Fantasmes de Barcelona: En companyia dels oblidats

Fantasmes de Barcelona, de Sylvia Lagarda-Mata. Angle Editorial
Fantasmes de Barcelona, de Sylvia Lagarda-Mata. Angle Editorial

No tot el folklore neix i viu als boscos i als turons, als rius o els camps. Els esperits densos, col·lectius, de les fàbriques cobertes de sutge i vides oblidades; dels barris antics on fantasmes i dimonis fan el seu niu; dels carrerons secundaris on va el fum sense nom, escolat de sota de la taula dels espiritistes i de xemeneies on es cremen fotografies maleïdes. Sou dels que us agrada la ciutat? Sabeu reconèixer els noms d’aquells que no tenen nom? Escoltar la veu dels oblidats? Doncs us agradarà aquest llibre: He llegit Fantasmes de Barcelona d’una volada i en quant l’he acabat he sabut que havia d’escriure una entrada sobre aquesta entretinguda i agradable guia de passeig, que fa de molt bon llegir i que agradarà a tots aquells que gaudiu del folklore misteriós de la nostra terra, en ambients urbans i des d’una perspectiva més propera als nostres dies.

La guia està dividida per barris i amb mapes que contenen rutes fàcils de recórrer en poc temps i assequibles a tots els públics, des d’adolescents fins a gent gran, que estiguin interessats a conèixer un vessant poc conegut de la capital catalana, aquella que té a veure amb llegendes que van de l’Edat Mitjana fins a finals del segle XX. Com la de la gegantina i estranya criatura voladora que terroritzà els barris de Les Corts i Sants, tot fent niu al carrer Tarragona, en una Barcelona que es preparava per a les Olimpíades que canviarien de nou la fisonomia i l’esperit de la ciutat. «Criatura» fictícia o real, però un autèntic exemple de folklore modern, de la que parlaré en algun article proper. Com a guia de misteris el llibre de Sylvia Lagarda-Mata funciona d’allò més bé, recordant a les «Mistery Reader’s Walking Guide» britàniques i a les visites guiades alternatives tan de moda avui dia, des de la «Barcelona maçònica» fins a la «Barcelona vampírica».

A Fantasmes de Barcelona trobareu diferents llegendes i successos estranys, alguns reals i d’altres immersos en les boires de la història i la tradició oral, amb un estil literari proper al goticisme més amable del segle XIX, romàntic i nostàlgic com un M. R. James, amb el seu magnífic estil anomenat «antiquarian ghost stories» –històries de fantasmes d’antiquaris–, per bé que amb tocs d’humor negre d’allò més català que remeten al folklorisme tradicional i llibertari d’un Amades o un Pitarra, la passió de La Punyalada o el fer grotesc d’algunes auques de cec, aquell que ens caracteritza com a poble rural i popular, allunyat d’«escanyapobres» ollerians, «Senyors Esteve» i simbolismes burgesos. La guia us permetrà fer-vos vosaltres mateixos les rutes per tota la ciutat i, de retruc, conèixer històries de tot Catalunya que no són gaire conegudes avui dia però que en el seu moment van córrer boca-orella per tot el país, com la llegenda medieval de l’Espasa de Virtut anomenada Vilardella, de la que ja us he parlat en dos articles, o la llegenda del maresmenc Pere Boter, que anà i tornà de l’Infern pel carrer homònim de Barcelona, el carrer medieval de les tavernes i prostíbuls, «casualment» enfront de la Catedral i avui dia ja enderrocat.

Quelcom que s’agraeix de la seva lectura és que l’autora sol precedir cada llegenda amb una recreació de com era aquell emplaçament en el moment en què el fet va ocórrer, això ens ajuda no solament a reviure el misteri de la ciutat talment com si l’autora ens fes de guia en el mateix lloc, ajudada per una prosa àgil i evocadora, molt ben plantejada per aquest estil de llibre, sinó també a fer un bonic viatge en el temps en direcció als diferents barris, carrers i espais d’una ciutat que ha evolucionat d’una manera vertiginosa des de finals del segle XIX. Si presteu atenció, fins i tot trobareu algun pobre fantasma que simbolitza aquests canvis de la ciutat, com el malaurat Jordi Nas, habitant il·lustre i eteri de la Via Laietana amb el carrer Manresa, o la curiosa llegenda de qui va ser en temps la copatrona de la ciutat amb Santa Eulàlia, santa Madrona, ara ambdues relegades per darrere de la Mercè. I és que els espais físics i geogràfics també són espais d’allò invisible i, com és natural, canvien conjuntament al pas dels segles.

I és que una gran i antiga ciutat com és Barcelona sol comprendre moltes altres ciutats en el seu interior i Fantasmes de Barcelona ens transporta a totes elles a través de guies espectrals, de vegades humorístics i simpàtics, a voltes amb històries tristes i violentes, per bé que tots ells ens parlen d’una Barcelona passada… o encara present. Ja que si la guia traspua nostàlgia i amor per totes les Barcelones que van ser i que conformen la Barcelona que ara és, també és cert que una de les seves propostes més interessants –i es diu en més d’una llegenda– és que en reviure aquelles Barcelones les tornem a fer vives amb la nostra mirada, les nostres passes i els nostres cors, encara que potser no han mort mai.

Encara que els nostres guies no ho estiguin tant… de vius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada