Una guerra molt poc recordada de la nostra història és la Croada contra la Corona d’Aragó. Va ser una guerra terriblement desigual, en què el rei Pere el Gran, únicament amb el suport d’un exèrcit format per catalans i valencians, va haver d’enfrontar-se a una gran coalició formada per l’exèrcit de França, el Regne de Mallorca i la república genovesa. El papa Martí IV, que tenia interessos a Sicília, illa de la qual el rei Pere tenia el control després de les Vespres Sicilianes, va donar caràcter de croada a l’atac i va excomunicar el rei català.
El Regne d’Aragó no va voler saber-ne res i no va participar-hi. Els motius van ser principalment polítics. En una assemblea de nobles aragonesos celebrada a Tarassona, l’any 1283, van presentar al rei les seves reivindicacions d’estendre els furs aragonesos al Regne de València, que així hauria de desaparèixer i ser annexionat totalment al Regne d’Aragó, a més a més de bloquejar nous impostos i demanar una ampliació dels seus drets. Pere el Gran es negà a fer desaparèixer el Regne de València, però va jurar el «privilegi general», que va ampliar i defensar els drets dels aragonesos, valencians i catalans. Un «café para todos» de l’època. A causa d’aquesta negativa, els aragonesos no van voler defensar la Corona quan els francesos van atacar Catalunya amb la intenció d’annexionar-se-la. Probablement la seva intenció era, un cop conquerida Catalunya per França, fer-se amb València i dissoldre-la dins d’Aragó.
D’aquesta guerra i del regnat del rei Pere van néixer nombrosos fets històrics que són pràcticament llegenda, com el Desafiament de Bordeus, les Vespres sicilianes o el Setge de Besalú. Avui us parlaré d’un d’aquests fets: La batalla de les Formigues, quan el mar català va cremar.
