reig, de què alguna cosa s’està movent en positiu en el recreacionisme català. Visites teatralitzades, concerts i el marc del XXII Festival Càtar del Pirineu, acaben de fer de les Festes de la baronia de Pinós una molt bona oportunitat per gaudir de l’Edat Mitjana i les seves llegendes.

El 2014 Bagà va ser la capital medieval de Catalunya i bé que s’ho mereix. I és que, si hi ha una cosa que és destacable d’aquestes festes és el mateix poble de Bagà. El seu centre històric, també sense fira, és veritablement espectacular. No és gens difícil imaginar-se aquell passat de donzelles i cavallers tot caminant pels carrerons estrets que s’enfilen cap al turó, on ens espera el Palau dels barons de Pinós. A la plaça que porta el seu nom, encara amb les porticades de l’època, una estàtua a mida real de Galceran de Pinós ens observa impassible, espassa en mà. La seva baronia, vassalla del comtat de la Cerdanya i dintre del pagus de Berga, limitava amb la baronia d’un altre llinatge tan llegendari com la dels Pinós, els Mataplana, ambdós protagonistes de la llegenda dels Nou Barons de la Fama.

Més enllà dels ja clàssics i canònics treballs de mossèn Serra i Vilaró1, la baronia de Pinós espera nous estudis que aclareixin els seus orígens. Però el que sí que sabem és que van ser els barons de Pinós els que fundaren Bagà l’any 1233 per convertir-la en la seva capital. I la seva disposició urbanística i molts dels seus edificis encara es conserven en molt bon estat, d’entre els que destaco una de les portes d’entrada, amurallada i acompanyada de la Torre del Portalet amb el seu fossar, entrant al carrer Sobirà; si resseguim el seu traçat podem trobar altres torres i parts de la muralla encara en peu. El Palau dels barons, tot i que arrasat durant la Guerra dels Segadors i més tard durant la de Successió pels borbònics, al segle XVIII fou restaurat pel baró d’Ur, que recuperà gran part del seu antic esplendor i del que encara es poden copsar parts medievals, com la capella annexa dedicada a Santa Maria. Dins el palau vaig visitar el Centre Medieval i dels Càtars, part del Camí dels Bons Homes i un museu d’interpretació del catarisme que recorda la importància que aquesta gent va tindre a Catalunya, quan es refugiaren a les nostres terres fugint de la persecució al Llenguadoc.

Tot passejant per la part antiga, sota l’ombra dels edificis medievals i davant les parades dels firaires, em preguntava què en pensarien els antics habitants de Bagà i els vells barons si veiessin aquesta recuperació de la seva memòria, la gent vestida i abillada com a la seva època i combatent espasa en mà. Bagà, terra de carbó i mineria, és una vila medieval que paga molt la pena visitar, tant pels seus paisatges espectaculars envoltats per la serra màgica del Cadí i amb la fresca del Bastareny als peus, com per reviure un passat medieval i llegendari que està inscrit en els seus carrers, en les pedres dels seus edificis i en l’atmosfera que encara es manté viva pels seus vilatans, encesa cada juliol en aquestes Festes de la baronia de Pinós.

Què faria el baró Galceran de Pinós, si cobrés vida i sortís de l’encís de bronze de la seva estàtua? Potser s’uniria a les festes amb fressa i alegria? Jo crec que sí.


  1. Mossèn Joan SERRA I VILARÓ (1930-50), Baronies de Pinós i Mataplana, Investigació ala seus arxius, tres volums, Bagà, Barcelona, Biblioteca Balmes, Centre d’Estudis Baganesos, Ajuntament de Bagà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada