En aquesta segona part de l’entrevista amb el doctor i professor en història medieval Alberto Reche parlem del programa que fa a Ràdio Castellar i per a tota Catalunya a la Xarxa, A les portes de Troia, juntament amb en Sergio Rodríguez i anteriorment amb l’Oliver Vergés, historiadors i l’Albert Sánchez Carmona, periodista.
Podeu recuperar la primera part de l’entrevista amb l’Alberto, on ens parla d’història medieval i del món acadèmic, entre molts altres temes, seguint aquest enllaç: Una xerrada amb l’Alberto Reche, doctor en història medieval.
La ràdio
Presenta’ns el vostre programa, A les portes de Troia.
A les portes de Troia és un programa radiofònic, malgrat que també el pengem com a podcast. La nostra intenció era fer un programa de divulgació històrica o, com a mínim, explicar història de manera divulgativa en català, però no necessàriament d’història de Catalunya. I que fos entenedor per tothom que estigués interessat en la història, encara que no fos especialista. Perquè… bé, tant l’Oliver com jo veníem del món de la universitat i, a vegades, la universitat pot ser profundament endogàmica en els àmbits de llenguatge, de temes… I ens venia molt de gust sortir d’aquest ambient viciat i provar de fer una cosa més de divulgació, més irreverent, potser a vegades molt irreverent… la irreverència l’hem anat guanyat al llarg de les temporades, juntament amb la seguretat amb nosaltres mateixos. Fa cinc temporades que som en antena i aquesta que hem encetat és la sisena, així com hem gravat uns 200 programes. 204 ara mateix, si no m’equivoco. (L’entrevista va fer-se al novembre del 2018, ara porten fets 230)
Com vàreu començar?
L’Albert Sánchez Carmona i l’Oliver ja eren amics, de Terrassa. L’Albert tenia un programa més d’actualitat a Matadepera Ràdio. Fins on jo sé, perquè no hi era, un cap de setmana tots dos pujant la Mola amb uns amics, doncs l’Albert li va comentar: «escolta Oliver, perquè no fem un programa de ràdio d’història, aprofitant que faig un altre i que podríem fer-ho a Matadepera». Doncs l’Oliver va dir: «perfecte, potser caldria sumar algú al projecte». I com ell m’havia tingut com mig de professor, substitut… uns dies a l’Autònoma, va dir, «mira aquest noi sembla trempat, sembla que ens podrem entendre». M’ho van proposar i fins aquí. I després… 204 programes després encara hi som.
Després d’aquesta anècdota, vam començar a gravar a Matadepera Ràdio, l’Oliver Vergés i jo, Alberto Reche, com a historiadors de capçalera, i l’Albert Sánchez Carmona com a presentador i conductor del programa. Després vam desembarcar a Ràdio Castellar, on vam mantenir-nos els tres, malgrat que l’Albert, per temes de màsters i feina, va deixar el programa. Vam incorporar al Sergio Rodríguez, que és l’actual presentador-conductor del programa. I, crec, que ara mateix porta més el Sergio que l’Albert, l’Albert va estar amb nosaltres dues temporades i el Sergio porta tres i mitja, si no em falla la memòria.
Va funcionar bé, inicialment?
La veritat és que va funcionar molt bé. Com des del principi ens ho hem pres com una afició, no hi havia cap expectativa, ni d’èxit, ni de feina, ni de benefici econòmic… És una cosa que fem perquè ens agrada. Personalment, he descobert que m’encanta la ràdio, que m’ho passo molt bé fent aquesta hora setmanal de programa. Mentre puguem compaginar-ho amb la feina, amb les nostres trajectòries vitals, doncs seguirem fent-lo.
I quin és el vostre bagatge acadèmic?
Tant l’Oliver, com jo, som doctors en història medieval i el Sergio és llicenciat en història, més especialitzat en contemporània. També hi ha el personal de Ràdio Castellar que ens dóna suport, com en Salva, que és el tècnic de so. L’Oliver aquesta temporada, però, ve menys, perquè ara està vivint a Andorra i és complicat compaginar-ho amb baixar a Castellar del Vallès a gravar. Així que aquesta temporada ell s’ha desvinculat una mica del projecte i diguem que és més un convidat recorrent, que forma part de l’equip. Mira, encara està en el grup de whatsapp, això vol dir que encara forma part del programa!
Per què vàreu canviar de Matadepera Ràdio a Ràdio Castellar?
Al principi estàvem vinculats a Matadepera Ràdio, però després del primer any vam canviar a Ràdio Castellar, perquè ens quedava millor logísticament, podíem tenir un tècnic de so per nosaltres, que això també feia que el programa tingués més qualitat i, com era una afició, doncs com més bonica quedi, millor. I, també, Ràdio Castellar és dins de la Xarxa de comunicació local, així doncs existia la possibilitat que el nostre programa entrés a formar part dels programes sindicats de la Xarxa. Això vol dir que qualsevol altre ràdio local i comarcal, que estigui adherida a la Xarxa, pot agafar el teu programa per emetre’l a la seva ràdio. Aleshores després d’aquest segon i tercer any, quan vam consolidar la relació amb la Xarxa, ara mateix emetem en una trentena de ràdios i escaig. També va ser un canvi molt positiu d’estructura, ens permet estar a moltes més ràdios, a més a més d’estar a Internet, amb els podcasts, per arribar a més gent.
Com prepareu els programes?
Doncs escollim un tema cada setmana, bé sigui temes generals, bé siguin temes més específics. Al principi potser fèiem més temes generals, perquè era més fàcil: «au va, les Croades, la Primera Guerra Mundial, la Pesta Negra, temes molt grans». Però, a poc a poc, els grans temes s’acaben i com ja has fet el programa de context al qual pots remetre a l’audiència ens hem anat avesant a fer algun tema més concret i especialitzat com la participació de les dones a la Primera Croada o la Pesta Negra a Catalunya. També tenim convidats d’aquells temes que creiem que hi ha algú que pot explicar-ho millor que nosaltres per il·lustrar el tema.
La part bona i la part dolenta que tenim és que estem limitats a una hora, perquè com d’ençà del primer moment no és que féssim un podcast sinó que fèiem un programa de ràdio, que després penjàvem en un podcast, això ens limita. Perquè podcasts històrics, quan trobes algun, acostumen a ser de 4 hores, en un format que simular una llarga xerrada entre amics. Però nosaltres hem hagut de fer sempre 55 minuts i això és un defecte, que crec que hem convertit en virtut. L’esforç d’haver de sintetitzar, d’oferir un producte que sigui concís, serveix també perquè hagis de pensar molt bé què dius, quines parts vols que tingui, malgrat que hi hagi més improvisació has d’estructurar-lo bé.
Com escolliu els convidats, quins criteris teniu?
Al principi vam pensar en una sèrie de condicions per ser convidat, malgrat que mai les vam posar per escrit. Sí que ens preocupava que, a ser possible, fos gent jove, vint-llargs-trenta-pocs, que estigués investigant i que vingués a parlar de la seva recerca. Que fossin llicenciats en història i que, per exemple, estiguessin fent el màster… molts convidats han vingut a parlar-nos del seu màster i del que van investigar en el seu TFM o que ens vénen a explicar què estan fent a la tesi doctoral. I, sobretot, gent apassionada pel seu àmbit de recerca i que és la primera vegada que algú li dóna un altaveu, com a mínim un altaveu no-acadèmic per poder parlar de la seva recerca.
També tenim un altre tipus de convidat, més eclèctic. A vegades no tenim cap problema en portar un professor d’institut o una persona no formada regladament en història, com un periodista, un filòleg, un advocat, però que tenen un gran coneixement del tema. Nosaltres també supervisem el guió perquè tot el que es digui sigui correcte. No cal que baixi el catedràtic del cel a il·luminar-nos a tots sinó que, al final, és un programa on en l’àmbit de convidats és molt més col·laboratiu.
Què buscàveu amb aquest perfil de convidat?
Hem portat catedràtics, professors d’universitat, però també ens agradava molt la idea de poder donar veu a gent que no la tenia. Per exemple, fa un parell de setmanes va venir un noi, l’Albert Abril, de qui jo fa mig any vaig ser membre del seu tribunal de treball de fi de grau i amb ell vam fer el programa dedicat al Rei Artur. Vaig trobar que, potser, en el treball hi havia coses a millorar, però també vaig adonar-me de: “ep, aquí hi ha un molt bon historiador, que ha fet una bona feina, perquè no convidar-lo al programa? I que pugui explicar i compartir la recerca que ha fet amb tothom”. Perquè, al final, és un programa que podríem haver-lo fet nosaltres sense convidat, però volem obrir el programa a gent que està investigant coses i que no forma part del «sistema acadèmic», perquè si tu portes a un catedràtic d’història moderna o d’història medieval, segur que ja ha aconseguit entrevistes a diaris i a revistes, que ja ha anat a entrevistes de ràdio, escrit llibres… Aleshores per ell és, bé, un tràmit.
En canvi, una persona fora del sistema pot trobar amb el nostre programa un altaveu on poden parlar de la seva recerca i, fins i tot, difondre-la entre els seus coneguts. Perquè, potser, ningú es llegirà el teu TFM, però tothom escoltarà el teu programa de ràdio. És una manera de dignificar la professió i ho hem volgut anar mantenint, al llarg de les sis temporades.
Hi ha hagut una evolució en el tractament dels temes?
En l’àmbit de format jo crec que, més o menys, mantenim el mateix esperit i format del principi. Al principi fèiem efemèrides, alguna altra secció, però una hora de programa. Que són 55 minuts, que si li treus músiques i altres… Són 40 i escaig. Si a sobre li poses una secció de 10 o 20 minuts, et quedes sense programa. I el que hem anat fent, potser, és afinant.
Inicialment potser portàvem uns guions més pactats i pautats. La inexperiència a la ràdio sempre fa que hagis de tenir més paper o més text, una preparació prèvia més forta. Enguany hi ha programes que estan més improvisats, hem guanyat en seguretat. Suposo que això, si algú ens ha anat seguint, al llarg dels anys, es nota que estem més còmodes fent ràdio, però pel que fa a l’estructura bàsicament és el mateix. No hi ha hagut grans canvis. Bé, ja saps que els historiadors som gent poc donada als canvis per naturalesa. Com acostumem a mirar al passat, som molt estàtics. (riu)
Teniu algun referent radiofònic o de podcast?
El referent ineludible inicial era En Guàrdia de Catalunya Ràdio, amb l’Enric Calpena. Bàsicament perquè l’Albert Sánchez Carmona era un gran seguidor del programa. A mi em van dir: «farem un programa d’història i farem un programa d’història com l’En Guàrdia». I jo vaig dir: «perfecte, no l’he escoltat mai» (riu). Haig de confessar que no escolto podcasts, ni el meu! No escolto la ràdio i, bàsicament, com estic tot el dia Renfe amunt i Renfe avall, el que faig és llegir, llegir molt, i, d’ençà que tinc llibre electrònic, encara més. Si he de respondre per mi, et diria que no, no tinc cap referent de podcast, ni sé exactament que és el que s’acostuma a fer.
Però sí que és cert que l’En Guàrdia és el referent ineludible… això potser t’ho podria dir millor l’Albert o l’Oliver, perquè ara l’Oliver, a més a més, hi ha anat de convidat. Dins del panorama de programes o podcasts d’història en català, quan nosaltres vam començar l’En Guàrdia potser era l’únic que hi havia. Ara han anat sortint alguns altres projectes, però en aquell moment no.
I, pel que fa als oients, quina reacció heu anat veient?
Aquí hi ha un problema de base i és que nosaltres no podem saber l’audiència de les ràdios, perquè moltes són ràdios locals, vinculades a un ajuntament i això vol dir sense ànim de lucre. I tampoc mesuren de manera activa i concreta les xifres d’audiència. Crec que hi ha, cada tres mesos, unes dades generals de la ràdio a Catalunya, però el que et donen és quota d’emissió. És impossible saber quanta gent escolta el programa o quants oients tenim. L’única mètrica, més o menys, que tenim, són les descàrregues del podcast i els oients del podcast.
Però, clar, emetem a trenta i escaig ràdios com Ràdio Sants, la ràdio de Terrassa, Cerdanyola, Sabadell… Emetem a ràdios que, segurament, tinguin certa audiència. Però, l’única dada mesurable és el podcast que han anat pujant, setmana rere setmana, programa rere programa. El primer podcast va tenir 15 o 20 descàrregues la primera setmana, és a dir, familiars i amics. I ara mateix, fàcilment, fem unes 700 i 900 descàrregues del podcast, a vegades 1000, els primers 10 i 15 dies.
Nosaltres el que intentem, sempre, és fer el programa que ens agradaria escoltar i ens dóna igual fer un programa sobre una batalla de l’Antic Egipte o sobre la recepció de les novel·les de Sherlock Holmes a la Catalunya de principis del segle XX. Escollim temes que ens criden l’atenció i que, quan trobem algú que té coses molt interessants a dir sobre ells o és un tema que ens agrada a nosaltres en concret, doncs ens hi posem.
Hi ha algun tipus de tema que detecteu que té més oients que d’altres?
Els d’història de Catalunya tenen, presumiblement, més interès entre els nostres oients. Els programes d’història antiga també tenen molta difusió, malgrat que és un dels temes que menys tractem, perquè el Sergio és de contemporània i jo sóc medievalista. Per això els d’antiga els intentem derivar a convidats i sempre és més complicat tenir la mateixa quantitat de programes d’història antiga que de medieval, per exemple. Els programes de batalles també funcionen molt bé, perquè són programes molt tancats, aquí s’uneix l’afeccionat de la història al de la història militar. Són programes que són molt fàcils de muntar, perquè al final una batalla és això: com és la batalla, qui combat, com estan, com va la batalla i les conseqüències. Són programes molt agradables de fer i, suposo, d’escoltar.
I he de dir que tenim seguidors fidels, que cada setmana comparteixen el programa, ens comenten i, bé, aquesta potser és la gran recompensa que tens. Veure com hi ha gent que cada setmana espera el programa, se’l descarrega, l’escolta, contacta amb tu i et diu que li agrada el que fas. Per mi és màgia. I com la nostra intenció era transmetre el que ens agrada, sense pretensions, qualsevol mostra d’afecte, de sentiment, com a mínim a mi m’arriba molt.
Podeu escoltar A les portes de Troia a Ràdio Castellar, de Castellar del Vallès, a través dels programes de la Xarxa a diverses ràdios locals d’arreu del territori, a la seva pàgina web o a través del servei de podcast Ivoox.
També podeu trobar-los a les xarxes, a Facebook i Twitter.
Alguns programes d’A les portes de Troia:
Alguns tòpics de l’edat mitjana
Els castells medievals catalans
Com s’organitzava una flota a la Catalunya medieval?
