El segon llibre que porto a Llegendàrium del professor de filosofia i antropòleg mallorquí, Bartomeu Prohens, és aquest «Caterina Floreta, una bruixa del segle XVII». Llegir la història de Caterina, tan real com qualsevol de nosaltres, és entrar en un territori d’alta estranyesa i que pot gaudir qualsevol lector, però un que conegui bé Ciutat de Mallorca ho farà encara més. Els carrers, les cases, els llocs pels quals transiten Caterina i la resta de protagonistes encara són reconeixibles o, si més no, poden rastrejar-se i, fent anar la imaginació, reconstruir-los: La Rambla, el Convent del Carme, el Carrer dels Oms, la Plaça Major, la sinistra Casa Negra, casa principal del Sant Ofici a Mallorca… Però no us penseu que estem davant d’una novel·la, encara que pugui semblar-ho, és un assaig que Prohens va publicar el 1995 i amb el qual, en paraules seves «aquest llibre, lector, et proposa un viatge en el temps».
Prohens, ja en el seu pròleg, ens parla de la incidència de la bruixeria a Mallorca, en paraules de Vicenç Mut, jurista mallorquí que parla de la «importància política de la bruixeria», on el jurista sorprèn amb una visió molt moderna de l’acte bruixat com a acte subversiu i d’autèntica rebel·lia. «La paraula que sedueix és en principi un perill per a l’Estat. El príncep ha d’intervenir, perquè la pau de l’Església és paral·lela a la pau de l’Estat». Mallorca sempre ha estat habitada per personatges fascinants, com el ferrer llibertí Pere Antoni Forteza, també citat per Prohens. Forteza era un esclau alliberat, caracteritzant un tret molt propi de l’illa pel que fa a la relació amb la bruixeria: El trànsit de gent vinguda d’arreu, alguns portats a desgrat –esclaus–, d’altres escapant del continent, per després quedar-s’hi o desaparèixer. Detingut el 1624 per la Inquisició, Forteza era un personatge límit, entre la follia i l’heretgia, que Prohens enquadra dins les tesis límit de Foucault: «Des del moment en què senyalen els límits, obren l’espai a una transgressió sempre possible».
