Bruixeria catalana (XI): Bruixes i bruixots, llegendes catalanes de màgia i bruixeria

«Bruixes i bruixots» és una antologia de llegendes relacionades amb la bruixeria catalana, així com d’alguns fets històrics documentats. Un llibre lleuger i precís, que pot servir de bona introducció per a qui no sàpiga res de la bruixeria en terres catalanes, no circumscrites solament a la CAC, sinó també a la Catalunya del Nord i Andorra. Llegint-lo es nota que Dueso ha fet un bon treball de recerca en els nostres autors clàssics. En ell llegirem relats que podem trobar arreu dels Països Catalans, com «I el diumenge, set», relat del qual ja en vaig parlar a l’article de la bruixa mallorquina Joana de Peguera, a qui mossèn Alcover l’hi atribuïa. I d’altres menys coneguts, però ben intrigants, com «El gat i la forqueta» o els relats del Pla de Négua, El Coll d’Ares o Sagàs. D’esquitllentes també parla d’altres temàtiques com el vampíric comte Estruch, de qui ja us vaig parlar en un article, de les dones d’aigua, el Nonell de la Neu, els simiots o el benvolgut Boc de Biterna.

Dueso és un prolífic autor basc que ha escrit més de 200 llibres de tot tipus de temàtiques, tant publicats per diverses editorials com autoeditats, però sobretot ha escrit de bruixeria, per zones geogràfiques i en castellà, especialment d’Euskal Herria, la seva terra. El que demostra que estem davant d’algú que coneix el tema de la bruixeria. Al final us deixo altres títols escrits per ell. «Bruixes i bruixots» va ser escrit originalment en castellà i la seva autoedició en català és de 2015. Com la seva formació és antropològica estem davant d’un autor que manté un rigor acadèmic adequat a un recull de llegendes i, a més a més, com ha escrit sobre cinema, tema del qual és especialista, té certa sensibilitat visual que es deixa entreveure magníficament en l’elecció del punt de vista i l’enquadrament en relats com «Una dona de somni».

Pla de Négua

La seva pròpia visió dels fets bruixats és força distanciada, una distància que resulta saludable pel que fa a les eleccions històriques i que no implica que els relats tinguin un caire menys fantàstic. En la presentació ho deixa ben clar: «En un altre temps les terres catalanes devien ser un cau ple de bruixes. Almenys això reflexa la incomptable documentació que es conserva sobre processos judicials contra elles. Uns, els menys, religiosos. Altres, la majoria, impulsats per les més diverses esferes del poder civil. Els primers eren molt mal fets i amb freqüència injustos i arbitraris. Però els segons eren pitjors, més semblants als linxaments que a autèntics actes de justícia. (…) I d’aquests processos, o almenys dels que coneixem avui en dia, podem fer-nos una idea del grau de fanatisme, por induïda i manipulació del fenomen de les bruixes que va suposar en mans del poder de torn, sempre als servei dels poderosos amb interessos tèrbols. És a dir, el de sempre

Amb aquestes afirmacions us podeu fer una idea de la visió que té Dueso sobre la bruixeria que, en alguna entrevista, com d’altres autors i especialistes, ha titllat «d’inexistent», si més no, no com ens l’han caracteritzat al llarg dels segles la veu popular i els poders que controlen el sistema. És escaient recordar que les terres catalanes, com han demostrat els estudis d’altres historiadors i folkloristes, són les que contenen –amb molta diferència– més documentació, llegendes i processos per bruixeria de tota la península Ibèrica, comptant també Portugal. Per això pot donar la sensació que a cada poble, cada barri i cada muntanya catalana hi ha una llegenda associada amb bruixes, bruixots i el Mestre, per no parlar dels fets històrics documentats que ens han pervingut.

De tots aquests fets i llegendes el llibre de Dueso n’és un bon iniciador, que pot fer que us vinguin ganes de seguir explorant i llegint pel vostre compte. La bruixeria és un tema massa complex, massa cobert de capes, màscares i imatges reconstruïdes, alienes a la mateixa bruixeria i a les gents que la visqueren. Com amb les llegendes de tot tipus, necessita llegir i explorar diferents versions, diferents perspectives. Per exemple, en el llibre de Dueso, se situa la llegenda del Perxistor o Vol de l’Astor, en el Gorg Negre del Montseny, quan en realitat la major part de les llegendes la situen en el menys conegut Gorg Negre de la riera de Furiosos, al Montnegre, a prop de l’Estany Llobateres.

Però si la bruixeria, com les llegendes, necessita llegir diferents perspectives, sobretot convida a fer volar la imaginació. A viure-la. I el llibre de Dueso, tingueu l’edat que tingueu, és una bona escombra sobre la qual començar a alçar la fulla.


Altres llibres de José Dueso

«Bruxas y bruxones, leyendas aragonesas de magia y brujeria

«La península de las brujas, un viaje fantástico por el aquelarre ibérico»

«Sorgiñas, leyendas navarras de brujas»

«Leyendas vizcaínas de brujas»

«Leyendas de brujas en el Pirineo fantástico»

«Leyendas de brujas y diablos en el Camino de Santiago»

«El Akelarre vasco, historia y leyenda de la brujería pueblo a pueblo»

«Brujería en el País Vasco»

«Leyendas guipuzcoanas de brujas»

«Leyendas de las brujas de Zugarramurdi».

«La primitiva religión de los vascos»

«Mitología vasca»

«Lamias, leyendas vascas de hadas»

«El cuerpo en la mentalidad popular»

«Nosotros los vascos: Arte»

«Diablos»

«Hadas».