La Vall del Tenes és sembrada de llegendes i antics encanteris. Les paraules de poder, els maleficis i les benediccions, recorren les arrels ocultes d’una terra d’orgullosa roca i fortes emocions expressades en furiosos torrents i delicats cursos d’aigua fosca, que reflecteixen les vides i símbols dels seus habitants. D’aquells que somien. Del torrent del Bosc de Castellcir a la Balma Fosca de Sant Quirze Safaja, dels gorgs de Bigues i Riells als escarpats cingles de Sant Miquel del Fai i la Bauma Rosa, dels antics misteris de Santa Eulàlia de Ronçana i els dos Lliçà, recórrer el curs del Tenes és escoltar la veu d’un geni del lloc encara viu i poderós, és endinsar-se en la contradicció del caçador i la presa, en la glòria d’una bellesa que viu, mor i persisteix assetjada d’asfalt.
En aquest article seguirem el fil d’or d’una de les seves llegendes, la de la dona d’aigua, però també coneixerem històries amb qui aquesta s’hi relaciona, perquè en els somnis no hi ha fronteres.
