Catalunya mítica: Relats fantàstics inspirats en la mitologia catalana

Catalunya mítica, relats fantàstics inspirats en la mitologia catalana
Catalunya mítica, relats fantàstics inspirats en la mitologia catalana

Catalunya mítica, «Relats fantàstics inspirats en la mitologia catalana», editada per Orciny Press el 2015, és una antologia amena i llegidora que té diversos punts forts. En primer lloc, com ja indica el seu subtítol, el fil conductor de tots els relats és estar inspirats en figures o relats llegendaris i mitològics catalans, com les figures més conegudes dels dips, les dones d’aigua, les bruixes, les ànimes o d’altres, molt menys esteses entre els lectors, inclús entre aquells que els hi agraden les llegendes i la mitologia catalana, com la de la Terra de Cucanya, la Molsosa, una de les que més m’ha sorprès, o les races ancestrals que habitaven una Catalunya atàvica, els cresties, patots i golluts. Així, l’antologia serveix tant per endinsar-se en la mitologia i llegendes catalanes, si no en coneixeu cap; com per descobrir-ne de noves, si us agrada la temàtica i voleu saber-ne més. I és que, com diu l’Hugo Camacho, l’editor d’Orciny Press, en la introducció a Catalunya mítica, avui dia coneixem més els mites i llegendes anglesos i americans, que els nostres propis.

Per aquesta ressenya he tingut la sort de poder parlar amb en Víctor N. Monterroso, autor d’un dels relats de l’antologia, «La Corporació Pinós i el rescat de les cent donzelles de plaer», on l’escriptor barceloní fa una incursió en la ciència ficció i ens presenta la llegenda del rescat del noble medieval Galcerán de Pinós, des d’una distòpia amb un fort subtext social i de crítica política. Ell em deia això sobre l’antologia, una idea que coincideix amb la de l’Hugo Camacho: «Doncs respecte a com es va acabar publicant el relat, al 2014, Orciny Press, l’editorial de l’Hugo Camacho, va penjar una convocatòria per internet, que em va arribar per un amic, en que demanaven relats d’entre 1000 i 5000 paraules de gènere fantàstic, de ciència ficció o terror inspirats en els mites i llegendes dels Països Catalans, amb la intenció per una banda de fer difusió del gènere fantàstic en català, i també de mites i llegendes propis, que molts cops coneixem molt menys que els forans. Si preguntes a gent pel carrer, tothom et reconeixerà abans un leprechaun que una dona d’aigua.»

Però aquest no és un recull a l’ús, amb els relats de tota la vida. Les llegendes catalanes han sigut reinterpretades pels seus autors dins de tot tipus de gèneres relacionats amb el fantàstic. Des de les visions més clàssiques de conte de fantasmes a l’estil d’M. R. James com «La font de l’Animeta», de Joaquim Casal i Fàbrega, o el romanticisme de «La dona d’aigua», d’Anabel Pérez, fins a «Verd gasós sobre fons de neu i cendra» un explosiu relat amb aroma pulp i de literatura de cordill, centrat en la cacera de dips, els feréstecs gossos de l’Infern, en una Catalunya apocalíptica i steampunk, escrit per Sergi G. Oset. «Verd gasós» és, per mi, un dels relats més destacats d’aquesta antologia, d’un ritme vertiginós, amb grans dosis d’humor àcid i uns personatges que semblen extrets de La lliga dels homes extraordinaris o Les portes d’Anubis.

I aquest és el segon punt destacat de Catalunya mítica: Que conforma una visió força completa de tots els gèneres i estils que es treballen avui en dia en els gèneres del fantàstic, com el terror inspirat en fets històrics de «Llers, 1939», un dels altres relats més notables de l’antologia, obra d’Enric Bassegoda, en què s’estableix un intel·ligent paral·lelisme entre el despertar del Comte Estruch, un dels primers personatges relacionats amb el vampirisme a Europa, amb l’avenç de les tropes nacionals en una fosca i dolguda Girona. El registre literari utilitzat per a la narrativa d’ambdós mons, el fosc, realista i brut de la derrota republicana, i el surrealista i estrany de l’aparició del Comte Estruch, estan molt ben mesurats. Fins a arribar al clímax del relat, on es troben.

Pel que fa a «La Corporació Pinós i el rescat de les cent donzelles de plaer», en Víctor N. Monterroso em comentava: «Respecte a la llegenda en concret, un dels problemes dels mites catalans és que habitualment és que no transcendeixen de l’àmbit local. La gent acostuma a conèixer les llegendes de la seva zona, com a molt. Jo sóc nascut i crescut a un barri obrer de Barcelona, així que el meu únic coneixement sobre mites i llegendes catalanes prové d’una curta estada que vaig fer a l’alt Berguedà, a prop de Bagà. Va ser en aquesta època on vaig descobrir la llegenda de Galceran de Pinós, també coneguda com la llegenda de les cent donzelles, a través de l’estàtua que aquest noble té a Bagà. Va ser aquesta llegenda, que parla del miraculós alliberament d’un noble català capturat pels sarraïns, en la que em vaig basar per construir un relat de ciència-ficció, en el que també faig servir algun detall d’una de les poques llegendes catalanes que ha traspassat l’àmbit local, com és la del Comte Arnau

Per acabar, el tercer punt important d’aquesta antologia, i no el menor, és conèixer tot un ventall d’autors que han cultivat o cultiven el fantàstic català i d’altres gèneres literaris, conformant una exposició d’escriptors que comencen o que ja fa temps que publiquen. Són de celebrar aquestes iniciatives, en aquest cas per part d’Orciny Press, de donar a conèixer autors nous i més veterans, al voltant d’un tema com és el del fantàstic en català a través de les seves llegendes i mites. Un volum imprescindible al prestatge de Llegendàrium.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.