Presentació a Gigamesh d’El Paradís Mort, d’Arnau i Aleix Ortuño

El Paradís Mort, Arnau i Aleix Ortuño, Enrique Corominas
Presentació d'El Paradís Mort a Gigamesh, d'esquerra a dreta: Arnau Ortuño, Enrique Corominas i Aleix Ortuño.

No havia vist la sala de presentacions de Gigamesh tan plena d’ençà que vaig anar a les signatures de llibres de Neil Gaiman o Joe Abercrombie. Així, davant d’una sala a vessar d’amics, familiars i curiosos, els germans Aleix i Arnau Ortuño van presentar El Paradís Mort, la seva primera novel·la, de la mà del mestre Enrique Corominas, conegut pel seu magnífic art, especialment per les portades de Cançó de Gel i Foc i altres novel·les de fantasia i ciència-ficció, i que va dirigir la presentació donant un cop de mà als autors d’una manera amable i divertida. Com comentà en Corominas, una novel·la de fantasia en català de gairebé 700 pàgines és una fita que poques vegades s’havia vist abans i l’oportunitat d’assistir a la seva presentació, amb tan gran expectació i amb una humilitat i naturalitat per part dels seus autors a prova de bombes, van reafirmar el que porto dient en alguns articles anteriors: Alguna cosa està canviant en el gènere fantàstic en català.

Els germans Ortuño van explicar a la llar de la fantasia literària a Barcelona que El Paradís Mort, novel·la de fantasia èpica fosca, terrorífica, timburtoniana van dir ells, va ser un ardu procés d’escriptura de més de deu anys en què van estar-la escrivint a quatre mans amb l’Arnau com a cervell pensant, segons l’Aleix, i amb l’Aleix com a incansable proposant d’idees, segons l’Arnau. Tot i ser una novel·la autoeditada, com també va dir en Corominas, estem davant d’una obra cuidada en tots els seus detalls, Paula Garcia està al càrrec de la correcció d’estil, i la magnífica portada de Néstor F. ja ens anuncia l’atmosfera de la novel·la, amb la seva paleta de colors limitada i el seu estil de traç fi i bigarrat. Com ens va explicar l’Aleix Ortuño, la seva novel·la és una explosió de colors intensos: El vermell de la sang, el negre profund de la nit i el groc intens de la lluna, que és més groga que la nostra. El món d’El Paradís Mort és un personatge més de la novel·la i es notava en com els seus autors parlaven d’ell i la passió que es notava en la seva construcció.

En ella assistim a les peripècies d’en Àrduc, un granger a l’estil Luke Skywalker, un «home comú» com diria Campbell, amb el que ens podem identificar tots, que viu en un món moribund, en el que cada dia és una lluita per sobreviure i que es veu arrossegat a una sèrie de successos terribles en els quals hi ha implicats éssers foscants i clivebarkerians, una germandat d’assassins pròpia d’un Elder Scrolls i un regne en què mai s’aixeca el sol, com al final de Mistborn, rodejat per un mar roig sang. Com podeu anar veient, en l’interior d’El Paradís Mort s’intueix un agraït festival de referències que els lectors aficionats al gènere fantàstic i també els jugadors de rol i videojocs sabran reconèixer. I és que Aleix i Arnau Ortuño ens van explicar que, durant aquests deu anys, van afegir a la novel·la tots aquells ingredients que els hi venia de gust, amb llibertat absoluta.

És per això que no estem davant una novel·la de fantasia èpica a l’ús, en ella hi ha terror, hi ha steampunk, ferrocarrils, tocs de ciència-ficció, una estructura de trames ben meditada i addictiva… elements que l’apropen a les més modernes novel·les de gènere fantàstic que s’estan publicant actualment als Estats Units i que encara no han arribat a Catalunya. Però, compte, no estem davant una novel·la d’aquelles que els autors diuen personals. L’Arnau Ortuño ho va voler remarcar: Aquesta és una novel·la per gaudir-ne de la seva lectura. Com va dir ell, «en aquesta novel·la no hi ha cabòries personals» –bé, en realitat va dir-ho d’una altra manera, que no puc reproduir en horari infantil–, quelcom que també és molt fresc en el panorama literari català, una novel·la feta sense pretensions, feta de l’amor pel gènere ençà i no exclusivament per la fantasia èpica, si no per tot allò que ens fa estimar les històries fantàstiques i ens fa unir com a comunitat de lectors i jugadors, comunitat que sap reconèixer-se en els signes i símbols propis d’aquests gèneres com quelcom més íntim que meres referències pop sense valor o simples artefactes narratius o compositius, sinó com a constituents de quelcom inefable, personal i, per què no? Emocional.

Per acabar, els germans Ortuño van dir que El Paradís Mort no és una finalitat, malgrat aquests deu anys a les forges de la seva novel·la, sinó un inici, un medi per arribar a publicar més, a fer altres projectes, a complir altres desitjos. Mentre llegeixo El Paradís Mort i preparo un article per parlar-vos de la novel·la, espero amb moltes ganes veure com ens sorprenen la propera vegada.

Portada d'El Paradís Mort, obra de Néstor F.
Portada d’El Paradís Mort, obra de Néstor F.

Twitter d’El Paradís Mort i pàgina web

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada