Quan s’encengué la nit de la Guerra Civil. L’aurora boreal de 1938

Aurora boreal vermella, presa per la NASA

Les nits de la Guerra Civil espanyola s’il·luminaren amb les bombes de l’aviació, amb l’incendi dels edificis i les esglésies, amb les detonacions dels canons antiaeris, amb el brogit mortífer de les metralladores Hotchkiss i els morters ECIA fent ploure plom calent sobre la vida. Però durant el gèlid hivern de 1938, molt més fred i dur del que era habitual a Ibèria, la nit de la guerra s’encengué amb flames virolades de tètrics colors rojos que penetraren en els ànims de civils i combatents. El 25 de gener de 1938, començant cap a les set de la tarda i arribant al seu zenit entre les 8 i les 3 de la matinada, tot el cel de la Península fou cobert per onades vermelles que arribaren a les costes dels somnis, capgirant la nit en infern, l’esperança en sang, la foscúria en brasa encesa.

Part de les tropes republicanes veieren la seva moral greument afectada per l’estranya aurora boreal que la premsa internacional anomenà «la nit vermella». Terol, que va ser presa el 8 de Gener amb un gran cost material i humà per part de la República, fou víctima d’una duríssima contraofensiva per part dels militars sublevats, sota unes intenses nevades i una de les temperatures més extremes mai registrades a la capital aragonesa, arribant als 18ºC sota zero, que fins i tot paralitzaren l’atac. Els atemorits soldats republicans, la major part d’ells voluntaris i joves, pogueren veure, d’una Terol gelada ençà, com el cel cremava mostrant-los la seva petitesa i indefensió. O potser eren les seves esperances les que s’afogaven, com encenalls sobre la neu? Al voltant del 25 de gener, quan el cel cremà vermell, la contraofensiva es reprengué i les botes feixistes desfilaren poques setmanes després per una Terol devastada. La batalla de Terol suposà el principi de la fi de la República, el seu exèrcit s’anà replegant sobre l’Ebre, al front de Catalunya. Desgastat i exhaust, no tornà a portar la iniciativa del combat, ni a guanyar cap batalla significativa.

Un soldat alacantí ens explica el que visqué al front a través dels records del seu fill: «El meu pare estava destinat al front d’Extremadura. Ens deia que aquells dies d’hivern van ser els més durs que recordava en la seva vida, amb fortes nevades, vents de més de 80 km per hora i temperatures inferiors als -12ºC. En aquelles terribles i interminables nits, era freqüent descobrir com molts dels seus companys morien d’hipotèrmia i congelació quan sortien de les tendes de campanya per fer les seves necessitats. Cap a finals del dia 25 es va veure un enorme esclafit vermell al nord, tan fort que va il·luminar el cel com si fos un gegantí incendi. Alguns soldats van creure que les grans ciutats, Saragossa o Barcelona, eren víctimes dels enfrontaments bèl·lics i les bombes; altres pensaven que es tractava d’un designi diví que profetitzava la fi de la guerra; només uns pocs, els més instruïts, van ser capaços de dir-los que, realment, estaven assistint a un espectacle únic en les nostres latituds: una aurora boreal.»1

Aurora Boreal 1938
Fragment d’ABC, 26 de gener de 19382

El 19 de juny de 1936 un eclipsi total de Sol provocà l’expectació i incredulitat dels espectadors, que, en una Espanya pràcticament rural, sentiren la fascinació i la por. Just un mes després esclatava la Guerra Civil. Aquest fet, com l’aurora boreal de 1938, són aquells successos que alguns diuen que són fruits de la casualitat, són els mateixos que diuen que hom pot veure el que vulgui veure en ells segons les seves creences, o els mateixos que diuen que no tenen cap valor simbòlic; i d’altres, al contrari, aprofiten per fer-se seus i adjudicar-los un significat propi, extemporani i carregat de símbols i significats aliens i arbitraris, amb una intenció entre la superstició i el misticisme ideològic. Fou el cas d’alguns sectors de l’Església Catòlica més reaccionaria, que volgueren veure en aquesta insòlita aurora boreal una referència directa al Misteri de Fàtima. Encara avui, una part de l’Església encara ho contempla. I és que una de les suposades revelacions que la Verge va fer saber als tres infants portuguesos de Fàtima el 1917, deia així: «Quan vegeu una nit il·luminada per una llum desconeguda, sapigueu que això és el gran signe donat a vosaltres per Déu, en què ell està a punt de castigar el món pels seus crims, per mitjà de la guerra i la fam, a causa de les persecucions a l’Església i al Sant Pare…»

L’aurora boreal, que pren el seu nom d’Aurora, la deessa romana de l’albada, és més habitual en latituds magnètiques polars on són gairebé diàries, ocasionades per la resplendor produïda per l’impacte de les partícules del vent solar amb el camp magnètic de la Terra, però en zones properes a l’equador, aurores roges tan intenses com la del 1938, són probables únicament cada dos segles, si és que arriben a succeir mai. Les grans taques solars que es pogueren observar a simple vista i que apagaren el sol, precedint a la nit vermella, van afectar també a la població, però quan la nit es tornà roja el succés va ser tan insòlit que la gent va sentir vibrar alguna cosa oculta i molt antiga, ancestral, dins seu. Un historiador ho descriví així: «El dia 25 el bombardeig va ser de nou molt intens. Aquell dia la moral es va veure afectada per una estranya lluminositat que va aparèixer per El Tibidabo, sobre la qual es van fer les més estranyes conjectures i que va resultar ser una aurora boreal, un fenomen molt rar en aquelles latituds. Un estrany misticisme es va apoderar de la ciutat, parlant de miracles i culminant l’endemà, quan va començar a córrer el rumor que s’havia arribat a un acord amb el Generalísimo perquè no es repetissin els bombardejos de Barcelona. L’optimisme va desaparèixer el dia 30 quan la ciutat va ser bombardejada de nou tres vegades».3

Com acabem de veure, alguns aprofitaren aquest clima de por i confusió per fer córrer mentides interessades: «Aquest fenomen natural tan poc freqüent a casa nostra, va alarmar i sobretot va desconcertar, a molta gent. Hi va haver qui, per ignorància, per fer barrila simplement, o per crear malestar, va fer córrer rumors falsos i absurds. Un d’aquests rumors era que aquell fenomen significava que entre Franco i les autoritats republicanes s’havia establert un pacte gràcies al qual ja no se sofririen més bombardeigs. Malgrat que era una notícia sense cap ni peus, per a molts era esperançadora, i més si es té en compte que el mati del mateix dia en que s’havia produit l’aurora boreal, tant Barcelona com Badalona havien sofert unes agressions aèries que havien produït moltes víctimes.»4 Fixem-nos com, més enllà dels rumors i a la seva manera, les persones de 1938 seguien buscant símbols en el cel, significats adequats als seus anhels i desitjos, en aquest cas, la fi del terror dels bombardejos.

Tomás Roig i Llop, resident del carrer de Santa Marta, de Sant Andreu del Palomar, ho descrigué així en els seus diaris, expressant el terror que causava l’aviació feixista a la població: «Avui ara fa unes hores ha vingut el nostre veí senyor Moragues a comunicar-nos que el cel de darrera el turó de les Roquetes, turó Blau i casita Blanca es veia rojós. Immediatament hem atribuït la causa a algun foc produït per un dels últims bombardetjos, però la rojor s’ha hanat traslladant vers el coll de Finestrelles i muntanyes del damunt de Santa Coloma de Gramanet. Llavors s’han produït ratjos més pronunciats, semblants a reflectors, que es fonien i es tornaven a veure, cosa que que ens ha fet pensar que allò podria ésser una aurora boreal. Observat el fenomen amb més detenció s’ha pogut observar que era una aurora boreal.»5,6

Aurora Boreal 1938
Aurora Boreal de 1938, dibuixada per en Joan Vinyes i Riera des del terrat de la seva casa, situada al carrer de Santa Marta, de Sant Andreu de Palomar. Joan Vinyes i Riera / Fons Família Vinyes-Roig

A la resta del món l’aurora polar vermella també provocà situacions ben insòlites. Les comunicacions transatlàntiques per ràdio s’interromperen, a la ciutat austríaca de Salzburg els bombers reberen moltes trucades de ciutadans convençuts de què la ciutat estava en flames, el mateix va passar a Londres, on la gent cregué que el castell de Windsor era incendiat. I molta gent d’arreu del món, com havia passat d’ençà de temps immemorials, cregué que una nova fi del món havia arribat. Una més.

De temps immemorials ençà, l’home i la dona han aixecat els ulls al cel, creient veure signes en aquest tapís inacabable que ens obre el seu esperit en una abraçada eterna. I la gent de 1938 no fou diferent. La ciència, el racionalisme i la modernitat avançava impassible per tot el món. Però en els racons rurals de Catalunya encara es vivia proper al pensament màgic i als genis del lloc en forma de sants, l’Església Catòlica té el pensament posat en miracles de Fàtima i proclames medievalitzants de Croada contra «els rojos», i la gent de ciutat, encara que vulgui evitar-ho, pot arribar a sentir-se enllaçada a contracor amb allò que és més gran que ells mateixos, com l’inabastable cel nocturn i les forces inhumanes que el governen, expressades simbòlicament amb el terror atzarós de les bombes de l’aviació feixista.

Fins al dia d’avui el cel d’Ibèria no ha tornat a cremar com una brasa.


  1. http://www.diarioinformacion.com/opinion/2012/01/23/noche-roja/1214826.html
  2. http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1938/01/26/003.html
  3. José Luis ALCOFAR NASSAES (1970). La aviación legionaria en la guerra española. Barcelona, Editorial Euros
  4. Estanislau TORRES, Jacint ARXER I BUSSALLEU (1999), La guerra civil a Arenys de Mar, Barcelona. L’Abadia de Montserrat
  5. Tomas ROIG I LLOP (1978). El meu llarg viatge per la vida. Memòries 1931-1939. Barcelona, Editorial Pòrtic
  6. https://opinioandreuenca.blogspot.com.es/2017/07/l-aurora-boreal-andreuenca-de-1938.html
  7. Font de la imatge destacada: https://www.nasa.gov/mission_pages/sunearth/news/News102511-aurora.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada